François Sarda (Perpinyà, 13 de novembre del 1929 - 21 de juny del 2005) va ser advocat, historiador i alcalde de Campome durant gairebé dues dècades.
Biografia El seu pare, comerciant a Perpinyà, l'empenyé a estudiar a París, on va fer la carrera de Dret i ocupar el càrrec de president de la Federació francesa d'estudiants catòlics (1952). Ja titulat de forma distingida, amb vint-i-cinc anys intervingué en un judici famós, el "procés de les fuites"<ref>El procés de les fuites va ser un escàndol polític relacionat amb la filtració al Partit Comunista de les deliberacions del Consell de Defensa. Aquestes fuites permeteren als nord-vietnamites d'anihilar batallons sencers de l'exèrcit francès. Els acusadors (en nom de la dreta gaullista) foren un comissari de policia, Jean Dides, Christian Fouchet i un diputat nord-català a París, Jean-Louis Vigier, que les filtraren a la premsa com una arma llancívola contra François Mitterrand i, indirectament, contra Pierre Mendès-France. La investigació, però, demostrà que les filtracions havien sortit d'uns funcionaris menors oposats a la guerra que no tenien cap relació amb Mitterrand (, Jean-Marc Théolleyre Le procès des fuites Paris: Calmann-Lévy, 1956)(Cyril Bonan ''Les proces des faux proces. L'affaire des fuites 1956-2006 ]).</ref> en època de la guerra d'Indoxina. El reconeixement públic que rebé l'incità a quedar-se a París, fins a la jubilació. Treballà d'advocat per a Le Monde a petició del director del diari Hubert Beuve-Méry, i també va ser defensor de Mitterrand en el marc de l'afer de l'Observatori. A partir del 1967 fou advocat de la ciutat de París, i romangué en el càrrec fins a retirar-se el 1998.
Va ser Primer secretari de la "Conférence du stage des avocats" (1955), membre (1967) i president (1995-1998) del comitè consultiu contenciós de la ciutat i del Departament de París, membre de la comissió per la revisió del Codi Penal (1974-1981), del comitè consultiu per a la reforma de la política criminal (1996) i president i administrador de la Fundació del Crèdit Agrícola "Pays de France" (1994).
Encara que no hi residia ni hi tenia altres vincles, fou reelegit alcalde de Campome diverses vegades entre el 1965 i el 1983; posteriorment ocuparia el càrrec la seva filla Claire Sarda-Vergès. Optà a l'Assemblea Nacional dues vegades, el 1962 i el 1967, sense èxit. Publicà diversos llibres i es dedicà especialment a l'estudi de la reputada família Aragó, originària d'Estagell.
Fou distingit amb els graus de comandant de la Legió d'Honor i de l'Orde Nacional del Mèrit, el títol de cavaller del Mèrit Agrícola, el de comandant de l'"orde de l'Ouissam Alauita" (Marroc), i la "Médaille de vermeil" de la ciutat de París.
Obres François Sarda, redactor en cap Fédération française des étudiants catholiques. Bulletin d'information [mensual] París, 1953 Amaud Lyon-Caen, François Sarda Guide des sursis d'incorporation pour études Paris: Presses universitaires de France, 1960 Le Droit de vivre et le droit de mourir Paris: Éditions du Seuil, 1975 Les responsabilités des juridictions: Fautes de la justice Paris: Presses universitaires de France, 1999 Les Arago - François et les autres Paris: Éditions Tallandier, 2002 Le fléau de la balance'' [memòries Paris: l'Archipel, 2005
Notes i referències
Enllaços externs Biografia
Categoria:Alcaldes del Conflent Categoria:Campome Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor nord-catalans Categoria:Comandants de la Legió d'Honor catalans Categoria:Polítics perpinyanencs Categoria:Morts a París Categoria:Perpinyanencs contemporanis Categoria:Alcaldes rossellonesos Categoria:Polítics nord-catalans morts al segle XXI Categoria:Polítics nord-catalans nascuts al segle XX