, de nom complet Fabien Alain Delon Marcel Maurice, va ser un actor cinematogràfic francès. De gran atractiu personal, en treia partit encarnant tipus complexos. Entre d'altres, va actuar en films com Rocco e i suoi fratelli (1960), A ple sol (1959), Il gattopardo (1962), Les félins (1963), The Assassination of Trotsky (1972), L'amor de Swann (1983), Nouvelle Vague (1990), El retorn de Casanova (1992), Les acteurs (2000). Des de l'any 1999 també era ciutadà suís, resident al cantó de Ginebra, tot i que mantenia la nacionalitat francesa.
Biografia Primers anys de vida Alain Delon va néixer a Sceaux, Sena (ara Alts del Sena), Illa de França, un suburbi ric de París. Els seus pares, Édith (nascuda Arnold; 1911-1995) i Fabien Delon (1904-1977), es van divorciar quan Delon tenia quatre anys. Tots dos es van tornar a casar i, com a resultat, Delon té una germanastra i dos germans. La seva àvia paterna era corsa, de Prunelli-di-Fiumorbo. Quan els seus pares es van divorciar, Delon va ser enviat a viure amb pares adoptius; després de la mort dels pares adoptius, els pares de Delon van prendre la custòdia compartida d'ell, però l'acord va resultar insatisfactori. Va assistir a un internat catòlic, el primer de diverses escoles de les quals va ser expulsat a causa d'un comportament rebel. Delon va deixar l'escola als 14 anys i va treballar un temps a la carnisseria del seu padrastre. Es va allistar a l'armada francesa tres anys després, als 17 anys, i entre 1953 i 1954 va servir com a mariner de fuseller a la Primera Guerra d'Indoxina.
El 1956, després del seu servei naval, Delon va tornar a França, i va passar temps treballant com a cambrer, porter, secretari i ajudant de vendes. Durant aquest temps, es va fer amic de l'actriu Brigitte Auber i es va unir a ella en un viatge al Festival de Cannes, on començaria la seva carrera cinematogràfica.
Primers papers al cinema A Canes, Delon va ser vist per un buscador de talents de David O. Selznick. Després d'una prova de pantalla, Selznick li va oferir un contracte, sempre que aprengués anglès. Delon va tornar a París per estudiar la llengua, però quan va conèixer el director francès Yves Allégret, va estar convençut que havia de quedar-se a França per començar la seva carrera. Selznick va permetre que Delon cancel·lés el seu contracte, i Allégret el va fer debutar a la pel·lícula amb Edwige Feuillère, Quand la femme s'en mêle (1957). Marc Allégret el va incorporar a Una rossa perillosa (1958), que comptava amb un jove Jean-Paul Belmondo. Aleshores se li va donar el seu primer paper, donant suport a Romy Schneider en el romanç d'època Christine (1958), basat en una novel·la d'Arthur Schnitzler. Ell i Schneider van començar un romanç molt difós a la vida real. La pel·lícula va ser la dissetena pel·lícula més popular a la taquilla francesa aquell any.
Estrellat francès miniatura|Delon a Rocco i els seus germans (1960) Delon va ser el protagonista de la comèdia Faibles femmes (1959). Aquest film va ser un gran èxit a França i va ser la primera de les pel·lícules de Delon que es va veure a Amèrica. Delon va fer algunes aparicions personals a Nova York per promocionar la pel·lícula. Era un conegut amic del gàngster nascut a Sèrbia Vojislav Stanimirovic."FOX BUYS CONCERN IN JOHANNESBURG: Film Company in Africa Acquired for $1,125,000 -- 'Anatomy of Murder' Here!" by HOWARD THOMPSON.
Als 23 anys ja va obtenir el reconeixement dels experts que el compararen amb Gérard Philipe i Jean Marais, així com amb l'actor nord-americà James Dean i a partir d'aleshores treballà amb els grans noms del cinema Luchino Visconti, Michelangelo Antonioni, Joseph Losey, Jean-Luc Godard i Louis Malle, entre d'altres. Hi va haver un temps en què fou l'actor de cinema francès més actiu, amb Louis de Funès i Jean-Paul Belmondo, i va assenyalar a les sales de més de 100 milions d'espectadors des de 1956. En els mitjans de comunicació anglosaxons, ha estat anomenat «la Brigitte Bardot masculina», per la seva bona aparença i els seus èxits internacionals. Algunes de les pel·lícules en què va treballar són considerades uns clàssics, com Rocco e i suoi fratelli (1960), Plein soleil (1959), Il Gattopardo (1962). És també un dels representants vius d'una època clàssica i com a tal s'ha guanyat el respecte i l'admiració de molts cineastes contemporanis com Johnnie To, Quentin Tarantino i Sofia Coppola.
Fama internacional A continuació, Delon va fer dues pel·lícules que van assegurar la seva reputació internacional. El 1960, va aparèixer a Plein Soleil de René Clément, estrenada als EUA com Purple Noon, que es basava en la novel·la de Patricia Highsmith The Talented Mr. Ripley. Delon va interpretar al protagonista Tom Ripley amb l'aclamació de la crítica; Highsmith era un fan de la seva representació.Peary, Gerald. La pel·lícula va ser un èxit a França i al circuit d'art house als països de parla anglesa. Després va interpretar el paper principal a Rocco e i suoi fratelli (1960) de Luchino Visconti. El crític Bosley Crowther de The New York Times va escriure que el treball de Delon era «emocionant flexible i expressiu».
Delon va debutar a l'escenari el 1961 a l'obra de John Ford Tis Pity She's a Whore al costat de Romy Schneider a París. Visconti va dirigir la producció que va batre rècords de taquilla."POWERLESS GALLIC CRITICS: Parisian Theatregoers Flock to Play That Is Slashed And Stay Away From Another That Is Hailed" by JEAN-PIERRE LENOIR PARIS. Es va retrobar amb René Clément a la pel·lícula de comèdia italiana sobre el feixisme, Quelle joie de vivre (1961). Va ser un èxit menor. Més popular va ser una pel·lícula d'antologia d'estrelles Famous Love Affairs (1961); El segment de Delon el va presentar com Albert III de Wittelsbach, al costat de Brigitte Bardot. Al voltant d'aquesta època Delon va ser esmentat com una possibilitat per al lideratge a Lawrence d'Aràbia."Two Stars Signed for 'Lawrence' Film" Hopper, Hedda. Peter O'Toole va ser emès, però després Delon va signar per Seven Arts un acord de quatre imatges, inclosa una pel·lícula internacional de gran pressupost de la història de Marco Polo i El rei de París, sobre Alexandre Dumas. Cap dels dos projectes va arribar a bon port. En comptes d'això, va ser repartit per Michelangelo Antonioni al costat de Monica Vitti a L'eclisse (1962), un gran èxit de crítica, tot i que el públic era petit. Més popular va ser una altra pel·lícula d'antologia d'estrelles, El diable i els Deu Manaments (1963); el segment de Delon el va repartir amb Danielle Darrieux.
MGM El productor Jacques Bar estava fent una pel·lícula de lladres amb Jean Gabin amb el suport de la MGM, titulada Any Number Can Win (1963). La coprotagonista de Gabin havia de ser Jean-Louis Trintignant fins que Delon va pressionar Bar per al paper. Va adquirir els drets de distribució de la pel·lícula en determinats països en comptes d'un sou directe. Com que això no s'havia fet mai abans a França, això es coneixia com «el mètode Delon». L'aposta va donar els seus fruits, amb Jean Gabin més tard afirmant que Delon va guanyar 10 vegades més diners com a resultat. Tanmateix, el 1965, Delon va afirmar que «ningú més ho ha provat des d'aleshores i ha guanyat diners». No obstant això, l'experiència va donar a Delon el gust per produir. També va signar un acord amb MGM, amb Any Number Can Win com a primer projecte. La seva reputació va augmentar encara més quan va tornar a treballar amb Visconti per a Il gattopardo amb Burt Lancaster i Claudia Cardinale. Aquest va ser el setè més gran èxit de l'any a França; Any Number Can Win va ser el sisè. Il gattopardo també es va projectar àmpliament als EUA a través de la 20th Century Fox. Delon era ara una de les estrelles més populars de França. Va protagonitzar un swashbuckler, The Black Tulip (1964), un altre èxit. Les Félins (1964), que el va reunir amb Rene Clement i va protagonitzar Jane Fonda, es va rodar en versions francesa i anglesa. Aquesta última va ser distribuïda per MGM, però no va ser un èxit.French Movie Actor Bears Resemblance to Jimmy Dean Tinee, Mae. El 1964, la Cinémathèque Française va fer una mostra de les pel·lícules de Delon, i Delon va crear una productora, Delbeau Production, amb Georges Beaume. Van produir una pel·lícula anomenada L'insoumis (1964), on Delon interpretava un assassí de l'OEA. S'ha hagut de reeditar per problemes legals. Tot i ser distribuït per MGM, el públic era reduït.
Estrella de Hollywood Marcat com un latin lover, Delon va passar els anys següents centrat a Hollywood i va dir el 1965 que volia fer una pel·lícula a Amèrica i una a Europa cada any. També va dir que el seu accent li impedia interpretar certs papers: «A causa del meu accent, no intentaria interpretar als nord-americans. Estic treballant per eliminar les inflexions clarament franceses del meu discurs perquè pugui interpretar totes les nacionalitats continentals».
Va començar en una antologia d'estrelles per a MGM titulada The Yellow Rolls-Royce (1965), al costat de Shirley MacLaine. Va ser popular tot i que Delon tenia poc a fer. Va tenir el seu primer paper protagonista en anglès a Once a Thief, que va protagonitzar amb Ann-Margret. Es basava en una novel·la de Zekial Marko que havia escrit Any Number Can Win, però no va tenir tant d'èxit. Va ser finançat per MGM que va anunciar que Delon apareixeria en el Western Ready for the Tiger dirigit per Sam Peckinpah, però la pel·lícula mai es va fer. En canvi, Delon va signar un acord de tres pel·lícules amb Columbia, per a qui va aparèixer a la pel·lícula d'acció de gran pressupost Lost Command (1966), interpretant a un membre de la Legió Estrangera francesa, al costat d'Anthony Quinn i Claudia Cardinale. L'estudi també va anunciar que apareixeria al biopic Cervantes, però no es va fer mai. Universal Studios va utilitzar Delon en un western, Texas Across the River, davant de Dean Martin. Ray Stark va voler utilitzar-lo a La nit de la Iguana i Propietat condemnada. No va aparèixer a cap de les dues pel·lícules, però sí a Es crema París?, dirigida per René Clément, interpretant Jacques Chaban-Delmas. Va ser un èxit massiu a França, però va tenir una rebuda decebedora a la taquilla dels Estats Units, igual que totes les pel·lícules de Delon finançades per Hollywood. Delon va continuar sent una estrella a França, juntament amb Steve McQueen i Sean Connery i també va ser una de les estrelles estrangeres més grans del Japó.Reisfeld, Bert. No obstant això, no va poder triomfar al mercat nord-americà.
Retorn a França alt=Delon giving out signings, 1971|miniatura|Delon signant autògrafs, 1971 Després de sis pel·lícules de Hollywood, Delon va tornar a França per fer The Last Adventure al costat de Lino Ventura. Va ser una de les pel·lícules més populars de Delon dels anys seixanta, però no va ser popular a Amèrica del Nord. Ell havia de tornar a treballar amb Visconti a The Stranger però no va acabar jugant-hi.A.H. WEILER., "The Devils' Get a Movie Angel", The New York Times 21 novembre 1965, pg. En canvi, va sortir a l'escenari de París, Les Yeux Creves i va fer El samurai amb Jean-Pierre Melville, que es va convertir en un altre clàssic. Va interpretar un amnèsic a Dibolically Yours (1968) per a Julien Duvivier i va tenir un paper en una altra antologia d'estrelles, Spirits of the Dead (1968); el seu segment va ser dirigit per Louis Malle i coprotagonitzat per Brigitte Bardot. Delon va tenir un altre intent de cinema en anglès amb The Girl on a Motorcycle (1968) amb Marianne Faithfull per al director Jack Cardiff. Va ser un èxit sorpresa a Gran Bretanya."John Wayne-money-spinner" The Guardian, 31 desembre 1968. Molt més popular a la taquilla francesa va ser Adieu l'ami, on Delon i Charles Bronson van interpretar antics legionaris que es van involucrar en un atracament. La pel·lícula va ajudar a convertir Charles Bronson en una autèntica estrella a Europa."REX REED REPORTS: Don't page Bronson now--unless you have a million" Reed, Rex.Bronson Stars in Europe.