La democràcia socialista o socialisme democràtic és una ideologia de crítica social que s'usa per part de diversos moviments, tendències i organitzacions per aclarir que la seva posició i propòsit és tant el socialisme com la democràcia, amb un èmfasi particular en la democràcia econòmica, la democràcia laboral i l'autogestió dels treballadors dins d'una economia socialista de mercat o una forma alternativa d'una economia socialista planificada descentralitzada. És un conjunt de filosofies polítiques d'esquerres: "...most left-wing approaches (social democratic, democratic socialist, and so on) to how the market economy works."); : "In Scandinavia, as in the rest of the world, 'social democracy' and 'democratic socialism' have often been used interchangeably to define the part of the left pursuing gradual reform through democratic means." que dona suport a la democràcia política i a alguna forma d'economia de propietat social, amb un èmfasi particular en la democràcia econòmica, la democràcia en el lloc de treball i l'autogestió obrera en el marc d'una economia socialista de mercat, una economia planificada descentralitzada o una economia socialista planificada centralment de manera democràtica. Els socialistes democràtics sostenen que el capitalisme és inherentment incompatible amb els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i que aquests ideals només es poden assolir mitjançant la realització d'una societat socialista. Tot i que la majoria dels socialistes democràtics cerquen una transició gradual cap al socialisme, el socialisme democràtic pot defensar polítiques revolucionàries o reformistes per establir el socialisme. El terme socialisme democràtic va ser popularitzat pels socialistes que s'oposaven a la deriva cap a l'estat de partit únic a la Unió Soviètica i en altres països durant el segle XX.

La història del socialisme democràtic es pot remuntar als pensadors socialistes europeus del segle XIX i al moviment cartista del Regne Unit. Tot i que diferien en certa manera en els seus objectius, compartien l'exigència d'una presa de decisions democràtica i de la propietat pública dels mitjans de producció, que consideraven característiques fonamentals de la societat que defensaven. Des de finals del segle XIX fins a principis del XX, el socialisme democràtic va rebre una gran influència de la forma gradualista de socialisme promoguda per la Societat Fabiana britànica i pel socialisme evolutiu d'Eduard Bernstein a Alemanya. Després de l'aparició, a mitjan segle XX, del "socialisme real", o socialisme de caserna, el terme "socialisme democràtic" es va definir per distingir-lo tant de la socialdemocràcia com del socialisme soviètic. Tot i que aquest terme s'utilitza sovint com a sinònim de socialdemocràcia és en realitat més àmplia, abastant diferents corrents.

El socialisme democràtic és allò que la majoria dels socialistes entenen pel concepte de socialisme. El terme pot emprar-se en un sentit ampli, com totes les formes de socialisme que rebutgen un estat marxista-leninista de partit únic, o en un sentit més restringit. Com a moviment ampli, inclou formes de socialisme llibertari, socialisme de mercat, socialisme reformista, socialisme revolucionari, socialisme ètic, socialisme liberal, socialisme d'estat, populisme d'esquerres, trotskisme, i eurocomunisme, tots els quals comparteixen un compromís amb la democràcia.

El socialisme democràtic es contraposa al marxisme-leninisme. Els socialistes democràtics s'oposen al sistema polític estalinista i al sistema de planificació econòmica marxista-leninista, i rebutgen, com a forma de govern, el model administratiu de comandament constituït a la Unió Soviètica i en altres estats marxistes-leninistes durant el segle XX. El socialisme democràtic també es distingeix de la socialdemocràcia de la Tercera Via, ja que els socialistes democràtics estan compromesos amb la transformació sistèmica de l'economia, del capitalisme al socialisme, mentre que els socialdemòcrates utilitzen el capitalisme per crear un estat del benestar sòlid i mantenen moltes empreses sota propietat privada. Tanmateix, molts socialistes democràtics també defensen les regulacions estatals i els programes de benestar per reduir els danys percebuts del capitalisme i transformar gradualment el sistema econòmic.

Tot i tenir el socialisme com a objectiu a llarg termini, alguns socialistes democràtics moderats estan més preocupats per limitar els excessos del capitalisme i donen suport a reformes progressistes per humanitzar-lo en l'actualitat. En canvi, altres socialistes democràtics consideren que l'intervencionisme econòmic i altres reformes polítiques semblants, destinades a abordar les desigualtats socials i a reprimir les contradiccions econòmiques del capitalisme, només poden agreujar-les o fer que apareguin sota una forma diferent. Aquests socialistes democràtics creuen que els problemes fonamentals del capitalisme només es poden resoldre per mitjans revolucionaris: substituint el mode de producció capitalista pel mode de producció socialista, mitjançant la substitució de la propietat privada per la propietat col·lectiva dels mitjans de producció, i estenent la democràcia a l'esfera econòmica en forma de democràcia en el lloc de treball o democràcia industrial. La principal crítica al socialisme democràtic des de la perspectiva dels demòcrates liberals se centra en la compatibilitat entre democràcia i socialisme, mentre que les crítiques marxistes-leninistes se centren en la possibilitat d'assolir una societat socialista o comunista mitjançant procediments democràtics o sense reprimir les forces contrarevolucionàries. Diversos acadèmics, comentaristes polítics i estudiosos han assenyalat que alguns països occidentals, com ara França, Suècia i el Regne Unit, han estat governats per partits socialistes o tenen economies mixtes socialdemòcrates que, de vegades, s'han anomenat "socialistes democràtiques". Tanmateix, després del final de la Guerra Freda, molts d'aquests països s'han allunyat del socialisme, ja que un consens neoliberal va substituir el consens socialdemòcrata en el món capitalista avançat.

Socialisme democràtic i socialdemocràcia

Originalment, i fins ben entrat el segle XX, els termes socialdemocràcia i socialisme democràtic s'utilitzaven sovint com a sinònims o conceptes molt propers. El 1933 els líders mundials es van reunir a la Conferència Econòmica de Londres per fer front a la Gran Depressió sense tancar acords, però els Acords de Bretton Woods de 1944 van regular el sistema monetari i l'ordre financer després de la finalització de la Segona Guerra Mundial, amb una socialdemocràcia basada en el keynesianisme. A finals de la dècada de 1970 i durant la dècada de 1980, la Guerra de Vietnam, la crisi del petroli i l'estagflació van desgastar el model keynesianista propiciant l'ascens del neoliberalisme i el monetarisme impulsats per governs com els de Margaret Thatcher i Ronald Reagan, que defensaven la desregulació, la privatització i la reducció de la intervenció de l'Estat en l'economia.

Davant d'aquest nou escenari hegemonitzat pel mercat lliure, molts partits socialdemòcrates europeus (com el Partit Laborista britànic de Tony Blair o l'SPD alemany de Gerhard Schröder) van reformular el seu ideari durant la dècada de 1990 a través de la Tercera Via. La revisió dels estatuts del Partit Laborista britànic de 1995 utilitzà el terme «socialisme democràtic» per descriure una forma modernitzada de socialdemocràcia. Tot i reafirmar el compromís amb el socialisme democràtic, se centren principalment en reformes pràctiques dins del capitalisme defensant l'economia de mercat i el rigor de la competència, i serveis públics d'alta qualitat, deixant de parlar de la lluita de classes o de la redistribució directa de la riquesa.

Els socialistes democràtics consideren que la humanització del capitalisme mitjançant l'estat del benestar sense qüestionar-ne l'estructura de propietat, és considerada una traïció als valors de l'esquerra, i defensa que s'ha de superar el mode de producció capitalista proposant anar més enllà de simples reformes de millora gradual advocant per una transformació sistèmica del mode de produc­ció, passant del capitalisme al socialisme, representant un corrent ampli de l'esquerra antiestalinista i, en molts casos, antileninista dins del moviment socialista.

Principals focus i expressions en l'actualitat A l'Amèrica Llatina, el socialisme democràtic s'ha expressat històricament en propostes transformadores per mitjans institucionals. Governs d'esquerres a països com Bolívia han aconseguit combinar processos de nacionalització i forta inversió social amb mecanismes de votació plurals i democràtics, i als Estats Units d'Amèrica, organitzacions com els Socialistes Democràtics d'Amèrica (DSA) estan vivint un moment de gran creixement institucional després de la elecció per segon terme de Donald Trump el Partit Demòcrata dels Estats Units.

Al Parlament Europeu el corrent es canalitza a través d'aliances com el Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, que centra les seves demandes en el Pacte Verd Europeu, l'equitat salarial i la protecció social davant els interessos de les grans corporacions.

Notes

Referències

Vegeu també Capitalisme democràtic