Loïsa Paulin (Reialmont, Albigès, 1888 - 1944) fou una escriptora occitana contemporània.
Biografia Era filla d'una família de pagesos occitanòfons; va aprendre francès a l'escola i el 1904 fou alumna de l'Escola Normal Primària d'Albi. El 1908 es va maridar i treballà com a mestra a Velhas, Sant Sarnin de la Vaur, Barre i Salvanhac. Durant aquests anys va tenir tres fills, tots morts durant la infantesa. El 1912 va divorciar i fou nomenada professora d'Ensenyament Primari Superior (EPS) a Tula, càrrec que ocupà fins al 1930.
El 1924 va començar a publicar contes i assaigs de caràcter regionalista (en francès) en La Vie limousine. El 1930 fou nomenada professora d'EPS a Albi, però aviat la seva salut es deteriorà. Li fou diagnosticada neuropatia amiloide, una malaltia que progressa lentament vers la ceguesa i paràlisi. Es va retirar de mestressa anticipadament del 1932 i es va instal·lar al seu poble natal.
Després d'un període d'intensa activitat literària bilingüe decidí estudiar occità (el parlava, però no el sabia escriure)"Jo només he parlat en occità instintivament fins a l'edat de 7 anys. La llengua occitana és una llengua superba, d'una riquesa i flexibilitat increïbles. És el llenguatge de la poesia" en primer lloc amb Andriu Jacme Boussac,Albigès, autor de peces de teatre, periodista i majoral del Felibritge i després, a l'Escola Occitana amb Prospèr Estieu, Antonin Perbòsc i mossèn Josèp Salvat.Un des creadors de l'Escola Occitana, maintenidor dels Jocs florals i majoral del Felibritge Va rebre dos premis de l'Acadèmia dels Jocs Florals. A principis de 1940 va publicar els seus primers poemes en occità: Sorgas, Montségur, Variations, Fresca, Violonaire d'inferm. Quan restà gairebé cega, va dictar els seus poemes i les seves lletres als amics que l'anaven a veure (Quelqu'un, el darrer poema va ser dictat a Madame Campan).
Obres Fragments d'une symphonie d'automne, Bordeaux, Les Éditions de la renaissance provinciale, 1936 Airs villageois, préface de Théophile Briant, Paramé, Ed. du Goéland, 1938 Loïza Paulin, Sorgas, Toulouse, Bibliothèque de la Revue du Tarn, 1940 Loïza Paulin, La Ronda dels Mòrts, Toulouse, Bibliothèque de la Revue du Tarn, 1941 Loïza Paulin, Fresca, Toulouse, Bibliothèque de la Revue du Tarn, 1942 Variations, Lavaur, Imprimerie artistique, 1942 Cour d'amour, dessins de A. Puel, Lavaur, Imprimerie artistique, 1943 Rythmes et cadences, introduction de Louis-Charles Bellet, Albi, Éditions du Languedoc, 1947
Edicions recents Journal, Vent terral, 1989, Direm a la nòstra nena, Vent terral, 1994, Je voudrais bâtir une ville heureuse, Vent terral, 1999, L'Escalièr de veire, Vent terral, 1994, , edició bilingüe, amb la traducció a l'occità per Jòrdi Blanc de L'Escalier de verre Correspondance Louisa Paulin - René Rouquier, Vent terral, 1991, Correspondance Louisa Paulin - Antonin Perbòsc, Vent terral, 2007,
Discografia (poemes musicats) La Talvera, Cançons del silenci, 1996 Hantaoma, La Ronda dels Mòrts, a Malombra, Holy Records, 2005 un CD d'audio contenint 6 poemes de Loisa Paulin, dits en occità per Marie-Odile Dumeaux, amb música de François Dumeaux: Cançon noviala – La palomba – Cançoneta – Lo cant del gal – L'aucèl salvatge – Lo nis
Referències
Enllaços externs Web dedicat a Loisa Paulin .
Categoria:Persones del Tarn Categoria:Escriptors occitans Categoria:Escriptors de la regió d'Occitània en occità Categoria:Morts al Tarn Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX