miniatura|Comparació (a escala) dels principals satèl·lits del sistema solar, amb la Terra com a referència. Aquesta cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits naturals documenta el progrés en el descobriment de nous cossos celestes en el transcurs de la història.

En les taules que apareixen a continuació, els satèl·lits s'indiquen en negreta (per exemple, Lluna), mentre que els planetes, tant majors com menors, que orbiten el Sol estan en cursiva (per exemple la Terra). Els quadres estan ordenats segons la data de publicació/anunci dels descobriments; les esmentades dates s'indiquen acompanyades dels següents símbols:

i: per a la data de la primera imatge enregistrada (fotogràfica, etc.); o: per a la data de la primera observació visual efectuada per l'home, ja sigui mitjançant un telescopi o una emulsió fotogràfica (el verdader moment del «descobriment»); p: per a la data d'anunci o publicació del descobriment.

Els satèl·lits indicats amb un asterisc tenen algunes dificultats pel que fa als seus descobriments. En molts d'aquests casos es van necessitar diversos anys per confirmar-ne l'existència, i en diverses ocasions es van «extraviar» i van ser redescobertes. Alguns satèl·lits es van trobar durant l'anàlisi de les fotografies enviades per les sondes espacials Voyager, anys després que fossin preses.

Llegenda Els planetes i els seus satèl·lits naturals s'indiquen mitjançant els següents colors: Planetes

Planetes nans

Prehistòria Prehistòria Nom Imatge Designació permanent Descobridors i notes Sol 70px|center|Sol Estrella Segons la teoria geocèntrica de Claudi Ptolemeu, es creia que la Terra era el centre del cosmos. Al seu voltant es trobaven set planetes que l'orbitaven. Ordenats per distància creixent des de la Terra, i d'acord amb el que estableixen els estoics grecs, aquests planetes eren: la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn. Aquesta llista inclou dos objectes, el Sol i la Lluna, que ja no es consideren planetes, així com la Terra. Segons el model geocèntric, desenvolupat a l'antiga Grècia i estandarditzat posteriorment per Ptolemeu durant el , es creia que la Terra es trobava al centre del cosmos. Al seu voltant s'hi trobaven set planetes que l'orbitaven: ordenats per distància creixent des de la Terra, i d'acord amb el que establiren els estoics grecs, aquests planetes eren: la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn. Aquesta llista inclou dos objectes, el Sol i la Lluna, que ja no es consideren planetes, així com la Terra. En el , els filòsofs grecs Filolau i Hicetes especularen cadascun per la seva banda que la Terra era una esfera que volta diàriament al voltant d'un «foc central» místic que regula l'univers. Anaxàgores proposà que el Sol és un estel cap al 450 aC. En el , Aristarc de Samos treballà sobre aquesta idea i proposà que la Terra i altres planetes es mouen al voltant d'un objecte central definit, que ell creia que era el Sol, encara que això no fou acceptat àmpliament fins al i provat conclusivament fins al .Stanford SOLAR Center – Ask A Solar Physicist FAQs – Answer Terracentre|50x50px3r planetaLa Terra és el tercer planeta en distància respecte el Sol, i el subjecte de moltes equivocacions històriques que duraren segles. La Terra mai fou «descoberta» ja que mai fou una entitat no reconeguda pels humans.

La posició de la Terra dins del sistema solar fou descrita correctament en el model heliocèntric proposat per Aristarc de Samos. Mercuri 50px|center|Mercuri 1r planeta Els planetes interiors (Mercuri Venus) i els exteriors (Mart, Júpiter i Saturn) foren identificats pels antics astrònoms babilonis en el II mil·lenni AC. També els identificà Aristarc de Samos, i posteriorment a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic (De Revolutionibus Orbium Coelestium, 1543). Venus 50px|center|Venus 2n planeta Mart 50px|center|Mart 4t planeta Júpiter 50px|center|Júpiter 5è planeta Saturn 100px|center|Saturn 6è planeta Lluna 50px|center|Lluna Terra I En la teoria copernicana, ja no es considerava la Lluna com un planeta sinó com un satèl·lit natural de la Terra i l'únic cos celeste la revolució del qual no estava centrada en el Sol.

Segle  Segle XVII Data Nom Imatge Designació permanent Descobridors i notes Dècada de 1610 o: 7 de gener de 1610p: 13 de març de 1610 Ganimedes 50px|center|Ganimedes Júpiter III Galileu.Galilei, Galileo; Sidereus Nuncius , Thomam Baglionum (Tommaso Baglioni), Venècia (març de 1610), pàg. 17–28 (q.v.) Són anomenats els satèl·lits galileans. Van ser els primers objectes celestes que es va confirmar que no orbitaven al voltant de la Terra ni del Sol. Galileu veié Io i Europa com un sol punt de llum el 7 de gener de 1610, i la següent nit els veié com a dos cossos separats. Cal·listo 50px|center|Cal·listo Júpiter IV o: 8 de gener de 1610p: 13 de març de 1610 Io 50px|center|Io Júpiter I Europa 50px|center|Europa Júpiter II Dècada de 1650 o: 25 de març de 1655p: 5 de març de 1656 Tità 55px|center|Tità Saturn VI Huygens.Huygens, Christiaan; De Saturni luna observatio nova, Adriaan Vlacq, Den Haag, 5 de març de 1656 Inicialment va "publicar" el seu descobriment en forma d'anagrama el 13 de juny de 1655; més tard ho va editar en forma de pamflet, amb el títol De Saturni luna Observatio Nova, i finalment en forma completa a Systema Saturnium (juliol de 1659). Dècada de 1670 o: 25 d'octubre de 1671p: 1673 Jàpet 50px|center|Jàpet Saturn VIII Cassini.Cassini, Giovanni D.; Découverte de deux nouvelles planètes autour de Saturne , Sébastien Mabre-Cramoisy, París, 1673. o: 23 de desembre de 1672p: 1673 Rea 50px|center|Rea Saturn V Dècada de 1680 o: 21 de març de 1684p: 22 d'abril de 1686 Tetis 50px|center|Tetis Saturn III Cassini.Cassini va publicar els dos descobriments el 22 d'abril de 1686, segons An Extract of the Journal Des Scavans. of April 22 st. N. 1686. Giving an account of two new Satellites of Saturn, discovered lately by Mr. Cassini at the Royal Observatory at Paris., Philosophical Transactions, Vol. 16 (1686–1692), pàg. 79–85 Ambdós satèl·lits, juntament amb els seus dos descobriments previs, van rebre el nom de Sidera Lodoicea. En la seva obra Kosmotheôros (publicada pòstumament el 1698), Christiaan Huygens assenyala que «Júpiter es veu que té les seves quatre, i Saturn les seves cinc llunes al seu voltant, totes ubicades a les seves òrbites.» Dione 50px|center|Dione Saturn IV Data Nom Imatge Designació permanent Descobridors i notes

Segle  Segle XVIII Data Nom Imatge Designació permanent Descobridors i notes Dècada de 1780 o: 13 de març de 1781p: 26 d'abril de 1781 Urà 50px|center|Urà 7è planeta Herschel va ser el primer a informar sobre el descobriment d'Urà el 26 d'abril de 1781, tot i que inicialment va creure que es tractava d'un cometa.Herschel, William; Account of a Comet. By Mr. Herschel, F. R. S.; communicated by Dr. Watson, Jun. of Bath, F. R. S., Philosophical Transactions of the Royal Society of London, Vol. 71, pàg. 492–501 o: 11 de gener de 1787p: 15 de febrer de 1787 Titània 50px|center|Titània Urà III Herschel.Herschel, William; An Account of the Discovery of Two Satellites revolving round the Georgian Planet, Philosophical Transactions of the Royal Society of London, Vol. 77, pàg. 125–129, 1787Herschel, William; On George's Planet and its satellites, Philosophical Transactions of the Royal Society of London, Vol. 78, pàg. 364–378, 1788 Temps més tard va informar de l'existència de quatre satèl·lits falsos.Herschel, William; On the Discovery of Four Additional Satellites of the Georgium Sidus. The Retrograde Motion of Its Old Satellites Announced; And the Cause of Their Disappearance at Certain Distances from the Planet Explained, Philosophical Transactions of the Royal Society of London, Vol. 88, pàg. 47–79, 1798 Oberó Urà IV o: 28 d'agost de 1789Jodra, Serge; Les satellites de Saturne (2004)p: 12 de novembre de 1789 Encèlad 50px|center|Encèlad Saturn II Herschel.Herschel, William; Account of the Discovery of a Sixth and Seventh Satellite of the Planet Saturn; with Remarks on the Construction of its Ring, its Atmosphere, its Rotation on an Axis, and its spheroidical Figure, Philosophical Transactions of the Royal Society of London, Vol. 80, pàg. 1–20, 1790 (12 de novembre de 1789) o: 17 de setembre de 1789p: 12 de novembre de 1789 Mimas 50px|center|Mimas Saturn I Data Nom Imatge Designació permanent Descobridors i notes

Segle  Segle XIX Data Nom Imatge Designació permanent Descobridors i notes Dècada de 1800 o: 1 de gener de 1801p: 24 de gener de 1801 Ceres 50px|center|Ceres 8è planeta (1801)Asteroide (1851)Planeta nan (2006) Giuseppe Piazzi. El primer anunci del seu descobriment el va realitzar el 24 de gener de 1801, a través de cartes als seus col·legues astrònoms. La primera publicació formal va tenir lloc en l'edició del setembre de 1801 de la Monatliche Correspondenz. Dècada de 1840 o: 23 de setembre de 1846p: 13 de novembre de 1846 Neptú 50px|center|Neptú 13è planeta (1846)8è planeta (1851) Galle i Le Verrier.Airy, George Biddell; Account of some circumstances historically connected with the discovery of the Planet exterior to Uranus, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Vol. 7, No. 9 (13 de novembre de 1846), pàg. 121–152Account of the Discovery of the Planet of Le Verrier at Berlin, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Vol. 7, No. 9 (13 de novembre de 1846), pàg. 153–157 o: 10 d'octubre de 1846p: 13 de novembre de 1846 Tritó 50px|center|Tritó Neptú I Lassell.Lassell, William; Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Vol. 7, No. 9 (13 de novembre de 1846), citat a Account of the Discovery of the Planet of Le Verrier at Berlin, ibid., pàg. 153–157 o: 16 de setembre de 1848p: Octubre de 1848 Hiperió 50px|center|Hiperió Saturn VII Bond, Bond,Discovery of a new Satellite of Saturn, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Vol. 9, No. 1 (10 de novembre de 1848), pàg. 1–2 Lassell.Discovery of a new Satellite of Saturn, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Vol. 8 No. 9 Supplement (sense datar; s'estima que va ser publicat després del 24 de setembre de 1848), pàg. 195–197 Dècada de 1850 o: 24 d'octubre de 1851 Ariel 50px|center|Ariel Urà I Lassell.Letter from William Lassell, Esq., to the Editor, Astronomical Journal, Vol. 2, No. 33 (1851), pàg. 70 (firmat l'11 de novembre de 1851) Umbriel 50px|center|Umbriel Urà II Dècada de 1870 o: 12 d'agost de 1877 Deimos 50px|center|Deimos Mart II Hall.Christie, William H. M.; The Satellites of Mars, The Observatory, Vol. 1, No. 6 (20 de setembre de 1877), pàg. 181–185Hall, Asaph; Observations of the Satellites of Mars (firmat el 21 de setembre de 1877), Astronomische Nachrichten, Vol. 91, No. 2161 (17 d'octubre de 1877), pàg. 11/12–13/14Hall, Asaph; The Discovery of the Satellites of Mars (firmat el 28 de desembre de 1877), Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Vol. 38, No. 4 (8 de febrer de 1878), pàg. 205–209 o: 18 d'agost de 1877 Fobos 50px|center|Fobos Mart I Dècada de 1890 o: 9 de setembre de 1892p: 4 d'octubre de 1892 Amaltea 50px|center|Amaltea Júpiter V Barnard.Barnard, Edward E.; Discovery and Observations of a Fifth Satellite to Jupiter (firmat el 17 de setembre de 1892), Astronomical Journal, Vol. 12, No. 11 (la totalidad del No. 275, 4 d'octubre de 1892), pàg. 81–85 i: 16 d'agost de 1898o: 17 de març de 1899 Febe 50px|center|Febe Saturn IX Pickering.Pickering, Edward C.; A New Satellite of Saturn, Harvard College Observatory Bulletin, No. 49 (17 de març de 1899), pàg. 1Pickering, Edward C.; A New Satellite of Saturn (firmat el 10 d'abril de 1899), Astrophysical Journal, Vol. 9, Nº. 4 (abril de 1899), pàg. 274–276 Data Nom Imatge Designació permanent Descobridors i notes

Principis del