Zuzana Licko (2 d'octubre de 1961, Bratislava, Eslovènia) és una dissenyadora gràfica i tipògrafa eslovaca.
Biografia Licko va néixer a Bratislava el 1961 i es va traslladar als Estats Units als set anys. El seu pare, biomatemàtic, li donà accés a les computadores i l'oportunitat de dissenyar la seva primera tipografia, un alfabet grec, per al seu ús personal.
El 1981 entrà com estudiant a la Universitat de Califòrnia. Originalment s'havia planejat estudiar arquitectura, però va canviar als estudis de disseny i representació visual. Com que era esquerrana, odiava la classe de cal·ligrafia, en la qual la forçaven a escriure amb la mà dreta.
El 1983 es va casar amb el dissenyador gràfic i editor Rudy VanderLans, d'origen holandès. El 1984 Licko i el seu marit creen Emigre, revista de disseny gràfic i tipografia apareguda a Califòrnia el 1984 i tancada el 2005. Rud VanderLans fou l'editor de la revista mentre que Licko s'encarregava de la tipografia, la qual va ser molt aclamada.Emigre [Consulta: 30 de novembre de 2010] Els primers números parlaven del concepte d'«émigré» (terme francès per descriure gent que emigra a un altre país), tractant temes com les fronteres, la cultura internacional i l'alienació. En canvi, la música i la tipografia van ser els dos temes amb què la revista es va acabant defensant.
A mitjans de la dècada de 1990, Licko treballa en dos dissenys notables: Mrs Eaves, basada en Baskerville, i Filosofia, basada en Bodoni; les dues eren interpretacions personals dels models anteriors.Emigre [Consulta: 28 d'octubre de 2010]
Revista Emigre Emigre és una revista nord-americana bianual sobre el de disseny gràfic que es publicà des del 1984 fins al 2005, fundada per Zuzana Licko, Rudy VanderLans i altres holandesos. Segueix els exemples de la revista O&lc (sota la direcció artística de Herb Lubalin) i Hard Werken, de l'estudi gràfic holandès del mateix nom. Editats sense cap pressupost (de la màquina d'escriure són redimensionats a la fotocopiadora), els primers exemplars són situats directament a prop dels distribuïdors.
Serveix de suport de difusió de les experimentacions tipogràfiques i gràfiques d'Emigre Gràfics. Cada número és construït al voltant d'un tema. La infografia permet reinventar el disseny gràfic de la revista a cada número. Fins i tot el logo és revista. Els formats normalitzats són rebutjats a favor d'estructures de reixa orgànica que reflecteixen l'entusiasme pel contingut. «People read best what they read most» (La gent llegeix millor allò que llegeix més). Experiències formals, entrevistes, escrits crítics, comentaris sociològics, inclusió de discos musicals defineixen el contingut de la revista. El 1995 adopta un format fix més convencional i busca una estabilitat més conservadora. El contingut també. «En lloc de lligar-se a les intencions dels dissenyadors i als seus treballs, hem decidit de tornar i observar com aquest treball impacti la nostra cultura» declara llavors Rudy VanderLans.
Després de 21 anys d'activitat, la revista deixà de publicar-se amb el n° 69.
Tipografies dissenyades Nom Any 1ª Publicació Descripció Mostra Base 9, 12 1995 Les fonts Base consten de tres famílies; dues famílies basades en fonts de pantalla de 12 punts (una família serif i una sans serif) anomenades Base-12, i una família basada en fonts de pantalla de 9 punts anomenada Base-9, que consta d'un total de 24 cares individuals. Emigre Fonts Base 900 2010 Emigre Fonts Base Monospace 1997 Emigre Fonts Citizen 1986 Emigre Fonts Dogma 1994 Emigre Fonts Elektrix 1989 Inspirada en Choc i Mistral, dues tipografies de Roger Excoffon, amb el propòsit de fer servir només línies rectes, en una època en què les corbes eren difícils de dibuixar amb la pantalla d'ordinador. Emigre Fonts Filosofia 1996 La seva primera aparició va ser en el cartell que Massimo Vignelli va crear per a la promoció d'aquesta tipografia. Hi apareixia en lletres grans la frase "It's Their Bodoni" (És la seva Bodoni). El seu origen parteix de l'admiració que Zuzana Licko tenia a la tipografia Bodoni, amb les seves línies netes i formes geomètriques. Tot i això, sovint no la podia utilitzar, per raons pràctiques, perquè el fort contrast la feia poc llegible en mides petites. Moltes de les versions de la Bodoni que van treure les diferents fundicions reflecteixen la gran varietat del treball d'aquest tipògraf, que va començar utilitzant com a models els tipus de Fournier desenvolupant poc a poc un estil personal que va donar lloc al que avui anomenem l'estil modern. Aquesta evolució que van experimentar els tipus de Bodoni cap a la simetria, simplicitat i geometria pot explicar el predomini dels revivals excessivament geomètrics que va patir aquesta tipografia, que fins i tot van poder anar més lluny del que va arribar Bodoni. Aquests redissenys posseïen diverses variacions optimitzades per diferents mides per mantenir les seves característiques i llegibilitat tant en mides grans com petites. Amb l'arribada de la fotografia i després la informàtica al món tipogràfic, aquestes optimitzacions per a diferents mides es van perdre, en resultar molt més fàcil i econòmic escalar un únic model tipogràfic. Tot i això cal en certs dissenys com la Bodoni el disseny de diferents variacions segons la mida i aplicació a la qual està destinada. El tipus Filosofia és la interpretació personal de Zuzana, on es pot apreciar la seva preferència per una Bodoni geomètrica, mantenint al mateix temps moltes de les característiques de la tipografia original per la seva òptima impressió. La versió Regular està optimitzada per a textos, reduint-ne el contrast per a augmentar la llegibilitat en mides petites. La Filosofia Grand és una variant molt més delicada i refinada pensada per a aplicacions d'exhibició com a titulars.Filosofia [Consulta: 16 de novembre de 2010] Emigre Fonts Hypnopaedia 1997 Emigre Fonts Journal 1990 Emigre Fonts Lo-Res 1985 i 2001 Emigre Fonts Lunatix 1988 Emigre Fonts Matrix II 1986 Està basada en les proporcions de la tipografia de mapa de bits Emigri Fourteen, de catorze píxels d'alt (des de la línia base fins a les ascendents). El seu origen es remunta a quan els ordinadors disposaven de poca memòria i eren molt més lents que els actuals. Encara que està basada en les proporcions clàssiques –i així manté la llegibilitat del text–, les seves formes estan construïdes de manera que consumeixi el mínim possible de memòria a l'ordinador, limitant-se als punts més essencials. Per exemple, els serifs corbats consumeixen més memòria que les línies rectes, per tant, aquests es van reduir a simples línies diagonals, requerint menys punts encara que els serifs quadrats. A més, les diagonals de 45 graus usades en aquesta tipografia proporcionen el contorn més llis que pot generar una impressora làser. D'aquesta manera tenim una tipografia que consumeix molt poca memòria a la impressora, de manera que la transmissió de dades és més ràpida. Amb els ordinadors i impressores actuals no tenim aquest problema de memòria encara que la seva elegància i curioses formes, juntament amb l'amplitud de la seva família de tipus, fan que encara sigui usada avui dia.Matrix [Consulta: 16 de novembre de 2010] Emigre Fonts Matrix II Display 1992 Emigre Fonts Modula 1985 Emigre Fonts Mr Eaves Sans 2009 Emigre Fonts Mr Eaves Modern 2009 Emigre Fonts Mr Eaves XL Sans 2009 Emigre Fonts Mr Eaves XL Modern 2009 Emigre Fonts Mrs Eaves 1996 És una tipografia amb Serif transicional. És una revival dels tipus de John Baskerville, i està relacionat amb els tipus Barskerville Contemporanis. Un mix d'un cert tradicionalisme amb un gir actualitzat. També el seu nom té una mica d'història: ve de Sarah Eaves, la dona que es va convertir en l'esposa de Baskerville. Quan Baskerville estava començant el seu negoci d'impressió i tipus, la senyora Eaves es va mudar a casa seva com a senyora de neteja, i eventualment esdevingué la seva dona després de la mort del seu primer marit, el senyor Eaves. Igual que les vídues de Caslon, Bodoni, i les filles de Fournier, Sarah va completa les impressions dels volums sense acabar que John Baskerville deixà després de la seva mort.Mrs Eaves [Consulta: 16 de novembre de 2010] Emigre Fonts Mrs Eaves XL Serif 2009 Emigre Fonts Mrs Eaves XL Narrow 2009 Emigre Fonts Narly 1993 Emigre Fonts Oblong 1988 Emigre Fonts Puzzler 2005 Emigre Fonts Senator 1988 Emigre Fonts Soda Script 1995 Emigre Fonts Solex 2000 Emigre Fonts Tall Pack 1990 Emigre Fonts Tarzana 1998 Emigre Fonts Totally Gothic 1990 Emigre Fonts Totally Glyphic 1990 Emigre Fonts Triplex 1989 És la seua primera font sans-serif. Va sorgir a partir de les tipografies geomètriques. Quan van aparèixer Triplex va ser una de les primeres de la nova era digital. Aquesta demanda es va assenyalar amb una geometria extravagant. Després de la seva estrena, la publicació ha estat contínuament ampliada.Triplex [Consulta: 16 de novembre de 2010] Emigre Fonts Variex 1988 El seu disseny està basat en una línia central amb un gruix uniforme al llarg de tota la lletra. La família consta de 3 variants: Light, Regular i Bold, i les tres deriven de la mateixa línia base, amb un gruix específic en cada cas. Això fa que entre cadascuna hi hagi variacions en les alineacions dels traços i fins i tot en l'altura de la "x" formant part del disseny i fent innecessària la modificació de la línia central quan aquesta canvia de gruix. Apropiada per emprar en titulars, cartells o qualsevol altre projecte d'exhibició.Variex [Consulta: 16 de novembre de 2010] Emigre Fonts Whirligig 1994 Emigre Fonts
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Emigre Llista de Tipografies a web Myfonts Les 100 millors tipografies de la historia
Categoria:Tipògrafs estatunidencs Categoria:Editors europeus Categoria:Editors estatunidencs Categoria:Gravadors europeus Categoria:Gravadors estatunidencs Categoria:Dissenyadors estatunidencs Categoria:Artistes de Bratislava Categoria:Alumnes de la Universitat de Califòrnia a Berkeley Categoria:Eslovacs Categoria:Nascuts el 1961