miniatura|Caesaraugusta sobre un plànol modern de la ciutat 1.- Decumanus (actuals carrers Mayor, Espoz y Mina, i Manifestación) 2.- Cardo (actual carrer Don Jaime I) 3.- Fòrum 4.- Port fluvial 5.- Termes públiques 6.- Teatre 7.- Muralla
Caesaraugusta o Caesar Augusta era el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma l'any 14 aC, possiblement el 23 de desembre, sobre la ciutat ibèrica intensament romanitzada de Salduie. Va ser fundada en el marc de la reorganització de les províncies d'Hispània per Cèsar August després de la seva victòria en les guerres càntabres.
La nova ciutat va rebre el nom de «Colonia Caesar Augusta». Va gaudir del privilegi d'ostentar el nom complet del seu fundador, qui va encomanar la seva deductio, com moltes altres tasques de l'Imperi, al seu general i persona propera íntim Marc Vipsani Agripa.
En la fundació de la ciutat van participar soldats veterans de les legions IV Macedonica, VI Victrix i X Gemina, llicenciats després de la dura campanya contra els àsturs i càntabres, amb la doble intenció de garantir la defensa del territori i alhora fixar-hi la presència de Roma. Saragossa tenia l'estatus de colònia immune, que li atorgava determinats privilegis com el dret a encunyar moneda o l'exempció del pagament d'impostos. Els nous ciutadans van ser adscrits a la tribu Aniense.
En el procés de reorganització dels territoris hispans, es van crear tres províncies (Tarraconense, Bètica i Lusitània), dividides en convents jurídics (districtes menors amb funcions judicials i administratives); d'aquests, el regit per Caesaraugusta, el Convent Jurídic Caesaraugustà, era un dels més extensos dels set en els quals es dividia la província Tarraconense. Caesaraugusta va assumir des d'un primer moment el paper de capçalera regional, i així va substituir la colònia Victrix Ivlia Celsa (en l'actual Velilla de Ebro).
El període de més esplendor de la ciutat (segles I i II) va portar moltes de les grans obres públiques, de les quals encara avui podem veure algunes: el fòrum, el port fluvial (que va convertir Caesaraugusta en el principal redistribuïdor de mercaderies a la vall de l'Ebre), les termes públiques, el teatre o el primer pont de la ciutat, situat en l'emplaçament de l'actual Puente de Piedra i que probablement era una obra de carreus o mixta de pedra i fusta.
L'aigua també va representar un important paper a la Saragossa romana, tant per la situació a la vora del riu Ebre i al costat de la desembocadura dels rius Huerva i Gállego, com pels seus complexos sistemes d'abastament i regadiu. Al costat de les termes, s'han documentat multitud d'aljubs, fonts, clavegueres de desguàs i diversos trams de canonades de plom i sanejament.
La fundació com a colònia mixta immune
miniatura|Bust de Drus el Jove procedent de Caesaraugusta (primer quart del ) Caesar Augusta va ser fundada l'any 14 aC, si bé s'han proposat altres dates per a la fundació de la ciutat que abasten un interval entre l'any 25 aC i el 12 aC, com una colònia immune on els soldats procedents de les legions que van lluitar amb César August a Hispània entre el 29 aC i el 26 aC es van integrar en la Salduie ibèrica, formant una nova ciutat colonial romana de caràcter mixt, com reflecteix Estrabó en la seva «Geografia (III, 2, 15)».
La nova colònia immune va ocupar una superfície de 44 hectàrees, delimitant una superfície de més de 900 x 500 m al voltant de dos eixos axials de comunicació: el decumanus màxim (actuals carrers Mayor, Espoz y Mina, i Manifestación) i el cardo, que coincidia aproximadament amb el traçat de l'actual carrer de Jaime I, encara que la confluència amb el decumanus al límit sud, situat a l'actual Coso Alto (i que podria trobar-se en qualsevol punt des del Teatre Principal fins a la Porta Cinegia) és insegur, ja que el traçat de la meitat sud d'aquest carrer data d'una reforma del .
L'urbs comptava amb quatre entrades principals, l'emplaçament es va conservar fins al , als dos extrems del cardo i del decumanus: Porta de Toledo. Era a l'extrem oest del decumanus, entre les actuals muralles de San Juan de los Panetes i el Mercat Central. Al seu emplaçament romà es va mantenir una porta flanquejada per dues torrasses amb merlets fins al 1848, quan es va enderrocar. Encara se'n perduren els fonaments, descoberts en l'últim quart del . Un monument de Martín Trenor i l'estàtua d'August de Prima Porta en bronze, regalada per Mussolini el 1940, sobre un pedestal de pedra negra de Calatorao, commemoren des de 1989 el lloc on es trobava. Porta de València. Extrem est del decumanus, a la meitat de l'actual Coso Bajo. S'hi va trobar una inscripció en la porta romana en un carreu, que n'assenyalava la posició. Porta Nord, o Portal de l'Àngel, a l'extrem nord del cardo, i que abocava al Puente de Piedra. Es va conservar fins als Setges de Saragossa, al començament del , i que es pot apreciar en el seu ple ús el 1647 en el quadre Vista de Saragossa de Juan Bautista Martínez del Mazo. Porta Cinegia. Extrem sud del cardo. El nom prové del barri àrab de Sinhaya, i la localització és insegura, ja que va poder estar en algun punt situat entre el Teatre Principal i la Plaça d'España de Saragossa.
miniatura|esquerra|Triclinium de la casa romana del carrer Añón, d'època Clàudia (meitat del ) La ciutat de Caesaraugusta es va constituir així com l'urbs més influent de la vall mitjana de l'Ebre, i les seves encunyacions monetàries es van difondre per tota la Tarraconense interior, i van arribar a predominar fins i tot en l'actual província de Sòria.
Tot el disseny de la colònia va ser minuciosament planificat abans de l'execució. Es va dotar aviat d'un pont a la ciutat (probablement de pedra), fòrum, aqüeductes i un sistema de clavegueram de desguàs. No obstant això, els estudis més recents, sostenen la hipòtesi que aquestes infraestructures (pont, port fluvial, fòrum, mercat) ja existien abans de la fundació romana, tot i que en molts casos van ser reformats i ampliats (com va succeir amb el fòrum) en època de Tiberi. El pont, el port i les termes van poder formar part de les dotacions de la molt romanitzada Salduie dels anys 50-14 a. C. A causa d'això, l'activitat constructiva entre els anys 14 a.C. i 14 d.C. va ser limitada si es consideren les ingents obres urbanístiques endegades a partir del govern de Tiberi, amb l'edificació del teatre o la remodelació del fòrum, entre altres actuacions.
Fins a final del , es considerava que els límits de la ciutat del estaven establerts per les restes de muralles conservades. No obstant això, al començament del pren força una evolució diferent de la ciutat romana de Caesaraugusta. Per les restes dels segles i trobades fora del perímetre de les muralles conservades (plaça de la Magdalena, carrers Antonio Agustín, Rebolería, Añón o Teniente Coronel Valenzuela per citar alguns exemples) l'extensió inicial de l'urbs ocuparia per l'est l'actual barri de La Magdalena i Tenerías fins al curs de l'Huerva, i pel sud una franja de terreny que arribaria fins als carrers Cinco de marzo i San Miguel, paral·leles al Coso Alto. Un dels arguments esgrimits és que en la segona meitat del s'observen cases abandonades situades en aquesta zona, el que ha fet pensar en la construcció en aquest moment de la muralla al sud i a l'est, que originaria el trasllat de la població d'aquesta zona cap a l'interior d'aquestes muralles. Una hipòtesi probable és que el límit occidental i nord hagués romàs estable des de la fundació de la ciutat, fins i tot comptant amb una muralla dopus caementicium que protegia la zona més desguarnida, mentre que a l'est la muralla fos innecessària a la primeria gràcies a la natural protecció del curs de l'Huerva, que va marcar el límit oriental. Al , en tot cas, definitivament es construeix o reconstrueix el perímetre descrit a dalt amb una muralla de carreus, de la qual es conserven abundants restes.
La muralla
miniatura|Tram nord-oest de la muralla romana de Caesaraugusta, () Durant molt de temps, s'havia donat com a segura l'existència d'una muralla al començament de la colònia i la reedificació d'aquesta al . No obstant això, abundants restes arqueològiques fan que des de començaments del segle XXI es posi en dubte que Caesaraugusta tingués una muralla que envoltés el perímetre complet de la ciutat fins al , almenys no en l'aparença amb què es mostren les restes de llenç conservats en l'actualitat, especialment en el costat oriental, on la ciutat comptava amb la protecció del riu Huerva.
La troballa l'any 2000 de la Casa romana del carrer Añón i a la zona est de l'urbs, extramurs del que se suposava l'àrea inclosa dins les muralles de Caesaraugusta, juntament amb altres restes arqueològiques trobades, han fet suposar que la superfície urbanitzada es va estendre a l'inici més enllà de la ciutat romana emmurallada del i fins i tot s'ha postulat (segons investigacions del 2003), que la colònia romana de Caesaraugusta va poder tenir al principi muralles, particularment, les situades a orient.
El pont miniatura|Estàtua d'home (segona meitat del ) d'època de Neró o Domicià, a qui podria representar de jove,Eva M. Koppel i Isabel Rodá, «La escultura», en F. Beltrán Lloris, Zaragoza. Colonia Caesar Augusta, Roma, L'Erma di Bretschneider, 2007, p. 85-96 (Ciudades romanas de Hispania, 4). Apud Mostalac y Biel, loc. cit. en Fatás (dir.), Guía histórico-artística de Zaragoza, 2008, p. 694. trobada al Fòrum romà de Caesaraugusta L'existència d'un pont sobre el riu Ebre situat a la ubicació de l'actual Puente de Piedra (probablement ja existent en època de Salduie) està documentada a partir de la troballa de canonades de plom que suportaven el pont i que portaven aigua potable des del proper riu Gàllego fins a la ciutat. És més difícil dilucidar si ja en època romana el pont va estar edificat en carreus, tot i que el prestigi de la capital del convent jurídic cesaraugustà i la requerida solidesa que derivava de la funció d'aqüeducte de pesades canonades indueix a pensar que fos de pedra.
El fòrum d'August
El fòrum de l'etapa d'August o saluitana (situat a l'actual plaça de la Seo i el museu del port fluvial) tenien un caràcter mercantil vinculat al transport de mercaderies des de i cap a Tortosa a través de l'Ebre, i molt possiblement ja servia abans de la fundació colonial romana. Adossat a l'est del cardo, consistia en una plaça quadrangular oberta cap al riu limitada només als seus costats llargs, que allotjaven sengles cossos de locals comercials (set tabernacles conservats al costat est), erigits sobre sòcols dopus vittatum i pintura d'estil inicial del . Un senzill pòrtic cobert tancava el fòrum al costat sud.
Els equipaments hidràulics La colònia romana de Caesaraugusta disposava de tota una xarxa de clavegueram, amb clavegueres i canonades i proveïment d'aigua potable garantit a través d'aqüeductes que recollien l'aigua en grans cisternes col·lectores, i les restes arqueològiques es van excavar des de l'última dècada del . A més, al barri de Las Tenerías, existia un drenatge per a les inundacions periòdiques de les crescudes de l'Ebre consistent en un camp d'àmfores agrupades i col·locades invertides.
Sota el fòrum, i perpendicular a l'Ebre, es va dissenyar una claveguera de desguàs de grans dimensions: 2,82 m d'alçada x 2 m d'amplada. Va ser construïda en opus caementicium amb revestiment dopus incertum. Altres sistemes de desguàs de la ciutat tenien notables dimensions, sense arribar a les de la claveguera més grossa. Així, hi ha un tram al carrer Espoz y Mina treballat en opus vittatum d'1,2 m d'alt x 0,6 d'ample. Les proporcions de les clavegueres de Cesaraugusta són similars a altres grans ciutats romanes, i comparables, per exemple, a les d'Augusta Emèrita.
L'administració altimperial