Faust, Gener i Marcial (Hispània, segona meitat del - Còrdova, 303) foren tres soldats romans, convertits al cristianisme i morts màrtirs per la seva fe. Són venerats com a sants per diverses confessions cristianes.

Historicitat De fet, els tres noms són molt tardans, com també l'assignació del martiri a Còrdova: els martirologis més antics només en parlen de tres màrtirs en algun lloc d'Espanya. L'atribució és posterior i Enrique Flórez pensa que es tracta d'un error de transcripció antic a partir dels màrtirs reals Marc, Marcel i Adrià de Calcedònia.Enrique Flórez. España sagrada, theatro geographico-historico de la Iglesia de España. Madrid: viuda e hijo de Marín, 1792. Vol. 10, p. 229-231.]

Igualment, s'assignaren els sants a la menció que Aureli Climent Prudenci fa en el poema dedicat als màrtirs Iscle i Zoil de Còrdova (l'himne IV del Peristephanon) de tres corones, interpretant que fa referència als tres màrtirs cordovesos. Essent així, demostraria un culte ja establert fermament a Còrdova al , ja que eren coneguts fora de la ciutat.

Apareixen als martirologis derivats del Martirologi de Jeroni des del , per la qual cosa haurien d'haver estat inclosos al prototipus. La data assignada per la celebració, però, varia d'un a l'altre. Durant l'època visigòtica, a més de l'església de Còrdova, se'ls dedicaren esglésies a Dos Hermanas i Mèrida.

Finalment, s'imposà la celebració el 13 d'octubre, sense que se'n conegui el motiu. A partir del s'estengué el culte d'Andalusia a la resta de la Península, originant-se la llegenda que vinculava els màrtirs a Sant Marcel de Lleó.

Llegenda Segons la Passio, tardana i sense fonament històric, els tres eren militars, van ésser destinats a Corduba (actual Còrdova). Durant la persecució ordenada per Dioclecià, no volgueren oferir sacrifis als déu i foren detinguts pel prefecte Eugeni, torturats i, en no voler abjurar del cristianisme, morts a la foguera l'any 303.

Vinculació amb Marcel de Lleó Una tradició apòcrifa posterior els vincula a Marcel de Tànger, de qui els fa fills. Segons una tradició, que no es troba abans del , aquest sant hauria estat martiritzat a Lleó; a més, a partir del La primera font conservada que ho explica és la crònica de Lluc de Tui, de 1236, on dona el nom de l'esposa de Marcel i de tots els seus fills, que ja eren sants venerats amb anterioritat i amb els quals cap altra font no havia establert relació abans. amb la seva esposa Nònia, hauria tingut dotze fills, tots màrtirs cristians en diferents llocs de la Hispània romana: Claudi, Luperc i Victori a Lleó, Facund i Primitiu de Sahagún, Servand i Germà de Cadis, Faust, Genar i Marcial de Còrdova, i Celdoni i Ermenter a Calahorra.

Aquesta vinculació, que va tenir gran difusió a la península Ibèrica, no té cap fonament històric. Probablement, prové de la confusió del terme "ex legione" (de la legió) aplicat als sants, que eren legionaris romans, i que es va interpretar com "ex Legione" (de Lleó): a partir d'aquesta lectura, es va elaborar una història que relacionava Marcel amb Lleó i els altres sants d'altres llocs amb Lleó i, per tant, havien d'ésser parents.

Veneració Les restes que en van quedar foren recollides pels cristians i sebollides. Venerades durant l'època dels visigots a l'església dels Màrtirs o de Sant Faust (actualment dedicada a Sant Pere), Eulogi de Còrdova en parla del culte, anomenant-los Els Tres Màrtirs. Les relíquies, amb les dels altres màrtirs de la ciutat, foren amagades durant la invasió musulmana i no es trobaren fins al 1569, instal·lant-se novament a l'altar de l'església de San Pedro en 1584.

Veneració a Catalunya

Algunes poblacions catalanes l'adoptaren com a patró, com Sant Fost de Campsentelles, on l'any 978 ja existia una petita església dedicada a Sant Faust, el soldat màrtir de Còrdova. Una tradició local va donar lloc a la creació d'un sant llegendari, Faust o Fost d'Alguaire, sant patró dels camperols a les terres de Lleida. La seva festivitat se celebra el mateix dia 13 d'octubre.

Notes

Categoria:Sants cordovesos Categoria:Sants màrtirs durant la persecució de Dioclecià Categoria:Sants militars Categoria:Militars cordovesos Categoria:Grups de sants màrtirs Categoria:Sants hispanoromans Categoria:Religiosos cristians Categoria:Militars hispanoromans