Ciberassetjament és l'ús d'informació electrònica i mitjans de comunicació tals com correu electrònic, xarxes socials, blogs, missatgeria instantània, missatges de text, telèfons mòbils i llocs web difamatoris per assetjar un individu o grup, mitjançant atacs personals o altres mitjans. Pot constituir un delicte penal. El ciberassetjament és voluntari i implica un dany recurrent i repetitiu infligit per mitjà del text electrònic. Segons R.B. Standler,Standler, Ronald B., (2002). "Computer Crime" l'assetjament pretén causar angoixa emocional, preocupació i no té propòsit legítim per a l'elecció de comunicacions. El ciberassetjament pot ser tan simple com continuar enviant missatges a algú que ha dit que no vol estar en contacte amb el remitent. El ciberassetjament pot també incloure amenaces, connotacions sexuals o etiquetes pejoratives com per exemple discurs de l'odi.
Etimologia El terme ciberassetjament va ser usat per primera vegada per l'educador canadenc Bill Belsey. Altres termes per ciberassetjament són "assetjament electrònic", "e-assetjament", "assetjament sms", "network mobbing", "assetjament mòbil", "assetjament en línia", "assetjament digital", "assetjament per Internet" o "assetjament a Internet". miniatura|Logotip prohibitiu del ciberassetjament
Definicions Segons María José Edreira, en el seu treball "Fenomenologia de l'assetjament moral", assetjament moral és el "procés pel qual un individu o grup d'individus apliquen violència –psíquica o física– en petites dosis a un altre individu amb la intenció de desestabilitzar-ho i fer-lo dubtar dels seus propis pensaments i afectes. D'aquesta forma s'arrabassa a l'altre la seva identitat, es nega i elimina la diferència amb l'altre. L'objectiu d'aquesta conducta és paralitzar a la víctima per evitar que sorgeixi el conflicte, perquè no pugui pensar ni comprendre, mantenir-la a la disposició de l'agressor mentre sigui útil i adoctrinar-la. El procés pretén pervertir moralment la víctima i destruir-la lentament per aconseguir un crim perfecte, s'elimina la víctima per inducció al suïcidi o violència física."
Assetjament moral és tota conducta abusiva –verbal o no verbal– que atempta per la seva freqüència i repetició contra la dignitat o integritat psíquica o física d'una persona.
Atès que és un problema relativament recent, per a moltes víctimes el ciberassetjament significa viure sota terror durant diversos mesos abans de decidir-se a buscar ajuda. El problema s'agreuja encara més quan, després de decidir-se a buscar-la, poques persones saben on acudir.
Per identificar l'assetjament, Heinz Leymann, un psicòleg nòrdic dels anys vuitanta, va establir tres elements diferenciadors: la freqüència, la continuïtat en el temps i la concurrència d'un o diversos dels fets enumerats.
Característiques del ciberassetjament Requereix destresa i coneixements sobre Internet. Aquesta informació l'obté principalment de fòrums informàtics. Falsa acusació: La majoria dels perseguidors intenten danyar la reputació de la víctima manipulant gent contra ella. Publiquen informació falsa sobre les víctimes en llocs web. Poden crear les seves pròpies webs, pàgines de xarxes socials d'Internet (pàgines de Facebook, etc.), blogs o fotologs per a aquest propòsit. Mentre el fòrum on s'allotja no és eliminat, pot perpetuar l'assetjament durant mesos o anys. I encara que s'elimini la web, tot el que es publica a Internet es queda a la xarxa. Recopilació d'informació sobre la víctima: Els perseguidors poden espiar els amics de la víctima, la seva família i companys de treball per obtenir informació personal. D'aquesta forma saben el resultat dels correus difamatoris, i esbrinen quins són els rumors més creïbles i quins no creen cap resultat. Sovint monitoraran les activitats de la víctima i intentaran rastrejar la seva adreça IP en un intent d'obtenir més informació. Envien de forma periòdica correus difamatoris a l'entorn de la víctima per manipular-lo. Manipulen altres persones perquè assetgin la víctima. La majoria tracten d'implicar tercers en la fustigació. Si aconsegueix aquest propòsit, i aconsegueix que uns altres facin el treball brut assetjant-lo, fent-li fotos o vídeos compromesos, és possible que usi la identitat d'aquests en les següents difamacions, de manera que s'incrementa la credibilitat de les falses acusacions, i manipulen les persones del seu entorn perquè creguin que s'ho mereix. Sovint la víctima desconeix l'existència d'aquests fets, a causa del silenci dels testimonis. Fins i tot el perseguidor pot dir que la víctima ja coneix aquestes fotos/vídeos, per intentar evitar que algun testimoni l'informi; fet que provoca que s'incrementin les sospites i es creï una falsa paranoia en la víctima. El perseguidor pot traslladar a Internet els seus insults i amenaces fent pública la identitat de la víctima en un fòrum determinat (blogs, llocs web), fins i tot facilitant en alguns casos els seus telèfons, de manera que gent estranya es pot adherir a l'agressió. També pot acusar la víctima d'haver-lo ofès a ell o a la seva família d'alguna manera, o pot publicar el seu nom i telèfon per animar altres persones a la seva persecució. Falsa victimització. El perseguidor pot al·legar que la víctima l'està assetjant a ell. Atacs sobre dades i equips informàtics. L'assetjador pot tractar de danyar l'ordinador de la víctima enviant virus. Sense propòsit legítim: vol dir que l'assetjament no té un propòsit vàlid, sinó que només pretén aterrir la víctima; i alguns perseguidors estan persuadits que tenen una causa justa per assetjar-la, usualment afirmen que la víctima mereix ser castigada per algun error que, segons ells, ha comès. Repetició: vol dir que l'atac no és un només un incident aïllat. Repetició és la clau de l'assetjament en línia. Un atac en línia aïllat, encara que pugui estressar, no pot ser qualificat d'assetjament cibernètic. Desemparament legal d'aquestes formes d'assetjament, ja que encara que tanquin una web amb contingut sobre la víctima, se'n pot obrir una altra immediatament. És una forma d'assetjament encobert. És un acte de crueltat encoberta. L'assetjament envaeix àmbits de privadesa i aparent seguretat com és la llar familiar i provoca el sentiment de desprotecció total. L'assetjament es fa públic i s'obre a més persones ràpidament. No és necessària la proximitat física amb la víctima. El ciberassetjament és un tipus d'assetjament psicològic que es pot perpetuar en qualsevol lloc i moment sense necessitat que el perseguidor i la víctima coincideixin ni en l'espai ni en el temps. Per exemple, qui abusa pot enviar una amenaça des de centenars de quilòmetres a mitjanit i qui ho rep ho farà quan l'endemà al matí obri el seu correu electrònic.
L'omnipresència i difusió instantània d'Internet provoca que el ciberassetjament pugui arribar a ser tant o més traumàtic que l'assetjament físic.
D'altra banda, "la fàcil agrupació de perseguidors, als quals es pot demanar la seva col·laboració de manera fàcil i econòmica, siguin persones conegudes o no, i la còmoda reproducció i distribució de continguts de caràcter audiovisual són altres factors que en determinades circumstàncies resulten determinants perquè sorgeixi o es consolidi una situació de ciberassetjament".Cyberbullying, Pantallasamigas
En tractar-se d'una forma d'assetjament indirecte i no presencial, en el ciberassetjament l'agressor no té contacte amb la víctima, no veu la seva cara, els seus ulls, el seu dolor, la seva pena, de manera que difícilment podrà arribar a sentir empatia o compassió per l'altre. El perseguidor obté satisfacció en l'elaboració de l'acte violent i d'imaginar el dany ocasionat a l'altre, ja que no pot viure-ho in situ.
Tipus de ciberassetjament Es poden distingir tres tipus principals de ciberassetjament: Ciberassetjament: Assetjament entre adults. La víctima i el perseguidor són majors d'edat. Ciberassetjament sexual: Assetjament entre adults amb finalitat sexual. Grooming: Assetjament de pedòfils a menors. Ciberassetjament escolar: Assetjament entre menors.
D'altra banda, segons el seu abast, es poden distingir dues classes de ciberassetjament: La primera se centra en l'assetjament i amenaces a través de la xarxa, però només quan s'està connectat. En la segona de les modalitats, l'assetjament i amenaces que es fan a través de la xarxa es traslladen a la vida real de la persona.
Si bé qualsevol dels dos tipus és igualment intimidatori per a la persona que els sofreix, també és cert que el segon és més perillós, ja que afecta la integritat física de la persona.
Àmbits del ciberassetjament El ciberassetjament pot englobar diversos tipus d'assetjament coneguts: Lassetjament psicològic. Lstalking. Lassetjament escolar. Lassetjament laboral. Lassetjament sexual. Lassetjament immobiliari. Lassetjament familiar.
La particularitat addicional del ciberassetjament és l'ús principalment d'Internet. Gràcies al fàcil abast, difusió i massificació de l'ús d'Internet, es pot produir ciberassetjament pràcticament en tots els àmbits en els quals es mou una persona relativament jove avui dia: Acadèmic: durant l'etapa de formació adolescent, fins a la universitat, passant per qualsevol tipus d'escola addicional (idiomes, cursos, etc.). Les xarxes socials classifiquen els seus usuaris segons els col·legis, escoles, universitats on s'ha estudiat o s'estudia actualment, de manera que mitjançant el cercador intern de la xarxa social es permet localitzar una persona, i si el perseguidor aconsegueix accedir de forma il·legal al seu compte, pot obtenir abundosa informació privada i de l'entorn de la víctima.Set de cada deu alumnes de l'AIXÒ formen part d'alguna xarxa social, Estudi UNIVERSIA Professional: en el treball. Actualment, la majoria de les empreses tenen pàgina web, adreça de contacte, i es treballa amb els ordinadors connectats en xarxa. Social i amorós: De la mateixa manera que a l'àmbit acadèmic, els membres més joves de la família fan ús d'Internet. A Facebook per exemple, es permet enllaçar amb la parella actual de l'usuari.
Les víctimes de ciberassetjament, com altres víctimes d'assetjament, sofreixen problemes d'estrès, humiliació, ansietat, depressió, enuig, impotència, cansament, malaltia física, pèrdua de confiança en si mateixos, que poden derivar en suïcidi.
Procediment del perseguidor La majoria dels models explicatius del comportament psicopàtic del perseguidor tenen en comú la presència en l'arrel de la seva patologia de profunds i ocultats sentiments d'inadequació personal i professional procedents de diferents causes. Aquests sentiments, coneguts vulgarment com a <complex d'inferioritat>, són reprimits en el profund de l'inconscient i fan que el perseguidor reaccioni de manera violenta contra tot el que pugui recordar-los-el o suggerir-los-el. La solució del perseguidor consisteix, en lloc d'elevar els seus propis nivells d'autoestima, a rebaixar els dels altres fins a aconseguir deixar-los per sota dels seus. Amb això obté la compensació de quedar per sobre d'aquests mitjançant la ridiculització, la humiliació o la hipercrítica sistemàtica de tot el que fan o diuen les víctimes.
L'anàlisi transaccional explica que el perseguidor en sèrie presenta un tipus de posició vital que es podria denominar <Jo estic malament, tu estàs bé>. Aquesta posició ve significada per la manca d'habilitats i destreses, així com pel sentiment d'inadequació del perseguidor. El comportament perseguidor representa una forma d'alliberar-se dels sentiments profunds de malestar que procedeixen del seu interior mitjançant l'eliminació d'una altra persona, la víctima, que sí que està en d'una posició vital correcta del tipus <Jo estic bé, tu estàs bé>, però que ràpidament comença a passar a la posició de <Jo estic bé, tu estàs malament>, fins a arribar al que el perseguidor vol, és a dir, a adoptar la seva mateixa posició malaltissa: <Jo estic malament, tu estàs malament>.