Les Forces Armades Iraquianes van ser creades pels britànics, durant el seu mandat sobre el país després de la Primera Guerra Mundial. Tenen la tasca de dur a terme les operacions militars iraquianes. Després de la invasió de l'Iraq del 2003, les Forces Armades van ser reconstruïdes amb l'ajuda dels Estats Units. A causa de la Guerra de l'Iraq, a partir del 2006, l'Exèrcit va ser dissenyat per actuar com una força anti-guerrillera. L'Exèrcit Iraquià, és la força terrestre de les Forces Armades de la República de l'Iraq.
Història de les Forces Armades Iraquianes Les Forces Armades Iraquianes van ser creades per les autoritats territorials del Regne Unit durant el període posterior a la Primera Guerra Mundial, el control d'aquest territori va estar en mans del Mandat Britànic de l'Iraq. Després de la Invasió de l'Iraq de 2003, l'Exèrcit Iraquià va ser refundat al costat de les línies de comandament i els militars nord-americans desplegats, comptant amb l'ajuda dels Estats Units, Regne Unit, i el Regne de l'Aràbia Saudita. A causa de la revolta iraquiana que va començar després de la invasió nord-americana i aliada, l'Exèrcit Iraquià seria destacat com a part de la força contra-insurgent. El desembre de 2011, les forces iraquianes es van fer càrrec de la responsabilitat total de la seguretat i la integritat territorial de l'Iraq.
Inicis Les amenaces d'un nou conflicte, provinents de Turquia, la qual reclamava com a seus els territoris de l'anterior Imperi Otomà, entre els quals la ciutat de Mosul, va donar suficients raons als britànics perquè formessin un Exèrcit Iraquià el 6 de gener de 1921. la primera brigada es va anomenar Brigada Mussa al-Kadhum, i va consistir en oficials ex-otomans d'ètnia iraquiana, les seves primeres casernes es van situar a Khadimiya.Kenneth M. Pollack, Arabs at War: Military Effectiveness 1948-1991, University of Nebraska Press, Lincoln / London, 2002, p.149 El Regne Unit va proveir suport de tropes, materials i entrenament al recentment creat Exèrcit Iraquià, així com a l'Armada i la Força Aèria, que va mantenir una missió militar destacada a Bagdad.Lyman, pàg. 25
Real Exèrcit Iraquià De 1533 a 1918, Iraq va estar sota el domini de l'Imperi Otomà per mitjà dels tres vilayats otomans que el conformaven anteriorment, per la qual cosa va lluitar a la Primera Guerra Mundial del costat de les forces regulars otomanes, així com de les Potències Centrals. Després de 1917, el Regne Unit va prendre el control del país. Les primeres forces militars iraquianes es van establir per part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord: van ser creats batallons iraquians per protegir les bases de la Royal Air Force a les zones de l'Iraq sota control britànic. L'agost de 1921, els britànics van instaurar un monarca d'origen haiximita i van proclamar com a Rei a Faisal I de l'Iraq. Tanmateix Faisal I era un monarca imposat pel Mandat britànic de l'Iraq. Faisal havia estat forçat a deixar el tron com a Rei de Síria pels francesos, que el van veure com un obstacle per als seus objectius. Tanmateix, les autoritats angleses van seleccionar els membres de l'elit àrab sunnita de la regió per designar als càrrecs de govern i els despatxos ministerials instal·lats a l'Iraq. Els britànics i els iraquians van formalitzar les seves relacions entre les dues nacions amb el Tractat anglo-iraquià de 1922.
El 1922, l'Exèrcit va totalitzar un contingent de 3.600 homes. Aquesta xifra estava per sota dels 6.000 membres requerits per la monarquia iraquiana, i se situava per sota de la xifra de menys de 4.500 soldats, limitada pels britànics en l'anterior pacte. Aquest exèrcit al principi va semblar als locals poc atractiu pels seus baixos salaris, i això dificultava el reclutament. El Regne Unit mantenia el comandament de les forces locals de l'Iraq, així com els oficials, que es van mantenir sota control directe de l'Imperi Britànic. Amb una tropa de 5.000 homes, els iraquians sobrepassaven en xifres als membres de l'exèrcit reial regular, ja que els britànics van fixar un límit de 4.500 homes. El 1924, aquest contingent va créixer fins als 5.700 reclutats, i l'any següent ja disposava de més de 7.500 soldats. Aquesta xifra es va mantenir fins a 1933. Aquest exèrcit comptava amb sis batallons d'Infanteria, tres regiments de Cavalleria, dos regiments de muntanya i un Regiment d'Artilleria de camp.
El 1932, el Regne d'Iraq ja tenia garantida la seva independència real. La seva independència es va garantir sota l'empara del nou Tractat anglo-iraquià de 1930, on el Regne Unit acabava el seu mandat de forma oficial i sota la condició que el govern real iraquià permetria l'establiment formal d'una missió d'assessors i consellers directament instal·lats al regne per als assumptes governamentals, així com les bases britàniques restants tindrien garantida la seva presència, i de ser-li requerida, obtindria el Regne Unit la seva assistència en temps de guerra.Ghareeb, Edmund a .; Dougherty, Beth K. Historical Dictionary of Iraq. Lanham, Maryland and Oxford: The Scarecrow Press, Ltd, 2004 Pp. Lvii.
Després d'aconseguir l'Iraq la independència el 1932, les tensions polítiques sobre la continuïtat de la presència britànica en el govern creixerien, sorgint divisions a l'interior del govern iraquià, els seus polítics es dividirien entre pro-britànics, i els que consideraven negativa la presència britànica. Els polítics de la línia pro-britànica van ser representats per líders polítics com Nuri as-Said, que no es va oposar que la presència britànica continués. Els polítics de la línia anti-britànica serien representats per polítics com Rashid Ali al-Gaylani, que rebutjava tota influència britànica en el govern. Ghareeb; Dougherty. Pp lvii De 1936 a 1941, cinc intents de cop d'estat van ser perpetrats, sempre liderats pel cap dels oficials de l'Exèrcit, contra el govern per assolir les demandes fetes pels militars.
Guerra anglo-iraquiana (1941) miniatura|Peça d'artilleria iraquiana destrossada. Al començament del mes d'abril de 1941; durant la Segona Guerra Mundial, Raixid Ali Gaylani i altres membres del moviment anti-britànic l'Esquadró Daurat, van iniciar un cop d'estat contra el Govern. El Primer ministre de l'Iraq Taha al-Hashimi va renunciar al poder, i Raixid Ali Gaylani va prendre el seu lloc com a Primer ministre.
Raixid Ali es va autoproclamar com el cap del "Govern de Defensa Nacional". Raixid Ali no va destituir la Monarquia, però va instal·lar a un regent més d'acord amb els seus ideals. Va intentar restringir els drets dels britànics, els quals havien estat garantits mitjançant els acords signats en el tractat de l'any 1930.
El 30 d'abril, les unitats de l'Exèrcit Iraquià van establir la seva base en el camp d'aviació de la RAF a Habbaniya. Els iraquians van enviar un missatger per explicar les seves demandes als britànics, els britànics van refusar les demandes dels rebels, i van demandar al seu torn que les forces iraquianes abandonessin la base. El destacament britànic va desplegar les seves forces a la ciutat de Bàssora, i els iraquians van demanar que aquestes forces fossin retirades.
La matinada del 2 de maig de 1941, es va iniciar la Guerra Anglo-Iraquiana entre el govern de Raixid Ali, i les forces britàniques establertes al territori, des de les bases de Habbaniya, des d'on va començar un atac aeri contra els iraquians bel·ligerants. L'Exèrcit iraquià havia crescut de forma important, comptava amb quatre divisions d'infanteriaPlayfair, ISO; and others (2006). The Mediterranean and Middle East, Volume II The Germans come to the help of their Ally (1941). History of the Second World War, United Kingdom Military Series, Official Campaign History, Naval & Military Press. , p.182 i prop de 60.000 soldats.Lyman, Iraq 1941 , pàg. 25 Cada divisió disposava de tres brigades. La 1a i la 3a divisió estaven acantonades a Bagdad.
També hi havia a Bagdad una Brigada Mecanitzada Independent, composta per una companyia de tancs lleugers, una unitat de camions blindats, dos batallons d'infanteria mecanitzada, una companyia de metralladores mecanitzades, i una brigada d'artilleria autopropulsada. La 2a divisió iraquiana estava acantonada a Kirkuk, i la 4a divisió estava a Diwaniyah, sobre la línia principal del ferrocarril entre Bagdad i Bàssora. Totes les brigades mecanitzades eren unitats que transportaven les seves tropes en camions.
Les hostilitats entre els iraquians i els britànics durarien fins al 30 de maig de 1941. El Govern alemany va enviar ajuda als rebels iraquians, però l'ajuda de les Potències de l'Eix va ser molt minsa i va tenir poca efectivitat. Els britànics van ocupar Bagdad, el líder de la revolta, Raixid Ali Gaylani, va haver de fugir de l'Iraq.
Després de la fi del conflicte anglo-iraquià, Nuri as-Said va retornar al seu lloc de Primer ministre, i va dominar la política de l'Iraq fins a l'enderrocament de la Monarquia, i el seu assassinat el 1958. Nuri as-Said va perseguir durant el seu mandat una línia d'acostament a Occident.Ghareeb; Dougherty. Pp LVIII Les tropes britàniques van abandonar l'Iraq a finals dels anys 40.
Guerra araboisraeliana de 1948
miniatura|L'Exèrcit iraquià a Jenin, Palestina Durant la Guerra araboisraeliana de 1948, els iraquians van desplegar una força expedicionària de fins a 18.000 homes.Kenneth M. Pollack, Arabs at War: Military effectiveness 1948-1991, University of Nebraska Press, Lincoln / London, 2002, p.150, 156. El 1948, van destacar fins a 21.000 soldats en vint brigades i les Forces Aèries Iraquiana va contribuir amb 100 aparells, majorment d'origen britànic.
Inicialment els iraquians van contribuir amb prop de 3.000 homesD. Kurzman, 'Genesis 1948', 1972, pàg. 382. a l'esforç de guerra, quatre brigades d'infanteria, un batalló de blindats, i una brigada de suport logístic. Aquestes forces van operar sota el mandat oficial del Regne de Jordània.I. Pappe, "The ethnic cleansing of Palestine", 2006, pàg. 129. Durant els primers enfrontament, els iraquians van incrementar les seves forces fins a tenir a prop de 10.000 efectius.D. Kurzman, "Genesis 1948", 1972, pàg. 556. Cap al final del conflicte, els contingents expedicionaris iraquians sumaven un total d'entre 15.000 i 18.000 homes.Pollack, 2002, pàg. 150.
Les primeres forces iraquianes desplegades van arribar a Jordània l'abril 1948, sota el comandament del General Nur ad-Din Mahmud. El 15 de maig, els enginyers iraquians van construir un pont a la vora del riu Jordà i van atacar a les forces israelianes a l'assentament de Gesher amb poc èxit. Les forces iraquianes es van moure a la zona del triangle estratègic de Nablús, Jenin, i Tulkarem, a on van patir greus baixes en l'atac israelià contra Jenin, el qual s'inicià el 3 de juny, però els combatents iraquians, sota comandament jordà, van mantenir heroicament les seves posicions.Pollack, 2002, pp. 149-155.
El maig de 1955, els britànics es van retirar de l'Iraq. Les autoritats iraquianes van decidir enviar unitats militars a les bases abandonades pels britànics. Una brigada d'infanteria motoritzada va ocupar la base que anteriorment la Royal Air Force tenia a Habbaniya, una localitat que havia estat ocupada pel contingent britànic a l'Iraq.
Instauració de la República La monarquia haiximita es va mantenir en el poder fins al 1958, després que un cop d'estat acabés amb l'aparell monàrquic, aquest cop va ser planificat per l'Exèrcit Iraquià, i es coneix com la Revolució del 14 de juliol. El Rei Faysal II de l'Iraq, al costat dels membres de la família reial van ser executats. Aquest cop portaria al poder Abdul Karim Qasim. En els seus primers actes de govern va retirar l'Iraq del Pacte signat anteriorment a Bagdad i va establir relacions amistoses amb la Unió Soviètica.