La mòllera roquera, la bròtola de roca, la bròtola roquera, la fura, la molla o la mòlleraTERMCAT (Phycis phycis) és una espècie de peix pertanyent a l'ordre dels gadiformes.The Taxonomicon
Descripció Fa 65 cm de llargària màxima (3.635 g), tot i que, normalment, en fa 25. Cos una mica alt, esvelt, lleugerament comprimit i allargat. Cap relativament petit. Ulls relativament grossos. Té un barbelló al mentó amb un gran nombre de cèl·lules gustatives, les quals li ajuden a detectar preses que s'amaguen als fons tous. Dues aletes dorsals toves: la primera és curta i arrodonida, mentre que la segona és més llarga. El tercer radi de la primera aleta dorsal no és pas més llarg que la resta. Aletes pectorals arrodonides. Aletes ventrals formades per dos radis molt allargats que s'estenen fins a l'origen de l'aleta anal. Cua arrodonida. Té al voltant de 120-140 escates a la línia lateral i 11-12 entre la base de la primera aleta dorsal i la línia lateral. És d'aspecte semblant a la bròtola de fang, té un color marró negrós o marró vermellós al dors, més clar en els flancs i el ventre.PescaBase IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.Marine Species Identification Portal Fishbase Club d'Immersió Biologia Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. . Pàg. 59.
Espècies semblants Es pot confondre amb Raniceps raninus (de distribució más nòrdica) i amb la mòllera de fang (Phycis blennoides) (tot i que aquesta té una prolongació filamentosa a la primera aleta dorsal que la mòllera roquera no té).
Reproducció A les illes Canàries té lloc entre l'octubre i el gener, la fresa s'esdevé a l'hivern i els ous són planctònics. Assoleix la maduresa sexual quan arriba als 37 cm de llargària.DORIS
Alimentació Menja peixos i invertebrats.Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.Encyclopedia of Life
És depredat pel sorell blancal (Trachurus mediterraneus), el congre (Conger conger) i el caçó (Galeorhinus galeus).Morato, T., E. Solà, M.P. Grós i G. Menezes, 2003. Diets of thornback ray (Raja clavata) and tope shark (Galeorhinus galeus) in the bottom longline fishery of the Azores, Northeastern Atlantic. Fish Bull. 101:590-602.Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.FishBase
Hàbitat És un peix marí, bentopelàgic, de clima subtropical (45°N-13°N, 32°W-36°E), el qual viu sobre substrats durs i de fang i sorra propers a roques, i entre 13-614 m de fondària (normalment, entre 100 i 200). També és present a coves.
Distribució geogràfica Es troba a la MediterràniaAlegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans. i l'Atlàntic nord-oriental (des de la Mar Cantàbrica fins al Marroc, Cap Verd i les illes Açores).
Costums Presenta activitat nocturna (s'amaga entre les roques durant el dia) i no és migratori.
Ús comercial La talles comercials per a ésser pescada (amb soltes, palangres i bous d'arrossegament) es troben entre 20 cm (90 g) i 40 cm (780 g). Té una carn blanca, suau, delicada, molt poc ferma i de sabor molt agradable. S'utilitza en fresc, refrigerada o congelada i es comercialitza sencera, trossejada, filetejada i en rodanxes.MareaViva MasMar
Observacions Referències
Enllaços externs
BioLib AnimalBase AQUATAB
Categoria:Gadiformes