Edson Arantes do Nascimento, més conegut com a va ser un futbolista brasiler. Se'l coneix també amb el sobrenom O Rei ("el rei"). Hom el considera generalment, i sobretot al Brasil, com un dels millors futbolistes de tots els temps.
Pelé va començar a jugar amb el Santos FC als 15 anys i amb la selecció del Brasil als 16. Durant la seua carrera internacional, va guanyar tres copes del món de la FIFA els anys 1958, 1962 i 1970, sent l'únic jugador a fer-ho. Va rebre el sobrenom d'O Rei després del torneig de 1958. Pelé és el màxim golejador del Brasil amb 77 gols en 92 partits. A nivell de club, és el màxim golejador de tots els temps del Santos amb 643 gols en 659 partits. En una època daurada per al Santos, va dirigir el club a la Copa Libertadores de 1962 i 1963, i a la Copa Intercontinental de 1962 i 1963. Acreditat per vincular l'expressió "The Beautiful Game" amb el futbol, el joc electrizant i la inclinació als gols espectaculars de Pelé el van convertir en una estrela arreu del món, i els seus equips van fer gires internacionals per tal d'aprofitar al màxim la seua popularitat. Durant els seus dies com a jugador, Pelé va ser durant un període l'esportista millor pagat del món. Des de que es va retirar l'any 1977, Pelé fou un ambaixador mundial del futbol i realitzà nombroses activitats representatives i publicitàries. El 2010, va ser nomenat president honorari del New York Cosmos.
Amb una mitjana de vora un gol per partit al llarg de la seua carrera, Pelé va ser expert en colpejar la pilota amb qualsevol dels peus a més d'anticipar-se als moviments dels seus oponents al camp. Encara que jugava predominantmenr com a davanter, també podia caure profundament i assumir un paper d'organitzador, proporcionant assistències amb la seua visió i habilitat de passada, i també utilitzaria les seues habilitats de driblatge per superar els oponents. Al Brasil, és aclamat com un heroi nacional pels seus èxits en el futbol i pel seu suport obert a les polítiques que milloren les condicions socials dels pobres. La seua aparició a la Copa del Món de 1958, on es va convertir en la primera estrela esportiva mundial negra, va servir de font d'inspiració. Al llarg de la seua carrera així com en la jubilació, Pelé va rebre diversos premis individuals i per equips pel seu rendiment al camp, els seus èxits rècords i el llegat en l'esport.
Biografia Pelé va nàixer com Edson Arantes do Nascimento el 23 d'octubre de 1940, a Três Corações, Minas Gerais, Brasil, fill del futbolista Fluminense Dondinho (nascut João Ramos do Nascimento) i Celeste Arantes. Era el gran de dos germans, i va rebre el nom de l'inventor nord-americà Thomas Edison. Els seus pares van decidir eliminar la "i" i anomenar-lo "Edson", però hi va haver un error en el certificat de naixement, fet que va portar a molts documents a mostrar el seu nom com "Edison", no "Edson", com se'l anomenava comunament. Originalment va ser sobrenomenat "Dico" per la seua família. Va rebre el sobrenom de "Pelé" durant l'etapa escolar, quan s'afirma que li van donar a causa de la pronunciació del nom del seu jugador favorit, el porter local del Vasco da Gama de São Lourenço, Bilé, que va dir malament, però va ocórrer que com més es queixava més li ho deien. A la seua autobiografia, Pelé va afirmar que no tenia ni idea del significat del nom, ni tampoc ho sabien els seus vells amics. A part de l'afirmació que el nom deriva del de Bilé, i que Pelé és com en hebreu es diu la paraula "miracle" (פֶּ֫לֶא), la paraula no té cap significat conegut en portuguès.
Pelé va créixer en la pobresa a Bauru, a l'estat de São Paulo. Va guanyar diners extra treballant a les botigues de te com a criat. El seu pare li va ensenyar a jugar, no es podia permetre una pilota de futbol i normalment jugava amb un calcetí farcit de paper de diari i lligat amb corda, o amb una aranja. Va jugar per a diversos equips d'aficionats en la seua joventut, incloent Sete de Setembro, Canto do Rio, São Paulinho i Amériquinha. Pelé va liderar els juniors del Bauru Athletic Club (entrenat per Waldemar de Brito) que va guanyar dos campionats estatals juvenils de São Paulo. A mitjan adolescència, va jugar per a un equip de futbol sala anomenat Radium. El futbol sala acabava de fer-se popular a Bauru quan Pelé va començar a jugar-hi. Va formar part de la primera competició de futbol sala de la comarca. Pelé i el seu equip van guanyar el primer campionat i diversos altres.
Segons Pelé, el futbol sala presentava reptes difícils; va dir que era molt més ràpid que el futbol a la gespa i que els jugadors havien de pensar més ràpid perquè tots estan a prop els uns dels altres al camp. Pelé considera que el futbol sala el va ajudar a pensar millor al moment. A més, el futbol sala li va permetre jugar amb adults quan tenia uns 14 anys. En un dels tornejos en què va participar, inicialment es va considerar massa jove per jugar, però finalment va acabar sent màxim golejador amb 14 o 15 gols. "Això em va donar molta confiança", va dir Pelé, "Llavors vaig saber que no tenia por del que vinguera".
Carrera Santos El 1956, de Brito va portar Pelé a Santos, una ciutat industrial i portuària situada a prop de São Paulo, per provar el club professional Santos FC, i va dir als directius del Santos que el jove de 15 anys seria "el millor jugador de futbol del món". Pelé va impressionar l'entrenador del Santos Lula durant la seua prova a l'Estádio Vila Belmiro, i va signar un contracte professional amb el club el juny de 1956. Pelé va ser molt promocionat als mitjans locals com a futura superestrella. Va debutar amb l'equip sènior el 7 de setembre de 1956 als 15 anys contra el Corinthians de Santo André i va tenir una actuació impressionant en la victòria per 7-1, marcant el primer gol de la seua prolífica carrera durant el partit.
Quan va començar la temporada 1957, Pelé va ser titular al primer equip i, amb 16 anys, es va convertir en el màxim golejador de la lliga. Deu mesos després de fitxar professionalment, l'adolescent va ser convocat a la selecció brasilera. El 1957, Eduardo Cubells fou enviat al Brasil a buscar el fitxatge d'un davanter de nivell per al València CF, que seria Walter Marciano. Durant el viatge va descobrir a Pelé, que tenia 17 anys per aquelles dates. Cubells va descartar la seua incorporació immediata per ser massa jove. Un any després, el 1958, Eduardo Cubells va aconseguir un precontrat per a incorporar-lo al València CF després del Mundial 1958, però després del gran paper del jugador al campionat, el club no va voler vendre'l. Pel que fa a l'Inter de Milà, l'equip italià fins i tot va aconseguir fer-li un contracte regular, però Angelo Moratti es va vore obligat a trencar el contracte a petició del president de Santos després d'una revolta dels aficionats de l'equip. Després del Mundial de 1958 i el Mundial de 1962, clubs europeus rics, com el Reial Madrid, la Juventus i el Manchester United, van intentar fitxar-lo en va. El 1961, el govern del Brasil sota el president Jânio Quadros va declarar Pelé un "tresor nacional oficial" per evitar que es traslladara fora del país. miniatura|Nascut a Três Corações l'any 1940, Pelé té un carrer que porta el seu nom a la ciutat: la Rua Edson Arantes do Nascimento. També hi ha una estàtua de Pelé col·locada de manera destacada en una plaça a prop del centre de la ciutat.Pelé va guanyar el seu primer gran títol amb el Santos el 1958 quan l'equip va imposar-se al Campeonato Paulista; acabaria el torneig com a màxim golejador, amb 58 gols, rècord que encara es manté actualment. Un any més tard, ajudaria l'equip a aconseguir la seua primera victòria al Torneio Rio-São Paulo amb un 3-0 sobre Vasco da Gama. Tanmateix, Santos no va poder retenir el títol paulista. El 1960, Pelé va marcar 33 gols per ajudar el seu equip a recuperar el trofeu del Campeonato Paulista, però va perdre al torneig Rio-São Paulo després d'acabar en 8 lloc. El club va guanyar el Taça Brasil aquell mateix any, superant el Bahia a la final; Pelé va acabar com a màxim golejador del torneig amb 9 gols. La victòria va permetre al Santos participar en la Copa Libertadores, el torneig de clubs més prestigiós de l'hemisferi occidental.
La temporada de Copa Libertadores més exitosa del Santos va començar el 1962; l'equip va ser cap de sèrie al grup 1 al costat del Cerro Porteño i el Deportivo Municipal de Bolívia, guanyant tots els partits del seu grup menys un (empat 1–1 fora de casa contra el Cerro). Santos va derrotar a la Universidad Católica a les semifinals i es va enfrontar amb el vigent campió, Peñarol, a les finals. Pelé va anotar dos gols en el partit de playoff per assegurar el primer títol per a un club brasiler. Pelé va acabar com a segon màxim golejador de la competició amb quatre gols. Aquell mateix any, Santos defensaria amb èxit el Campeonato Paulista (amb 37 gols de Pelé) i la Taça Brasil (Pelé va marcar quatre gols a la sèrie final contra el Botafogo). Santos també guanyaria la Copa Intercontinental de 1962 contra el Benfica."Intercontinental Cups 1962 and 1963". FIFA. 15 January 2015 Amb la seua samarreta número 10, Pelé va produir una de les millors actuacions de la seua carrera, marcant un hat-trick a Lisboa al partit que Santos va guanyar 5–2.