El Cap de l'Ovella és una muntanya de 2.541 metres d'altitud dels Pirineus, situada a la carena fronterera entre el municipi d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà, i la parròquia de la Massana, a Andorra.

Es troba a llevant del poble pallarès de Tor i al nord-oest del nucli andorrà de Pal, entre el port de Cabús, al sud, i el pic de Port Negre, al nord. Forma part de la llarga carena que separa la vall de Tor de les valls andorranes de Setúria i del riu de Pal.

Geografia El Cap de l'Ovella s'alça sobre la línia divisòria entre Catalunya i Andorra. El cim i la carena immediata constitueixen, per tant, tant una frontera internacional com el límit entre el municipi d'Alins i la parròquia de la Massana.

La muntanya forma part del sector sud-occidental del massís de Coma Pedrosa. La carena continua cap al nord en direcció al pic de Port Negre, el pic del Port Vell i la portella de Sanfonts, des d'on enllaça amb els cims més elevats del massís. Cap al sud, perd altitud fins al port de Cabús, més enllà del qual torna a elevar-se cap al pic de Setúria, el pic dels Llacs i la Torre de Cabús.

El seu relleu és relativament arrodonit, especialment al vessant oriental, cobert en bona part per pastures alpines. El vessant occidental davalla amb més desnivell cap a la vall de Tor. La carena és ampla en alguns sectors, però presenta trams més estrets i rocosos en direcció al pic de Port Negre.

Una fotografia del geògraf Josep Maria Corominas descriu aquest sector com el «carener del Cap de l'Ovella», estès entre el pic de Port Negre i el port de Cabús, i hi documenta formes de modelatge periglacial, especialment lòbuls de gelifluxió i colades de blocs.

Hidrografia El Cap de l'Ovella forma part de la divisòria d'aigües entre les conques de la Noguera Pallaresa i del riu Valira.

Al vessant occidental, les aigües davallen cap a la vall de Tor i desemboquen al riu de Tor, afluent de la Noguera de Vallferrera i, posteriorment, de la Noguera Pallaresa. Al vessant oriental, els torrents baixen cap a la vall de Setúria i el riu de Pal, dins la conca del Valira del Nord.

Geologia i relleu La muntanya pertany a la zona axial dels Pirineus, formada principalment per materials paleozoics. Al sector apareixen sobretot roques metamòrfiques, com els esquists, juntament amb nivells calcaris.

Les formes actuals del relleu són el resultat de l'erosió glacial i periglacial. Durant els períodes freds del Quaternari, les valls situades a banda i banda de la carena foren modelades per les glaceres. A les parts altes encara s'hi observen tarteres, colades de blocs i deformacions lentes dels sòls vinculades als processos de gel i desglaç.

Medi natural El vessant català del Cap de l'Ovella és inclòs dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu. La cartografia del parc situa el cim a l'extrem oriental del sector de la vall Ferrera i la vall de Tor.

El vessant nord-oriental queda pròxim al Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa, situat més al nord, entorn de la capçalera de la vall d'Arinsal. El Cap de l'Ovella, però, es troba al sud del nucli principal d'aquest espai protegit.

La vegetació de les cotes superiors correspon a l'estatge alpí, dominat per prats, gespets, comunitats de roquissar i tarteres. A menor altitud apareixen matollars subalpins i, especialment als vessants més arrecerats, boscos de pi negre.

La zona és hàbitat d'espècies pròpies de l'alta muntanya pirinenca, com l'isard, la marmota, la perdiu blanca i diversos rapinyaires. L'anuari naturalista del Parc Natural de l'Alt Pirineu ha documentat observacions d'isards al sector comprès entre el Cap de l'Ovella i el port Negre.

Toponímia El nom està format pel genèric orogràfic cap, emprat en la toponímia pirinenca per designar una elevació, una prominència o l'extrem superior d'un vessant, i el determinant de l'Ovella.

Aquest segon element podria estar relacionat amb l'ús ramader tradicional de les pastures d'alta muntanya. Les valls de Tor, Setúria i Pal han estat històricament zones de pastura estival. Tanmateix, no es disposa d'una font toponímica específica que permeti determinar si el nom al·ludeix directament a la ramaderia ovina, a la forma del relleu o a una altra motivació local.

A la cartografia del Parc Natural de l'Alt Pirineu també figura el port de l'Ovella, situat a la mateixa carena, fet que mostra que el determinant s'aplica a més d'un accident geogràfic del sector.

Frontera entre Andorra i Catalunya La carena del Cap de l'Ovella forma part de la frontera entre Andorra i Espanya. Aquesta línia fronterera segueix majoritàriament les divisòries d'aigües i uneix, en aquest sector, el port de Cabús amb les elevacions del pic de Port Negre i del pic del Port Vell.

La muntanya domina un territori històricament vinculat a les comunicacions entre la vall de Tor i les valls de la Massana. El port de Cabús, situat al sud del cim, és un dels passos tradicionals entre totes dues bandes de la frontera i actualment és accessible per carretera des del vessant andorrà.

Ascensió L'ascensió més curta i habitual comença al port de Cabús, a 2.302 metres aproximadament. Des del coll se segueix la carena fronterera en direcció nord, superant diverses elevacions secundàries fins a assolir el cim.

L'itinerari no presenta dificultats tècniques especials en condicions estivals, però transcorre per terreny d'alta muntanya, sense protecció davant del vent o de les tempestes. El desnivell des del port és moderat, tot i que el recorregut inclou diverses pujades i baixades.

També s'hi pot arribar des del coll de la Botella, seguint pistes i camins de l'estació de Pal i continuant cap al port de Cabús. Aquesta opció és més llarga, però permet recórrer bona part de la vall de Setúria.

Des de Tor, l'accés és considerablement més llarg. Cal remuntar els vessants orientals de la vall fins a arribar a la carena fronterera, bé pel port de Cabús, bé per algun dels passos situats al nord del cim.

El Cap de l'Ovella es pot integrar en una travessa de carena que continua cap al pic de Port Negre, el pic del Port Vell i la portella de Sanfonts. Aquesta ruta és més exigent, tant pel desnivell acumulat com per la longitud i per alguns sectors de terreny rocós.

A l'hivern, l'acumulació de neu, el vent i la presència de plaques de gel poden transformar una ascensió senzilla en una activitat d'alta muntanya que requereix material i experiència específics.

Esquí i activitats de muntanya El vessant oriental és pròxim al domini esquiable de Pal-Arinsal. Els remuntadors i les pistes del sector de Pal arriben fins als voltants del pic de Port Negre, situat al nord-est del Cap de l'Ovella, però el cim pròpiament dit queda fora del nucli principal de les pistes.

La muntanya és freqüentada per excursionistes, corredors de muntanya i practicants d'esquí de muntanya. La proximitat de la carretera del port de Cabús facilita l'accés estival a una zona que, des del vessant català, continua essent relativament isolada.

Panoràmica Des del cim es domina la vall de Tor i bona part de la vall Ferrera, així com les valls andorranes de Setúria i Pal. Cap al nord destaquen el pic de Port Negre, el pic del Port Vell, Sanfonts i el massís de Coma Pedrosa. Cap al sud es veuen el port de Cabús, el pic de Setúria, el pic dels Llacs, la Torre de Cabús, Bassiets i el pic de Salòria.

A llevant, la vista s'estén sobre les muntanyes de la Massana i, més enllà, cap als sectors centrals d'Andorra. A ponent s'obren les valls i serralades del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Referències

Vegeu també

Pic del Port Vell Pic de Setúria Parc Natural de l'Alt Pirineu

Categoria:Muntanyes d'Alins Ovella Categoria:Parc Natural de l'Alt Pirineu Categoria:Frontera entre Andorra i Espanya