La catedral de Sigüenza està dedicada a Santa María la Major, patrona de la ciutat de Sigüenza, situada a la província de Guadalajara, a Castella - la Manxa. La catedral es va començar a construir durant el en estil romànica. Fou un encàrrec del bisbe Bernardo de Agén, que el 1124 liderà la conquesta de la ciutat als musulmans i així restaurà l'antiga diòcesi. Durant els segles posteriors i sota el mandat de diferents bisbes, les obres s'adaptaren als estils propis de cada època; així, la nau central ja fou realitzada en ple gòtic i al es van cobrir les voltes del creuer quan era bisbe el futur cardenal Mendoza. La part ornamental es va incorporar fins ben entrat el .
En l'actualitat, entre tots els estils, en destaca l'arquitectura gòtica, especialment en l'aspecte interior. Això és degut, en part, a unes reformes realitzades durant el per construir la girola, obres en les quals es van destruir les absidioles laterals romàniques. Les dues torres exteriors a la façana principal tenen merlets i donen un aspecte de fortalesa militar a l'edifici, detall que també s'observa en altres edificis religiosos de la mateixa època, com que tenien una funció de temple-fortalesa. La de Sigüenza era anomenada la fortis seguntina.Navascués 1997: pàg.107
Context històric miniatura|La regna Urraca va ser la primera de concedir delmes al bisbat de Sigüenza L'arquebisbe de Toledo Bernardo de Sedirac va fer venir Bernardo de Agén a la seva diòcesi de Toledo per promoure'l com a bisbe de Sigüenza; tots dos eren d'origen francès i pertanyien a l'orde de Cluny. L'any 1121 va nomenar-lo bisbe de Sigüenza, malgrat que la ciutat encara estava sota el domini dels almoràvits. Bernardo de Agén va estar algun temps acompanyant el rei consort de Castella Alfons I, marit de la reina Urraca, en unes campanyes militars per La Alcarria.
El 1123 o 1124, Bernardo de Agén fou l'encarregat de reconquistar Sigüenza i reorganitzar radicalment l'antiga seu episcopal visigòtica; dos documents del i que es conserven a la catedral donen com a data de la reconquesta el 22 de gener, però hi falta l'any. En canvi l'any apareix en un altre document, en una carta de la reina Urraca amb data de l'1 de febrer de 1124 on es llegeix: En el document es reconeix la carència i la destrucció de la ciutat; a més, concedeix a l'església i al seu bisbe el delme dels portatges d'Atienza i Medinaceli. El text també anomena la recent possessió de Sigüenza, però és quasi impossible donar com a bo que fos el mateix any. En aquella època en deu dies –entre la data del 22 de gener i la d'1 de febrer–, no era prou temps perquè la reina tingués notícia de la reconquesta i pogués respondre tan ràpidament.
Bernardo de Agén va seguir la reforma del papa Gregori VII. En restaurar el bisbat va establir el «ritu romà» i va suprimir el «ritu mossàrab». Durant el seu llarg mandat, d'uns trenta anys, va rebre donacions del rei Alfons VII així com el senyoriu de la ciutat, ja que la població estava dividida en dos nuclis: la «Segontia inferior» i, a uns set-cents metres, la «Segontia superior». Després de la reconquesta, la Segontia superior va passar a pertànyer al rei, que va donar al bisbe la inferior. Tan sols uns quants anys més tard el rei va decidir d'unir ambdues parts i formar una única ciutat, que va passar al Cabildo.
Durant tot aquest temps, el bisbe va patir nombrosos atacs dels musulmans. No hi ha proves que fos ell qui va començar la construcció de la catedral i no se sap amb certesa quin edifici va ocupar provisionalment aquesta funció. Va morir en el camp de batalla el 1152 i el va succeir en el bisbat el seu nebot Pedro de Leucate.
Construcció miniatura|Esquema de planta de la catedral romànica, per P. Dumont per al llibre El arte Gótico en España d'Elie Lambert. La localització i construcció de la primitiva catedral és controvertida i difícil de demostrar. Prevalen diferents teories: una es basa en un document del rei Alfons VII de Lleó i Castella amb data del 16 de setembre de 1138, que atorga una donació del terreny on l'església episcopal «ha estat fundada». El 1899, Pérez Villamil, basant-se en aquest document, deixà escrit que per a la reedificació d'una església anterior no feia falta una donació del rei, perquè ja era «terreny sagrat». Per això, defensa el fet que la catedral fou de nova planta, a la parcel·la on s'aixeca l'actual, encara que de proporcions més petites.
En un document de 1144 es diu que Bernardo reedificà «amb doble mur i torre» una primitiva catedral, possiblement sobre les restes d'una visigoda o mossàrab: Santa María Antiquíssima. Aquesta hipòtesi la defensa Muñoz Párraga, que creu que aquesta reedificació es va fer al mateix lloc de l'actual catedral.
Segons explica Severiano Sardina, Bernardo de Agén va fer construir dues petites esglésies a la Sigüenza superior i en va reedificar una altra, que es va servir de catedral. Aquesta primera catedral va poder estar edificada on avui s'aixeca la de la Mare de Déu de los Huertos (les Clarisses), situada a l'Alameda de Sigüenza.
El temple romànic tenia una planta de tres naus i una capçalera amb cinc absis escalonats des dels laterals a partir d'un de central molt més gran. A ambdós costats de la façana hi havia les torres de defensa. El segon bisbe, Pedro de Leucate (1152-1156) –també d'origen francès–, per debó en va començar la construcció amb projectes de mestres d'obra del Llenguadoc que van seguir les directrius de l'orde de Cluny, ja prou introduïts al país. Les obres van començar per la capçalera, els fonaments de murs i les torres. Durant els anys del mandat del següent bisbe, Cerebruno (1156-1167), natural de Poitiers, es va donar un gran impuls a les obres i es pogueren tancar les naus del creuer. El quart bisbe, Joscelí Adelida (1168-1171), va obrir al culte el temple el 19 de juny de 1169, segons una inscripció al crismó del timpà de la porta de la torre del Gallo, que indica que les obres havien arribat al creuer. Els cinc altars dels absis ja eren consagrats a la darreria del per seguir amb la norma de l'època en què almenys cinc canonges poguessin dir missa individualment.Herrera Casado 1997: pàg.65-66
A principi del , durant el mandat del bisbe Rodrigo (1192-1221), es va construir el mur de la façana principal i els cossos inferiors de les torres. Es van realitzar les tres portes romàniques de la façana que corresponen a les tres naus de l'edifici i les finestres amb arquivoltes i columnes de capitells amb ornamentació vegetal. La rosassa del costat meridional del creuer està realitzada amb adorns d'arquets i cercles i és una obra del .Herrera Casado 1997: pàg.67-68
La nau central és del i ja és d'estil gòtic, i la rosassa de la façana principal, del , està envoltada per diverses motllures en degradació. A més a més, té una sanefa a la part més exterior amb una ornamentació de «puntes de diamant». Ja al va ser el bisbe i futur cardenal Mendoza el que es va fer càrrec de les obres cobrint les voltes del creuer i reformant les del presbiteri. Al l'obra més important va ser la girola per la qual va caldre demolir una part de la capçalera romànica, i hi varen desaparèixer les absidioles.
Durant de la Guerra Civil espanyola, l'any 1936, la catedral va patir greus destrosses, així que anys més tard es van realitzar reformes amb una important transformació de l'edifici, ja que s'edificà un gran cimbori a la part central del creuer.
Façana principal miniatura|Detall de la façana principal La façana principal està situada a ponent i és romànica, encara que presenta afegitons posteriors dels estils neoclàssic i barroc. Està formada per tres cossos amb les respectives portes, en correspondència amb les tres naus de l'edifici, i estan dividits per dos contraforts ben massissos. A ambdós costats de la façana principal s'eleven les dues torres de quatre cossos fetes de pedra arenosa, connectades per una balustrada de pedra construïda el 1725.
Davant la façana hi ha un atri construït al , que era un antic cementiri dels canonges i els seus familiars. Està tancat per una reixa que té dues portes de forja; a la reixa es va inserir l'escut del bisbe Francisco Delgado y Venegas amb la inscripció llatina «M. Sanchez me fecit an.1783» i una creu de coronament.
Portes Les tres portes són de característiques similars. La del centre, anomenada la «Puerta de los Perdones», havia tingut un mainell que dividia l'entrada i on estava col·locada una imatge de la Mare de Déu.Pérez Villamil 1899: pàg.188 És d'arc de mig punt amb arquivoltes que recolzen sobre unes columnes amb capitells que presenten motius vegetals. Només s'observen adornaments a la primera arquivolta i són entrellaçats geomètrics. Damunt hi ha un afegitó que és del ; és un frontó amb un relleu barroc que representa l'escena de La imposició de la casulla a Sant Ildefons. També hi ha una rosassa del de traceria que il·lumina la nau central.
Les portes laterals estan formades amb arcs de mig punt i arquivoltes. La més ben conservada és la del costat de l'evangeli. S'hi poden veure ornamentacions amb motius vegetals de grans fulles i entrellaçats ovoides. També s'hi observen bandes escacades sostingudes sobre unes columnes amb capitells també tallats. Sobre ambdues portes hi ha un finestral amb un arc de mig punt i unes columnes ben fines que sostenen unes petites arquivoltes llises. miniatura|Porta de la façana principal del costat de l'evangeliminiatura|Porta de la façana principal del costat de l'epístola
Torres Al , la façana de l'antiga catedral posseïa dues torres de defensa formant part de la muralla existent. En construir-se el nou temple, es van conservar les torres a tots dos costats de la façana, però en una posició força avançada de la resta de l'edifici. Les dues torres són de planta quadrada i tenen quatre cossos. Els tres cossos inferiors amb unes petites finestres romàniques, una per cada costat. En el quart cos hi ha dobles finestrals amb arcs de mig punt, i aquest cos culmina amb merlets i, al seu damunt, unes esferes de pedra.
Durant el , sota el mandat del bisbe Pere Gómez Barroso, es va construir el campanar que hi ha sobre la torre de la dreta, anomenada per aquest motiu «de les Campanas». S'elevà fins a tenir la seva altura actual i s'observen els escuts del bisbe i del rei Pere I que estan col·locats sobre el mur del quart pis.Herrera Casado 1990: pàg. 23 La torre de l'esquerra, anomenada «de Don Fadrique», va atènyer l'altura actual al . Té inscrita la data de 1533 i el blasó d'aquest bisbe. Totes dues torres mesuren poc més de quaranta metres d'altura.Navascués 1997: pàg.108
Façana del Mercado miniatura|Porta del Mercado i Torre del Gallo miniatura|Voltes de la nau central Girant per la torre de les Campanas s'arriba a la façana meridional, que dona al costat lateral de la catedral. En aquest costat es poden observar els contraforts i, entre ells, els vitralls de transició romànic-ogival. Al seu damunt, hi ha alers sobre una cornisa doble d'arquets cecs. Una mica més enrere, en el que correspon a la nau central, que és més alta, es veuen els vitralls d'estil gòtic ogival. En aquesta façana cal destacar dos elements: la porta del Mercado i la torre del Gallo.
Porta del Mercado. També anomenada porta de la Plaça Major perquè es troba davant la plaça major de Sigüenza. Va ser construïda al i l'any 1797, per encàrrec del bisbe Joan Díaz de la Guerra, va ser reformada amb un pòrtic tancat en estil neoclàssic realitzat per l'arquitecte Bernasconi. La rosassa superior és del ; coincideix amb el braç sud del creuer del temple i té una traceria molt original.