és un economista i polític colombià, President de Colòmbia entre 1990 a 1994, Secretari General de l'Organització d'Estats Americans de 1994 a 2004 i Director Nacional del Partido Liberal de 2005 al 2009.Durant el seu mandat com a president fou convocada una Assemblea Nacional Constituent que promulgà la Constitució de Colòmbia de 1991.

Biografia miniatura|Membres del Bloc de Cerca al costat del cos de Pablo Escobar després de la seva mort (2 de desembre de 1993). Durant el seu mandat presidencial, continua la guerra contra les drogues i és sota la seva legislatura que el baró del càrtel de Medellin, Pablo Escobar, és eliminat. El vigor i la sinceritat d'aquest combat són tanmateix discutits. La rendició de Pablo Escobar havia estat negociada amb les autoritats, i el famós traficant de droga no consent a lliurar-se només després d'haver obtingut una promesa de no-extradició. S'instal·la en una luxosa « presó » que ell mateix ha fet construir, on s'envolta del seu estat major i continua dirigint el narcotràfic. D'altra banda, encara que la guàrdia de la seva presó estigui assegurada per la policia colombiana, Escobar continua rebent-hi els quadres del Càrtel i hi fa igualment introduir homes sospitosos de traïció que fa torturar a mort. Quan aquestes actuacions són conegudes per l'opinió pública, el govern decideix traslladar el presoner no sense haver-lo advertit prèviament cosa que l'incita a escapar-se.

En detriment d'un creixement econòmic estable, de les inversions estrangeres, i de la capacitat de l'Estat colombià per pagar regularment els interessos del seu deute, el 45 % dels colombians viuen a sota del llindar de pobresa (particularment al camp) i les quasi-barraques s'estenen al voltant de les urbs. Creats pels narcotraficants i sostinguts per l'exèrcit (el president Gaviria declara veure en ells una « solució possible »), els grups paramilitars, de vegades anomenats « autodefenses » per certs mitjans de comunicació, són encarregats de lluitar contra els guerrillers. A les ciutats, aquests grups porten missions de neteja social contra els « improductius » i « residus ». Vagabunds, marginats, nens del carrer i homosexuals són assassinats per aquests grups. La corrupció es desenvolupa: molts jutges, diversos senadors, capellans, i fins el director de la policia nacional han tingut lligams amb els traficants.

El seu govern crea l'any 1994 els « Convivir », que han d'ajudar l'exèrcit a preveure les activitats dels grups insurrectes gràcies a una xarxa d'informants. Tanmateix, segons el periodista Hernando Calvo Ospina, « la realitat ha demostrat que els Convivir han permès legalitzar les xarxes d'assassins a sou al servei dels narcotraficants i dels propietaris de terres tot tenint l'objectiu principal d'utilitzar la població civil com a cobertura sexual del moviment paramilitar. »

De 1994 a 2004, és secretari general de l'Organització d'Estats Americans. Cèsar Gaviria és membre honorari del Club de Roma. El seu fill Simón Gaviria dirigeix el Partit liberal entre 2011 i 2014, després és director nacional de la planificació de Juan Manuel Santos de 2014 a 2017. Cèsar Gaviria torna des de llavors a ser el cap del partit. S'uneix a la candidatura d'Iván Duque per a l'elecció presidencial de 2018, que aquest assoleix.

A la cultura popular A la sèrie de televisió Narcos, ficció de la persecució de Pablo Escobar i del càrtel de Medellín per la DEA, el seu paper és interpretat per l'actor mexicà Raúl Méndez.

Referències

Categoria:Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Presidents de Colòmbia Categoria:Alumnes de la Universitat dels Andes Categoria:Implicats en els Papers de Pandora Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Miami Categoria:Nascuts el 1947 Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX