Maria de França i d'Aquitània (1145 - 11 de març del 1198). fou princesa de França i regent del comtat de Xampanya (1181 - 1187 i 1190 - 1197). Va mantenir una cort molt conreada i va protegir molts escriptors; entre ells, Chrétien de Troyes.

Orígens familiars Filla primera del rei Lluís VII de França i la seva primera muller, Elionor d'Aquitània. Era neta per línia paterna de Lluís VI de França i Adelaida de Savoia, i per línia materna de Guillem X d'Aquitània i Elionor de Chatellerault. Fou germana gran, per part de mare, dels futurs reis d'Anglaterra Ricard Cor de Lleó i Joan sense Terra.

Biografia Poc després del seu naixement, Geofred V d'Anjou en demana la mà per al seu fill Enric, però sense èxit. El comte està lluny d'imaginar que Enric acabaria casant-se amb la mare de Maria

Després de la separació dels seus pares el 1152, Maria és promesa pel seu pare a Enric I de Xampanya, a qui li havia estat promesa durant la Segona Croada, per tal de reforçar aliances polítiques determinants i vincular-se a la casa de Blois-Xampanya. La seva germana petita, Alix de França, és igualment promesa, el 1154, a Teobald V de Blois, germà del seu promès. Un o dos anys després de la partida de la seva mare, Maria és enviada amb el seu promès. És educada per les religioses de l'abadia de Saint-Pierre d'Avenay, a prop d'Épernay, a l'espera del seu casament i de la seva majoria d'edat canònica. Al novembre de 1160, Lluís VII es casa amb la germana del seu promès, Adela de Xampanya. Aquestes tres unions entre les dues meitats de les mecessions familiars són consanguínies,,.

Núpcies i descendents Es casà el 1164 amb Enric I de Xampanya, comte de Xampanya i Brie. D'aquesta unió nasqueren cinc fills: l'infant Enric II de Xampanya (1166-1197), comte de Xampanya i rei de Jerusalem, la infanta Maria de Xampanya (1174-1204), casada el 1186 amb Balduí IX de Flandes, emperador llatí de Constantinoble, l'infant Teobald III de Xampanya (1179-1201), comte de Xampanya i pare de Teobald I de Navarra, la infanta Escolàstica de Xampanya (?-1219), casada amb Guillem IV de Macon.

Després de la mort del seu espòs, assumeix la regència del comtat de Xampanya en nom del seu fill fins a l'any 1187. El 1190, el seu fill marxa a combatre a Terra Santa i ella torna a esdevenir regent del regne, fins que Enric II es casa amb la reina de Jerusalen i és nomenat rei. Quan el seu fill Enric II mor, l'any 1197, Maria de França cedeix el poder al seu segon fill Teobald II i es retira a un convent. Va morir el 1198. Assumeix tres vegades la regència del Comtat de Xampanya: una primera vegada durant l'absència del seu espòs quan marxa a lluitar a Jerusalem de 1179 a 1181{; després en dues ocasions en nom del seu fill gran, durant la seva minoria d'edat, fins al 1187, i a partir de 1190, quan aquest marxa a lluitar a Terra Santa, es casa amb la reina de Jerusalem (maig de 1192) i es converteix en rei de Jerusalem. A la mort d'Enric II el 1197, deixa el poder al seu segon fill Teobald III i es retira al priorat de Fontaine-les-Nonnes. Mor l'any següent. La seva tomba, a la Catedral de Meaux, va ser destruïda al segle XVI durant les guerres de religió.

La seva presència a la cort lletrada d'Alienor d'Aquitània a Poitiers (1170-1173), durant molt de temps considerada sota la influència de l'únic tractat d'André le Chapelain, ja no es considera avui dia creïble... Manté ella mateixa una brillant cort d'amor i protegeix o encoratja diversos escriptors, entre els quals Chrétien de Troyes, Gace Brulé, Gautier d'Arras, Guiot de Provins, Huon d'Oisy i Geoffroi de Villehardouin.

Referències

. Theodore Evergates, Marie of France : Countess of Champagne, 1145-1198, University of Pennsylvania Press, 2019 .

Categoria:Prínceps de França Categoria:Comtes de Xampanya Categoria:Morts a Sena i Marne Categoria:Nascuts al segle XII