Un concurs de colles sardanistes és una competició de colles en la qual demostren la tècnica i la perfecció assolides davant uns jurats que en valoren la qualitat de la interpretació coreogràfica, l'estètica, la precisió dels passos i la coordinació amb la música. Generalment, els grups es divideixen en categories d'edat. Ja es parla de concursos el 1895 en el llibre La Sardana de Jordi Monsalvatge i Josep Aleu. El primer concurs ben documentat es va organitzar a Barcelona el 1902 a l'ocasió de les festes de la Mercè.

Hi ha dues menes de concursos: els de colles improvisades i els de colles de competició.

Concurs de colles improvisades Generalment es desenvolupa en un aplec sardanista, on la gent de forma improvisada s'agrupa per formar una rotllana i ballar un seguit de sardanes puntuades per un jurat. A la fi de l'aplec les colles guanyadores reben un premi.

Concurs de colles de competició Concurs destinat a colles estables, definides i formades per cinc o sis parelles mixtes uniformades i on un jurat els puntua i classifica segons les normes establerts per la Unió de Colles Sardanistes.[Obsolet] Els aspectes valorats són: comptar la sardana i repartir-la correctament, seguir-ne el compàs, interpretar correctament la música, mantenir el conjunt de la colla, no perdre el centre de l'anella. Aquesta mena de concurs, al seu torn, es divideix en concursos bàsics i lliures i són oberts a totes les categories de colles.

Concurs bàsic El concurs bàsic és obligatori per a la colla; quan una colla s'inscriu en un dels campionats de la Unió de Colles Sardanistes, la normativa l'obliga a participar en un nombre concret de concursos, el lloc i la data dels quals venen marcats i el resultat dels quals és puntuable per al campionat.

Concurs lliure Un concurs lliure és optatiu per a la colla, en el sentit que no puntua per al campionat i que la mateixa colla pot triar a quin inscriure's. Tot i això, una colla que participa en un campionat ha de fer també un nombre mínim de concursos lliures.

Categories d'edat Les colles són classificades segons l'edat dels participants al 31 de desembre de l'any anterior.

alevins: fins a 11 anys infantils: fins a 14 anys juvenils: fins a 18 anys grans: sense màxim ni mínim veterans: a partir de 40 anys sènior+60: a partir de 60 anys

Estructura del concurs Esquemàticament, els concursos de colles sardanistes consten de les següents fases:

1. Galop d'entrada: acte d'obertura del concurs i presentació de les colles. Les colles formades per parelles, entren al recinte en fila al compàs musical del galop, saluden la presidència i el públic i prenen posició al lloc assignat. 2. Sardanes de lluïment: sardanes de competició. Solen ser sardanes llargues (de 10 o 7 tirades). S'acostuma a ballar-ne dues, entremig de les quals es balla la sardana revessa. 3. Sardana revessa: a diferència de les sardanes de lluïment, la sardana revessa no té definides les tirades de la sardana. És una sardana lligada en què no hi ha cap compàs de separació, de silenci, que marqui la fi d'una tirada i el començament de l'altra. Les colles han d'escoltar-la per tal d'encertar-ne el tiratge i així, repartir-la correctament i acabar amb el flabiol del primer contrapunt. 4. Sardana de punts lliures: en alguns concursos també es balla una sardana de punts lliures on els dansaires substitueixen el punteig tradicional per una manera més filigranada de marcar els punts, sense deixar de seguir el compàs ni de mantenir la rotllana. 5. Sardana de germanor: és la sardana que clou el concurs. Les colles s'agafen una al costat de l'altra formant una gran anella o més d'una de concèntriques, al voltant del recinte del concurs. Se solen ballar quatre tirades d'una sardana i al toc final tothom crida «Visca!».

Unes dates històriques 1902. Primer concurs del qual es té constància. Se celebrà durant les festes de la Mare de Déu de la Mercè a Barcelona. El concurs de sardanes donaren els següents resultats: el primer premi fou per la colla de Crespià i empatades després les colles de Sant Pere Pescador, Ripoll i Olot. Les colles conegudes eren pel nom del seu poble o ciutat. 1905. Primer Concurs de Colles Sardanistes de Vic impulsat pels membres del Cercle Literari de Vic. El 2026 se'n celebra la centena edició. Per bé que hi hagi habut interrupcions provocades per episodis històrics com la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil, els primers anys de la postguerra o la pandèmia de COVID-19 el concurs s'ha mantingut viu. És el concurs més antic que ha sobreviscut totes les vicissituds de la història. 1908. A la plaça de les Armes del Parc de la Ciutadella (Barcelona) se celebrà un concurs de colles sardanistes organitzades amb la col·laboració del Foment de la Sardana de l'Associació Popular Catalanista, amb motiu del cinquantenari dels Jocs florals. 1914. Es formen colles conegudes pel seu nom propi com els Dansaires Barcelonins i Petits Barecelonins 1921. Creació del Foment de la Sardana de Barcelona, que a la Sant Jordí organitza una primera audició a la plaça de Sant Jaume. 1930. Joan Parnau crea el Foment de la Sardana de Banyoles (Creu de Sant Jordi 2003). 1958. Es funda la Unió de colles sardanistes de Catalunya (UCS).

Referències

Bibliografia

Enllaços externs (Web no actualitzat des del 13 d'octubre de 2017)

Categoria:Esdeveniments sardanistes