El Partit Comunista Iraquià () és una organització política de l'Iraq que ha estat dominant a l'esquerra del país. Va tenir un paper essencial en les grans lluites dels anys quaranta i cinquanta i va patir greument la repressió per part del partit Baas. Oposat a les sancions de l'ONU el 1991 i a la invasió americana el 2003, participa en la vida política del país, però amb un suport popular no gaire alt.
Arrels del partit: 1924-1929 La història de l'organització de la ideologia marxista a l'Iraq es pot localitzar en un individu solter, Husain Al-Rahhal, un estudiant a l'Escola de Dret de Bagdad, que el 1924 formava el que es veu ara com el primer cercle d'estudi «marxista» a l'Iraq. Aquest grup d'intel·lectuals joves es començaren a trobar a la mesquita Haidarkhanah de Bagdad (un lloc també famós com a punt de trobada per a revolucionaris el 1920) i parlant d'«idees noves» del dia. Finalment formaren un petit diari, Al-Sahifah (El Diari), que seguia una ideologia clarament marxista. L'afiliació a aquest cercle incloïa iraquians influents com Mustafa Ali, més tard ministre de Justícia sota Abd al-Karim Qasim, i Mahmoud Ahmad Al-Sayyid, considerat el primer novel·lista de l'Iraq.Batatu, Hanna. The Old Social Classes and the Revolutionary Movements of Iraq. Princeton: Princeton University Press, 1978. page 341. Al-Rahhal, un consumat poliglot, que podia traduir articles de diversos diaris marxistes i comunistes europeus, introduint molts ideals nous a la societat intel·lectual iraquiana. Mentre que al diari li faltava una agenda definitiva o programa, la majoria dels escrits se centraven en la necessitat d'eliminar la influència de la tradició en la societat iraquiana. Això incloïa drets iguals per les dones i l'abolició de pràctiques feudals.Batatu, Hanna. The Old Social Classes and the Revolutionary Movements of Iraq. Princeton: Princeton University Press, 1978. Page 396. Després de sis números i unes quantes mesures governamentals, el paper publicava el seu número final el 1927 i es tancava permanentment. Des d'aquest punt de vista al-Rahhal exercí la seva influència només en el fons, més notablement a través de l'organització de joventut Nadi Al-Tadamun (‘El Club de la Solidaritat’). A través d'aquesta organització que ajudava a inspirar les primeres manifestacions d'estudiants de l'Iraq el 30 de gener de 1927 (a causa del tiroteig de certs professors controvertits) i 8 de febrer de 1928 (sobre la visita del destacat sionista britànic Alfred Mond a l'Iraq).Batatu, Hanna. The Old Social Classes and the Revolutionary Movements of Iraq. Princeton: Princeton University Press, 1978. page 399.
Els anys trenta El 1929, un descens en els preus de mercaderia internacionals provocava una caiguda de més del 40 per cent en el valor d'exportacions iraquianes. Això conduïa a una depressió econòmica nacional i a reduccions de sou importants per a molts dels treballadors de l'Iraq.Batatu, Hanna. The Old Social Classes and the Revolutionary Movements of Iraq. Princeton: Princeton University Press, 1978. Page 411. Fou llavors quan els cercles comunistes començaren a augmentar entre homes joves a Bàssora (dirigits per Ghali Zuwayyid) i Nasiriyah (dirigits per Yusuf Salman Yusuf, àlies Camarada Fahd). Uns quants cercles també es van crear a Bagdad, dirigit per notables com Asim Flayyeh, Mahdi Hashim, i Zaki Khairi. Aquests homes joves s'havien conegut durant les manifestacions d'estudiants de 1927 i 1928.Batatu, Hanna. The Old Social Classes and the Revolutionary Movements of Iraq. Princeton: Princeton University Press, 1978. Page 399. Aquests grups van organitzar junts el boicot de la companyia elèctrica britànica de Bagdad des del 5 de desembre de 1933 fins al 2 de gener de 1934.Batatu, Hanna. The Old Social Classes and the Revolutionary Movements of Iraq. Princeton: Princeton University Press, 1978. Page 431. Finalment, el 8 de març de 1935 es va fundar la Jamiyyat Dudd Al-Istimar (‘Associació contra l'Imperialisme’) embrió del Partit Comunista Iraquià nom que va agafar tot seguit. Tres dies després es publicava un manifest, cridant a la unificació de tots els treballadors i camperols i demanant la cancel·lació de deutes, redistribució de terres, i ampliacions dels drets de treballador, incloent-hi una jornada de vuit hores.Batatu, Hanna. The Old Social Classes and the Revolutionary Movements of Iraq. Princeton: Princeton University Press, 1978. Page 433. L'organització, amb els seus fundador actuant de líders regionals, començada a editar el primer diari clandestí de l'Iraq, Kifah Al-Shab (La Lluita del Poble), i començava a atacar el primer ministre Yasin al-Hashimi, ocasionant mesures policials ràpides i l'arrest de gairebé tots els líders principals. Abans de desembre de 1935, el diari deixava d'existir, havent arribat a una circulació d'aproximadament 500 exemplars.Batatu, Hanna. The Old Social Classes and the Revolutionary Movements of Iraq. Princeton: Princeton University Press, 1978. Page 438.
Després del cop d'estat de 29 d'octubre de 1936, els líders comunistes que havien eludit la presó van ajudar a portar a terma una onada de manifestacions pacífiques a través del país, com Ghali Zuwayyid a Bàssora.Batatu, Hanna. The Old Social Classes and the Revolutionary Movements of Iraq. Princeton: Princeton University Press, 1978. Page 439. El partit trobava seguidors en el "Comitè per la Reforma Nacional i Progressiva" (que organitzava suport popular a Bagdad) i fins i tot assegurava dos seguidors al nou parlament elegit.Batatu, Hanna. The Old Social Classes and the Revolutionary Movements of Iraq. Princeton: Princeton University Press, 1978. Page 442. Bkar Sidqi, el líder del cop i ara el nou poder en el govern, emetia atacs contra el partit, i es va trobar amb vagues de treballadors a tot el país. Sidqi respongué amb altres mesures repressives, i molts dels reformistes i comunistes abandonares la causa. Malgrat l'assassinat de Sidqi el 1937, el dany s'havia fet, deixant el lideratge del partit a les mans de Zaki Zkhairi, que buscava nou suport nou pel partit entre els graus inferiors dels militars durant tota la darrera part dels anys 1930.Batatu, Hanna. The Old Social Classes and the Revolutionary Movements of Iraq. Princeton: Princeton University Press, 1978. Page 445.
Els anys 1940 La II Guerra Mundial posava en una situació difícil als comunistes iraquians, que es van dirigir a la Unió Soviètica demanant consell, però al mateix temps s'oposaven a donar suport als ocupants Imperialistes britànics; aquests van ocupar l'Iraq el maig/juny de 1941 parcialment per garantir les línies de subministrament a l'URSS. Encara després de la invasió de Hitler a l'URSS el 1941, els comunistes dubtaven a donar oficialment el seu suport a qualsevol costat. Mentre que els seus aliats ideològics eren la Unió Soviètica, els soviètics eren aliat amb els britànics imperialistes, i els alemanys també tenien influència significativa a l'Iraq durant ja del temps de l'Imperi Otomà. El partit finalment cedia i donava suport als Aliats el maig de 1942, el que essencialment els alineava amb la monarquia i els terratinents opressius.Salucci, Ilario. A people's history of Iraq: the Iraqi Communist Party, Workers' movements and the Left, 1924-2004. Chicago: Haymarket Books, 2005. Page 23.
El 1941 Yusuf Salman Yusuf es convertia en secretari general del partit, i començava a reorganitzar l'organització i expansió de l'afiliació entre les classes obreres. Reeixidament establia la base pel partit de masses d'anys posteriors, i sota el seu lideratge el partit es convertia en una força considerable entre la classe obrera iraquiana i un focus essencial per a la protesta contra implicació britànica en els afers iraquians. El 1942 algunes de les seves decisions queien sota crítica, i finalment provocaren la formació d'unes quantes faccions, cada un amb el seu propi diari.Salucci, Ilario. A people's history of Iraq: the Iraqi Communist Party, Workers' movements and the Left, 1924-2004. Chicago: Haymarket Books, 2005. Page 24. El 1944 el partit llançava una campanya clandestina per organitzar els treballadors industrials de la nació, i intel·lectuals de classe mitjana més baixos. Això conduïa a una conferència de festa el març de 1944 i finalment al primer congrés del partit el 1945, els dissidents de 1942 es reintegraven a les seves files.
El sentiment antibritànic tornava al primer pla dels afers del partit l'abril de 1945, quan el cost de la vida a L'raq pujava i pujava. El partit atacava el govern amb crítiques i condemnes després de l'assassinat de manifestants el juny i juliol de 1946, i com a resultat el camarada Fahd era arrestat i fou condemnat a mort, més tard commutada per presó de per vida.Salucci, Ilario. A people's history of Iraq: the Iraqi Communist Party, Workers' movements and the Left, 1924-2004. Chicago: Haymarket Books, 2005. Page 26. Entre 1944 i 1946, percentatges importants (sobre 30-60%) de treballadors del petroli i el ferrocarril, junt amb treballadors de ports a Bàssora, s'unien amb membres comunistes per formar un sindicat. Com a resultat, les vagues massives s'organitzaren entre el 1945 i 1947, demanant augments de sou i la legalització dels sindicats. El govern inicialment concedí augments de sou, però aviat desmantellava els sindicats i arrestava els seus líders, contribuint al que fou anomenat al-Wathbah, un període d'agitació urbana a Bagdad, que començà el gener de 1948. Un altre assumpte essencial pel partit era la qüestió Palestina. Malgrat l'anterior suport dels drets palestins a l'autonomia, el juliol de 1948 el partit seguia la posició de Moscou de donar suport a un estat sionista.Batatu, Hanna. The Old Social Classes and the Revolutionary Movements of Iraq. Princeton: Princeton University Press, 1978. Page 599. El partit perdia molts seguidors entre el públic a causa d'això, i molts membres també deixaven les files del partit amb ràbia.Batatu, Hanna. The Old Social Classes and the Revolutionary Movements of Iraq. Princeton: Princeton University Press, 1978. Page 603.
Mentre que aquest període portava moltes victòries organitzatives al partit, també portava a la resposta devastadora del govern, a causa del paper dels comunistes en les revoltes d'al-Wathbah. Fahd i dos altres dirigents foren penjats públicament el 1949, després de ser acusats d'agitació organitzada des de presó. El partit fou gairebé delmat, i va seguir un període de reconstrucció.Salucci, Ilario. A people's history of Iraq: the Iraqi Communist Party, Workers' movements and the Left, 1924-2004. Chicago: Haymarket Books, 2005. Page 29.
1950-1958 Després de les devastacions de la repressió dels darrers anys 40, la composició del partit patiria alguns canvis seriosos. L'organització severament debilitada es mantenia els primers anys 50 mercès al creixent suport kurd, i per un període des de 1949-1950 el partit estava dirigit des del Kurdistan en comptes de des de Bagdad. Gairebé la totalitat dels vells, la major part el lideratge bagdadí, estava empresonada, creant un buit que els membres kurds omplien de pressa. Aquest període també veia una greu caiguda en l'afiliació jueva, indubtablement connectada a l'èxode massiu d'aproximadament 120.000 jueus des de l'Iraq a Israel.Batatu, Hanna. The Old Social Classes and the Revolutionary Movements of Iraq. Princeton: Princeton University Press, 1978. Page 701.