El beilicat de Ladik fou un estat turcman centrat a la ciutat de Ladik (Denizli/Laodicea del Licos) governat per la dinastia dels İnançoğulları (otomà antic Inandjoghullari).İnançoğulları plural turc dİnançoğlu antic Inandj-oghlu, que vol dir "fils d'İnanç". Es va establir vers 1289 amb İnanç i va durar fins al 1368 quan fou annexionat a Germiyan.
Història La capital La ciutat de Denizli fou construïda al costat de les ruïnes de la ciutat antiga de Laodicea del Licos que havia estat destruïda a la fi del per un terratrèmol i mai més havia recuperat la seva esplendor; es va acabar despoblant en les guerres entre romans d'Orient i seljúcides des de finals del a començaments del . Inicialment Denizli es va dir Ladik. Vers el 1360 el nom va passar a ser Deñizli i modernament Denizli. Ibn Battuta va passar per Ladik el 1333 i pel camí fou advertit contra el bey germiyanoğlu per un personatge que anomena el sultà de Gölhisar, Mehmed Çelebi, germà de l'hamidoğlu Necmeddin Ishak Beg.
Begs de Ladik Al començament, Mehmed Beg fou nomenat governador de la zona fronterera amb l'Imperi Romà d'Orient al voltant de Denizli, pels seljúcides de Rum. Mehmed Bey, el seu germà Ilyas i el seu gendre Ali eren membres de la família dels Germiyanoğullari i vassalls dels sultans de Rum que al seu torn eren vassalls dels mongols Ilkhànides des de la batalla del Kösedağ el 1243. En aquesta època, el sultanat de Rum havia estat repartit entre els tres fills de Kay Khusraw II: el gran Kay Kawus II no va regnar més que sobre la regió de Konya. El 1260, Kay Kawus II va abandonar Konya i va marxar a refugiar-se a Crimea. El 1261, Mehmed Bey aprofita la situació i es va declarar independent dels seldjúcides de Rum, però continuà sent vassall de l'Il-kan Hülegü amb el títol de ghazi (lluitador per la fe). Un any més tard, Mehmed fou traït pel seu gendre Ali, i fet presoner, sent executat pels Ilkhànides.
El 1262, Ali va succeir al seu sogre. En 1284, l'Il-kan Ahmad Tegüder va designar a Ghiyath al-Din Masud II com a successor al títol de sultà de Rum. El 1286, Masud va agafar com a capital la població de Kayseri, l'antiga Cesarea de Capadòcia, en comptes de Konya. Masud va fer diverses campanyes contra els principats turcmans emergents a tota Anatòlia, sempre amb el suport dels mongols, fins i tot amb participació de tropes mongoles. Va conduir campanyes contra els Karamànides i els Eşrefoğulları, sota la tutela del degà dels visirs Sahip Ata. Ali Bey va perdre el principat.
İnançİnanç, (prononcé /i.nɑnʧ/) en turc fe; creença; culte. fill d'Ali, el va succeir (abans de 1332, potser des de 1314). El 1319, Timurtash Coban fou designat governador d'Anatòlia. Timurtash era el segon fill d'Amir Coban, fou el governador del darrer gran Il-kan de Pèrsia Abu Said Bahadur. El 1324, Timurtash sotmeté els dos principats dels Hamidoğullari i de Teke. El 1327, Coban va caure en desgràcia, i poc després fou mort per l'Il-kan. Timurtash es va refugiar a Egipte amb els mamelucs que, per no desagradar a Abu Said, el van matar. La caiguda de Coban i la desaparició de Timurtash va anar seguida de la mort Abu Said vuit anys després, deixant Anatòlia sense senyor i completament lliures als emirs turcs locals. El 1333, Ibn Battuta va trobar a İnanç (Yenendj en el text):
Murad ArslanArslan en turc modern significa «lleó; desafiant». va succeir al seu pare İnanç el 1335. El 1362 fou succeït per İshak que fou un protector dels arts i de les ciències; el seu regnat es va acabar quan els Germiyanoğullari conqueriren Deñizli el 1368.
La dinastia miniatura|Mapa dels beilicats d'Anatòlia formats després de la batalla de Köse Dağ el 26 de juny de 1243. Denizli està situada més o menys al punt en què es troben els territoris dels beilicats d'Aydin, de Germiyan i d'Hamid
DatesDates imprecises; algunes fonts en llengua turca donen dates a vegades discordants. Nom Nom turc Fill de 1261-1262 Muhammad Mehmed Fundador del beilicat de la família dels Germiyanoğullari.1262-abans de 1332Als llocs en llengua turca que parlen d'aquesta dinastia es troben les dades entre 1289 i 1332. 'Alî Ali Gendre de Mehmed.abans de 1332-1335 Inantch İnanç Ali Epònim dels İnançoğulları.1335-1362 Mûrad Arslan Murad Arslan İnanç 1362-1368 Ishâq İshak Murad Arslan 1368 Annexió al beilicat de Germiyan
Notes i referències
Bibliografia Janine i Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, , any 2004, 1056 pàgines Ibn Battuta, Voyages, De la Mecque aux steppes russes, París 1982, traduït per C. Defremery i B. R. Sanguinetti (1858) , en línia a uqac.ca, presentació en línia aquest enllaç René Grousset, L'empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, París, 1938, quarta edició 1965, presentació en línia a doi.org, pdf en línia a uqac.ca
Enllaços externs Turkish Bey Principalities and Khanates — Anatolian Bey Principalities West Asia & North Africa, Chapter 2. Asia Minor. Eşref, per Charles Cawley, 2006-07, Foundation for Medieval Genealogy
Ladik, Beilicat De