Els cardenals són els membres del clergat de més rang dins l'Església catòlica. Com a membres titulars del clergat de la diòcesi de Roma, serveixen com a consellers del papa, que és el bisbe de Roma. Normalment, són bisbes ordenats i en general tenen funcions importants dins de l'església, com ara dirigir arxidiòcesis destacades o dirigir dicasteris dins de la cúria romana. Els cardenals són creats en consistoris pel papa, i un dels seus deures principals és l'elecció d'un nou papa quan la Santa Seu estigui vacant (seu vacant), després de la mort o renúncia d'un papa. El conjunt de tots els cardenals es coneix col·lectivament com el Col·legi de Cardenals.

Segons la llei eclesiàstica, tal com la defineix la constitució apostòlica Universi Dominici gregis, només els cardenals que no tinguin més de 80 anys el dia en què la Santa Seu esdevingui vacant poden participar en un conclave papal per escollir un nou papa. La mateixa constitució apostòlica especifica que no poden participar més de 120 cardenals en un conclave, però no preveu que hi hagi més de 120 cardenals electors elegibles, un nombre que sovint s'ha superat. Els cardenals es poden crear in pectore ('al pit'), en aquest cas el papa no revela la seva identitat; no tenen dret als privilegis d'un cardenal fins que els seus noms no siguin publicats pel papa. Les creacions d'aquests cardenals els noms dels quals no s'hagin revelat abans de la mort o la renúncia del papa caduquen automàticament.

hi ha 252 cardenals, 138 dels quals són cardenals electors. El consistori més recent per a la creació de cardenals es va celebrar el dia 7 de desembre de 2024, quan el papa Francesc va crear 21 cardenals, inclosos 20 cardenals electors. Christoph Schönborn ha estat el darrer cardenal que ha deixat de ser elector en complir 80 anys, el 22 gener de 2025; Fernando Vérgez Alzaga serà el pròxim cardenal elector en complir 80 anys, el dia 1 març de 2025. La mort més recent d'un cardenal va ser la d'Angelo Amato el 31 Desembre de 2024, a l'edat de 86 anys.

Llista dels cardenals El Col·legi de Cardenals es divideix en tres ordres, amb precedència formal en la següent seqüència:

Cardenals bisbes de l'ordre episcopal (CB): els sis cardenals als quals el papa assigna els títols de les set diòcesis suburbicàries a les proximitats de Roma, més uns quants cardenals que han estat excepcionalment integrats en l'orde, així com els patriarques que encapçalen una de les Esglésies catòliques orientals. Els dos cardenals bisbes de més rang, que són elegits pels cardenals bisbes entre ells (excloent els patriarques catòlics orientals) i aprovats pel papa, són el degà i el vicedegà, el febrer del 2025 Giovanni Battista Re i Leonardo Sandri, respectivament; entre els cardenals electors, el cardenal bisbe major és Pietro Parolin. Cardenals sacerdots de l'ordre presbiterial (CP): bisbes que solen estar a càrrec de les diòcesis d'arreu del món, així com antics cardenals diaques que han optat per ser elevats a l'orde. El cardenal sacerdot de més rang és el protosacerdot del Col·legi de cardenals, el febrer del 2025 Michael Michai Kitbunchu; entre els cardenals electors, el cardenal capellà major és Vinko Puljić. Cardenals diaques de l'ordre diaconal (CD) : bisbes que treballen a la cúria romana o al servei diplomàtic de la Santa Seu, i tots els altres clergues, inclosos els sacerdots als quals s'ha concedit una dispensa de no ser consagrat bisbe. Tenen l'opció ( ) d'optar per convertir-se en cardenals sacerdots després d'haver estat cardenals diaques durant deu anys. El cardenal diaca de mes rang és el protodiaca, el febrer del 2025 Dominique Mamberti; també és el cardenal diaca major entre els cardenals electors. El cardenal diaca menor entre els electors és George Koovakad.

Per als cardenals bisbes (excloent els patriarques catòlics orientals), el degà és el primus inter pares, seguit del vicedegà i després, per ordre de nomenament com a cardinals bisbes, per la resta. Per als cardenals bisbes que són patriarques catòlics orientals, per als cardenals sacerdots i per als cardenals diaques, la precedència està determinada per la data del consistori en què van ser creats cardenals i posteriorment per l'ordre en què van aparèixer a l'anunci o butlletí oficial.

Tots els cardenals enumerats són membres de l'Església llatina tret que s'indiqui el contrari. Els cardenals pertanyents als instituts de vida consagrada o a les societats de vida apostòlica són indicats per les cartes postnominals corresponents. Els cardenals responsables de les diòcesis es classifiquen segons el país on es troba la seva diòcesi, encara que poden ser ciutadans d'un país diferent.