fou un historiador de l'art català.

Biografia Era fill de l'enginyer de camins (i president de l'Espanyol) Javier de Salas y de Milans i de Teresa Bosch i Tintorer, filla del diplomàtic Eduard Bosch i BarrauImmaculada Socias Batet, "Eduard Bosch i Barrau", a: RCCAAC: Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'art i d'arqueologia de Catalunya i neboda del financer i col·leccionista d'art Pau Bosch i Barrau.Immaculada Socias Batet, "Pau Bosch i Barrau", a RCCAAC: Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'art i d'arqueologia de Catalunya Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Central de Madrid, on fou deixeble d'Elías Tormo. S'hi doctorà el 1930 amb la tesi Notas sobre algunas crónicas del siglo XV.

Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona i director del Museu del Prado de Madrid entre 1970 i 1978,a l'Enciclopedia del Museo del Prado. per la seva formació com a filòleg participà en els inicis de la col·lecció Els Nostres Clàssics de l'editorial Barcino, on edità La Fi del comte d'Urgell (1931).

El 1931 començà a exercir com a professor a Barcelona, i en acabar la Guerra Civil espanyola, el 1939, continuà la seva formació a Viena. Fou convidat per la Universitat d'Oxford a participar en el seu cercle d'estudis hispànics com a professor, .

Dirigí els Museus d'Art de Barcelona en la postguerra, fins que se'n va fer càrrec Joan Ainaud de Lasarte el 1948. De 1946 a 1962 fou director de l'Instituto de España i de 1954 a 1962 agregat cultural a l'ambaixada espanyola a la Gran Bretanya.Xavier de Salas a la Gran Enciclopedia Catalana

El 1965 esdevingué membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1967 va ingressar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i el 1943 a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Va ser nomenat director del Prado el 1970, per tant com a sots-director a Alfonso Emilio Pérez Sánchez. L'any següent el museu incorporà el Casón del Buen Retiro, on s'exposaran més tard moltes obres de pintura del . Entre les donacions per al Museu destaca Las tentaciones de san Antonio. Es reediten molts textos complementaris per al Museu i s'organitzen diverses exposicions. El 1978, ja conclosa la transició política, Salas Bosch decidí jubilar-se i fou succeït per José Manuel Pita Andrade.Xavier de Salas a mcnbiografias.com

Obres La familia de Carlos IV (1944) Velázquez (1962) The Golden Age of Spanish Painting (1976, en col·laboració).

Referències

Categoria:Historiadors de l'art barcelonins contemporanis Categoria:Membres de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Categoria:Directors del Museo del Prado Categoria:Directors del Museu Nacional d'Art de Catalunya Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Morts a Madrid Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Categoria:Directors de museu barcelonins Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona