Bavó de Gant (Haspengouw ca. 589 - Gant, ca. 654), fou un monjo benedictí i eremita. És venerat com a sant per l'Esglésica catòlica. En neerlandès es diu Bavo o Baaf, en francès Bavon.
Biografia Va nàixer com Allowin, al si d'una noble família franca d'Haspengouw, prop de Lieja, entre 584 i 590. La tradició el fa fill i d'Adeltrudis d'Eilolf, germà de Pipí de Landen, majordom reial, tot i que no n'hi ha certesa. Segons una hagiografia escrita dues centúries després de la seva mort, la seva joventut fou dissoluta i va manifestar un tarannà cruel: venia serfs com a esclaus. Segons una font, va viure en parella sense haver-se casat i va tenir una filla, i fou un militar indisciplinat. Altres diuen que es va casar amb la filla del comte Adilio. En la cultura androcèntrica dels primers hagiògrafs, no és parla gaire, ni de sa dona, ni de sa germana Adilia. Hauria servit en l'exèrcit de l'emperador Maurici (539-602. Quan la seva dona va morir, hauria assistit a les predicacions d'Amand de Maastricht, va decidir de fer vida religiosa. Es confessà amb el bisbe Amand, va fer penitència per la seva vida anterior, va repartir la seva fortuna entre els pobres i ingressà al monestir benedictí de Portus Ganda, on prengué el nom de Bavó.
Bavó acompanyà Amand en molts viatges de missió per terres picardes, liegeses i del comtat de Loon, fins que volgué retirar-se a fer vida eremítica al bosc de Malmedy, proper a Lieja, vivint en el tronc d'un arbre buit. A Gant, Amand havia fundat les abadies de sant Pere (Sint-Pietersabdij) i la del Portus Ganda, que des del ja es deia Abadia de sant Bavó. Bavó hauria viscut a Portus Ganda reclòs en una cel·la com a ermità. Hi va morir cap al 654. La tradició diu que era el 1r d'octubre, al qual es celebra el seu dies natalis.
Festa i tradicions Al sud dels països de parla neerlandesa, el 1r d'octubre es diu Bamis (‘missa de Bavó’). Era un dia de moltes celebracions: la collita de la remolatxa, es pagava la renda, a les masies hi havia el canvi de torn dels mossos i minyones, que aleshores tenien un dia lliure. Aquestes tradicions i el mot gairebé són perduts. El Bamisweer és un temps de rerevera, de ventades i plogudes, quan els camins eren gairebé impracticables. Les Bamispruimen són una varietat de prunes que maduren a principi d'octubre.
Només al bisbat de Haarlem-Amsterdam als Països Baixos des del 2021 s'ha desplaçat la festa al 3 d'octubre, per la competició amb la també popular santa Teresa de Lisieux que se celebra també el 1r d'octubre.
Veneració La seva despulla és venerada a la catedral de Gant, dedicada al sant. A l'època carolingiana s'hi van registrar trenta-set miracles: hauria guarit cecs, sords i muts, bojos i coixos. Per decisió de Carles V, des de 1559 és el sant patró de Gant que reemplaça sant Joan Baptista. També és venerat des de 1141 al poble de Sint-Baafs-Vijve al qual ha donat el nom, a Haarlem, Sint-Andries i Wilrijk, entre altres. A Duinkerke, el guerrer Allowyn desfila com a gegant, que segons la llegenda era un víking, que sant Eligi (±588-660), contemporani de Bavó, hauria curat quan era ferit. No se sap si és el mateix Allowyn.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Persones de Gant Categoria:Sants anacoretes Categoria:Sants benedictins Categoria:Sants morts al segle VII Categoria:Pipínides Categoria:Morts a Gant Categoria:Religiosos francs Categoria:Biografies del segle VI Categoria:Haspengouw Categoria:Sants flamencs Categoria:Liegesos Categoria:Sants de la província de Lieja