Can Folch era un complex industrial situat a l'actual barri de la Vila Olímpica, al districte de Sant Martí de Barcelona, del que només s'ha conservat la xemeneia, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C). Envoltada d'una petita plaça enjardinada, té una alçada de 54 m.
Història i descripció miniatura|esquerra|Xemeneia de Can Folch miniatura|esquerra|Placa commemorativa al peu de la xemeneia El 1874, Joaquim Folch i Solà i el seu cunyat Frederic Albiñana i Vila fundaren la societat Folch, Albiñana i Cia per al comerç de cereals. Els dos socis visitaren les principals fàbriques d'Europa per a establir una destil·leria d'alcohol al passeig del Cementiri (actual carrer del Doctor Aiguader), inaugurada el 1883. La maquinària era d'origen alemany i va ser instal·lada sota la direcció de l'enginyer M.P. Kyll de Colònia. Contenia una malteria, amb dipòsits que podien emmagatzemar fins a 1,5 milions de kg de blat de moro i ordi, un edifici destinat a la cocció i procés de sacarificació, els cellers de fermentació i un edifici per a destil·lació. L'energia era subministrada per una màquina de vapor de 30 CV, sistema Corliss, i la producció era d'uns 60 hectolitres diaris, amb un consum de 3.000 kg de carbó. També hi havia uns grans estables amb capacitat per a uns 500 animals (vaques i bous, porcs, gallines), alimentats amb els residus. El 1893 s'hi afegí una fàbrica de gel, i cap al 1896, una farinera.
El 1901, Folch i Albiñana adquiriren els drets sobre les mines de galena de Bellmunt del Priorat i El Molar a la societat belga Compagnie des Mines Bellmunt, amb seu a Anvers. El 1908 va morir Joaquim Folch i Solà, casat amb Elena Girona i de Vilanova, i el 1916, es va constituir la societat anònima Mines del Priorat, fundada per aquesta, el seu fill Joaquim Folch i Girona (secretari), Frederic Albiñana (vicepresident) i el polític valencià Joan Navarro i Reverter (president).AHPB, notari Antoni Par i Tusquets, 05-05-1916. El 1917 tenia 600 treballadors.
El 1921, Folch Germans es transformà en la societat anònima Fàbriques Folch, de la qual era president Manuel Folch i Girona, vicepresident el seu germà Joaquim i secretari Albert Folch i Rusiñol. El 1923, Joaquim Albiñana i Folch, fill de Frederic i membre de la patronal Foment del Treball Nacional, fou assassinat a trets a la plaça d'Urquinaona de Barcelona per pistolers del Sindicat Lliure. A finals de la dècada, coincidint amb el final de la Dictadura de Primo de Rivera i la gran crisi econòmica, la fàbrica d'alcohol va tancar. El 1931, amb l'arribada de la Segona República, va cessar la producció de farines i les mines de plom van tancar parcialment.
Amb l'esclat de la Guerra Civil, la fàbrica de gel va ser col·lectivitzada i Can Folch va fer tasques pròpies de guerra com a lloc de abastiment i refugi antiaeri. Un cop finalitzada la contesa, va tornar als Folch, que hi van mantenir la fabricació de gel fins al 1971 i llogar la resta d'instal·lacions a petites empreses com a magatzems. Les mines de plom van tancar definitivament el 1978.
La designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992 l'octubre del 1986 va donar lloc a la requalificació d'aquesta zona industrial com a sòl residencial per a la construcció de la Vila Olímpica, i Can Folch va ser enderrocada l'agost del 1987.
Referències
Vegeu també Torre i jardins de Vil·la Cecília i Amèlia Can Senillosa
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Patrimoni monumental del districte de Sant Martí Folch Folch Categoria:Xemeneies de Barcelona Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts