La Ilustració Llevantina va ser una revista mensual de temàtica artística, literària i política publicada a Barcelona, que aparegué per primer cop el 10 de març de 1900. El seu àmbit d'actuació era Catalunya, València, Mallorca i el Rosselló. El seu primer director va ser Josep Alemany i Borràs. També hi van col·laborar Lluís Domènech i Montaner, Teodor Llorente, Apel·les Mestres, Jaume Pomar i Fuster i Antoni Utrillo, entre d'altres. Entre el 20 de maig i l'1 de novembre de 1900 se'n va interrompre la publicació, que es reprengué amb periodicitat setmanal i finalitzaria definitivament el 16 de desembre de 1901.
Se'n publicaren un total de 36 números dividits en dues etapes: un primer període, amb la publicació de 8 números, i una segona etapa en què la revista torna a numerar-se des del número 1, amb un total de 28 exemplars. Subscriure's a aquesta revista costava un total de 20 pessetes i a l'estranger, 25 francs. Cada revista costava 0,75 pessetes. S'editava a la impremta de Fidel Giró al carrer de València, núm. 311, de Barcelona.
«Nostres proposits» A les primeres pàgines del primer número de la revista apareix una declaració editorial anomenada «Nostres proposits», en la qual s'expliquen els propòsits i objectius de l'equip editor:
«Poden condensarse ab molt poques paraules. Enaltir la nostra terra, remarcant tots els avensos y iniciatives dels seus fills, y constituir un veritable llás d'unió entre tots els homes que verament estiman á sa Patria. Pera conseguir aquest ideal de la manera més ampla possible. LA ILUSTRACIÓ LLEVANTINA estreny en una sola y fraternal abrassada á les terres germanes de la part de llevant d'Espanya que no han oblidat sa llengua propia, quins fills tindrán en aquestes planes ample camp pera comunicarse llurs pensaments y desitjos, y pera donar á conèixer al món enter lo que pot y lo que val el poble que brillá en altre temps sots la direcció paternal del gran rey En Jaume, y lo molt que fer avuy si una ferma y decidida unió sap agermanar ses aspiracions, que no són altres que les de la vera llivertat dels pobles y la del avansament de la humanitat per l'ampla via de la civilisació y cultura modernes. LA ILUSTRACIÓ LLEVANTINA, no pot presentar tot d'un cop lo que constituheix son pensament; però té fermament fet el propósit d'anarse reformant gradualment en bé del públich, fins que arribi á ser, per dret propi, el més enlayrat porta-veu de les terres germanes de Catalunya, Valencia, Mallorca y Rosselló».
En l'últim número figuren els agraïments a tots els participants en el projecte, però no hi consta cap comiat.
Direcció i col·laboradors Director Josep Alemany i Borràs (Blanes, 1868 - Masnou, 1943) Editor Fidel Giró Col·laboradors més destacats Lluís Domènech i MontanerLa Ilustració Llevantina, any 1, núm. 1, pàg. 6. (Barcelona, 1849-1923) Teodor LlorenteLa Ilustració Llevantina, any 1, núm. 1, pàg. 10. (València, 1836-1911) Apel·les Mestres i Oñós (Barcelona, 1854-1936) Jaume Pomar i FusterLa Ilustració Llevantina, any 1, núm. 1, pàg. 20. (Palma, 1868-1910) Antoni Utrillo (Barcelona, 1867-1944) Arcadi Casanovas Narcís Oller i MoragasLa Ilustració Llevantina, any 1, núm. 1, pàg. 16. (Valls, 1846 - Barcelona, 1930) Joan Espiau Bellveser (València, 1853 - 23 d'octubre de 1904) Ezequiel Boixet, periodista i escriptorLa Ilustració Llevantina, any 1, núm. 2, pàg. 28. Josep Güell i MercaderLa Ilustració Llevantina, any 1, num. 1, pàg. 8. Justí Pepratx (Ceret, 1828 - Perpinyà, 1901) Artur Masriera i Colomer (Barcelona, 1860-1929) Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 - Palma, 1922) Francesc Mestre i Noè (Tortosa, 1866 - 1940)
Preus i zones de distribució Preus de la primera i segona etapa Zona de distribucióPreu Espanya i Portugal subscrits, 20 pessetesLa ilustració llevantina any1 num.1 pág.2 un exemplar sol, 0,75 pessetes Resta continent Europeu subscrits, 25 francs Altres països subscrits, 30 francs Un número sol a Europa i l'estranger 1 franc
Descripció gràfica Format No s'edita en un format estandarditzat perquè, essent una publicació anterior a l'any 1922 i, per tant, a la norma DIN 476 del Deutsches Institut für Normung (Institut Alemany de Normalització) desenvolupada per l'enginyer Walter Porstmann, no hi ha cap patró establert i les mesures aniran variant al llarg del temps. Tot i així, podem observar-hi dues etapes diferenciades, atenent al formatː Primera etapaSegona etapa Comprèn els números de l'1 al 8. La família tipogràfica de la font és sempre Times New Roman, excepció feta del títol, més elaborada i exclusiva, dissenyada expressament. Les dimensions són sempre les mateixes, llevat de la portada, els títols dels diferents apartats, l'avís i la contraportada on es troben els passatemps i els anuncis.
Hi figuren fotografies i gravats de ciutats i pobles catalans, personatges rellevants, ja siguin religiosos, polítics o aristòcrates, imatges d'obres d'art, dibuixos signats, i ocasionalment caricatures i dibuixos ridiculitzant polítics o figures rellevants.
El text i les imatges tenen la mateixa importància ja que de vegades les il·lustracions ocupen un full sencer i es complementen mútuament. A la segona etapa de la revista va del número 1 al 28. Continua fent-se servir el format Time New Roman i els títols continua tenint el disseny propi amb un format més elaborat i original.
Continua mantenint-se el mateix mida de lletra, però la revista en comptes de ser de format de revista de D4 com en la primera etapa, ara serà de D3 com si fos un diari.
Continuen apareixent imatges i gravats, i el text esta encapsulat amb línies decoratives que l'envolten on en el primer format no hi eren.
Portada Segueix la mateixa portada des del 10 de març de 1900 fins al 20 de maig de 1900 (Primera etapa). La portada representa tres dones semblants a les tres gràcies de Botticcelli, representades amb la roba de l'època. És de color taronja amb els relleus de color negre. La primera representa les arts plàstiques amb el pinzell i la paleta. La segona representa les arts de la música amb una lira. La tercera representa les arts de l'escriptura amb un llibre. La portada va canviar l'1 de novembre de 1900 que comencen la numeració des de l'inici altre cop. La portada seguirà l'estil que feien els diaris de l'època, amb un color ocre. En la portada destaca el títol amb un format més elaborat. A l'esquerra del títol sempre col·loquen el logotip de la revista. Al centre apareix un petit sumari del que inclou cada revista. I a la dreta acostumen a incloure algunes imatges dels temes tractats a l'interior. A la coberta inclou diferents apartats segons el número de la revista i el seu contingut, sumari, avís, sport, revista de teatres, bibliografia, publicacions rebudes, Qüento ilustrat. Sempre segueixen el mateix model amb una columna i imatges introduïdes dins del text.
Primer tipus de portada miniatura|Primer tipus de portadaSegon tipus de portada miniatura|segon tipus de portada
Evolució del logotip Primera etapaSegona etapa A la primera etapa de la revista que comprèn els números de l'1 al 8, el logotip és més senzill que a la segona etapa. Fa referència als Països Catalans (Catalunya, València, Rosselló i Mallorca). A la segona etapa on hi ha un total de 28 revistes segueixen el mateix logotip amb el seu significat afegint una tija al logotip en representació de la rosa de Sant Jordi ja que aquesta revista està molt relacionada amb els Jocs Florals.
Continguts Ideologia La revista tenia un lema basat en els seus tres ideals bàsics: la fe, la pàtria i l'amor. Defensava aquests tres ideals per sobre de tot.
Es tracta d'una revista artística-literària. En la coberta hi diuː Defensen un art propi català, en contra de l'opinió de l'Estat Espanyol. Ferrán Agulló diu unes paraules on es demostren tots aquests plantejaments a:
Defensen el teatre i li fan publicitat informant dels nous espectacles teatrals que es fan a les diferents ciutats catalanes, com per exemple
Fomenten la música incorporant partitures d'himnes i cançons populars. Fa referència a la música com "el diví art".La Ilustració Llevantina, Any I, número 3, 30 de mars de 1900, pàgina 53.
És una revista religiosa cristiana. Fan molts homenatges a Papes, esglésies, col·legis religosos i bisbes, en especial acostumen a destacar els bisbes que ocupen un lloc rellevant relacionat amb l'ensenyament, l'educació i la cultura. En aquesta època l'església tenia una gran influència en tota la societat catalana, fins i tot dominava en l'àmbit educatiu, l'ensenyament, fets que es reflecteixen en els homenatges que fa la revista a diferents àmbits i personatges religiosos. En una revista dediquen 4 pàgines a una secció dedicada a "Lo Col·legi de Sant Jordi"Revista de la Ilustració Llevantina de l'any I, número 5, 20 d'abril de 1900, pàgina 119-122. on destaquen els premis que ha rebut aquest col·legi i parlen del seu fundador i director Francisco Flos y Calcat. A més l'article incorpora una partitura d'una cançó de Sant Jordi, considerada una mena d'himne, perquè la cantaven com a oració d'entrada a l'escola.
La revista promou un gran sentiment de defensa de la pàtria, es tracta d'una revista amb un fort sentiment catalanista. Es creuen superiors de la resta d'Espanya, segurament aquests pensaments s'accentuen perquè degut al gran creixement demogràfic que va viure Catalunya per la immigració, va poder començar a actuar com un país avançat. A més a més, també es va distanciar de la resta d'Espanya per la seva bona situació social i econòmica. Aquesta situació privilegiada de Catalunya es deu principalment al fort nucli de Barcelona com a indústria. La resta d'Espanya tindrà problemes econòmics greus que no els permetran avançar en aquest camp. Gradualment Catalunya va anar diversificant la seva producció industrial, a més de la indústria tèxtil començarà a invertir en noves indústries com les químiques (medicaments, adobs, explosius, metal·lúrgia, alimentàries, de paper...). Amb aquestes noves indústries van aconseguir millores en sanitat, higiene i assistència sanitària que van produir un gran avenç en la qualitat de vida dels seus ciutadans. La indústria va garantir la independència de Catalunya, fet que reivindicarà molt la revista. Aconseguir la independència era l'objectiu primordial de la revista. Aquesta sèrie de factors van influir perquè la població del camp més propera es desplacés cap a Catalunya. La majoria provenien del País Valencià i d'Aragó. Aquesta situació va influir perquè la gent amb arrels catalanes volgués reivindicar la seva pròpia cultura, volien mantenir les seves festes, tradicions i per sobre de tot la seva llengua.
Per aquest fet la revista defensa molt la llengua catalana, la llengua mare dels ciutadans catalans. La valoran més que l'Espanyol perquè en molt pocs indrets es parlava el català.
Busquen la llibertat i la igualtat del pobles catalans (Catalunya, Rosselló, València i Mallorca). Per aquests motius destaquen els llocs més emblemàtics d'aquestes zones.
La revista defensa i reivindica molt els drets dels pagesos. Parla de la problemàtica més greu de l'època en l'àmbit social i laboral. Hi havia conflictes entre els pagesos i els propietaris. El conflicte va arribar fins a tal punt que va haver-hi d'intervenir la policia. Arran d'això sorgiran diferents cooperatives agràries i sindicats de pagesos. Hi ha un article de la revista que comença així: continua dedicant bona part de l'article a aquesta problemàtica social.
Estan a favor de la monarquia encara que en alguns articles la critiquen en alguns abusos.
Donen molta importància a la cultura, la comunicació dels pensaments i els desitjos de les persones. Fomenten els jocs florals i Lo Rat-Penat i les tradicions Catalanes.
Estructura general de la revista La revista no té una estructura fixa, va varian constantment al llarg dels números però generalment l'estructura i els temes que tracten són els següents: Portada Sumari