La foca del Baikal (Pusa sibirica) és una espècie de foca endèmica del llac Baikal a Sibèria. Com la foca del Caspi, està relacionada amb la foca marbrada de l'Àrtida. La foca del Baikal és la més petita de les foques veritables, i amb l'excepció de la subpoblació de les foques que viuen a la Badia de Hudson al Quebec, són les úniques espècies de pinnípedes que viuen en aigües dolces.Randall R. Reeves, Brent S. Stewart, Phillip J. clapham, James A. Powell, "National Audubon Society Guide to the Marine Mammals of the World", Alfred A. Knopf publishing, New York, 2002
És un misteri com van arribar al llac Baikal aquestes foques, ja que estan a centenars de quilòmetres del mar. Potser hi va haver un passatge d'aigua que, en algun moment, connectava el llac amb l'oceà Àrtic.
S'estima que hi unes 60.000 foques del Baikal i actualment la seva caça està prohibida.
Mesures Pes: 70 kg de mitjana, 150 kg màxim Llargada: 1,3 m de mitjana Alimentació: principalment el peix Comophorus baikalensis i gòbids Cadells: normalment un, de vegades dos Temps de capbussament: normalment entre 20 i 25 minuts (de 45 a 60 minuts màxim)
miniatura|Disfresssa de foca del Baikal en un festival d'Irkutsk
Reproducció Les femelles arriben a la maduresa sexual entre els 3 i els 6 anys i els mascles entre els 4 i els 7 anys. El dimorfisme sexual no és gaire accentuat. S'aparellen dins l'aigua. Són lleugerament polígams i lleugerament territorials. Els cadells són alletats durant dos mesos i mig, gairebé el doble de temps que les altres foques del món. Poden viure fins a 50 anys que també és més que les altres foques.
Bibliografia Peter Saundry. 2010. Baikal seal. Encyclopedia of Earth. topic editor: C. Michael Hogan; ed. in-chief: Cutler J. Cleveland. Washington, DC (Accessed May 21, 2010) Earth Island Institute. "The Lake Baikal Seal: Already Endangered" (on-line), Baikal Watch. (Accessed March 6, 2004; archive.org link added August 25, 2010.)
Referències
Categoria:Foques