El Partit sionista revisionista va ser un partit polític jueu, sionista, nacionalista, i anticomunista creat a París per Zeev Jabotinsky. El partit fou absorbit el 1948 pel partit Herut, que fou creat a Israel pel polític Menahem Begin. L'Herut fou el successor del partit sionista revisionista. L'any 1988 l'Herut es va fusionar amb el partit Likkud.

Els orígens

El sionisme va aparèixer en els anys 1880.

Des dels anys 1890, apareixen tres corrents:

Un corrent sionista socialista, que s'encarnarà en diferents partits, entre els quals el Poale Sion i el Hashomer Hatzair. Un corrent sionista religiós, encarnat pel partit Mizrahí. Un corrent de dreta liberal, el dels sionistes generals. Els sionistes generals no s'organitzaran en tant que verdader partit més que al començament dels anys 20, sota la direcció del molt moderat i molt probritànic Chaim Weizmann.

El 1920, a la Conferència de San Remo, les grans potències occidentals van determinar la creació d'una Llar Nacional Jueva a Palestina, i van donar un mandat als britànics en aquest sentit. Les oportunitats són enormes per al sionisme, però s'acompanyen d'un augment de les divergències sobre el poder, els objectius i els mitjans.

Jabotinsky miniatura|Zeev Vladimir Jabotinsky

lang=ca|miniatura|el territori reivindicat pel partit Revisionista i després pel Herut

Vladimir Jabotinsky és un dirigent de l'Organització sionista mundial des d'abans de la primera guerra mundial. És més aviat proper al corrent dels sionistes generals. Però discuteix l'orientació considerada com massa moderada de Weizmann, i no s'ajunta doncs al nou partit.

La revolució bolxevic i la pujada de l'esquerra A Palestina en els anys 1920, els sionistes socialistes tenen el vent en popa, perquè s'aprofiten indirectament de l'entusiasme creat per la Revolució bolxevic.

Weizmann, a la vegada líder dels sionistes generals (centredreta) i de l'Organització sionista mundial, va triar d'aliar-se amb l'esquerra sionista.

Per a molts, a la dreta, cal posar en pràctica una resistència més important a la pujada de l'esquerra.

La independència de Transjordània (1922) El 1922, els Britànics decideixen retirar la Transjordània del projecte de Llar nacional jueva tal com havia estat definit a la conferència de San Remo el 1920.

La independència de la Transjordània suscita una forta resistència entre els sionistes de totes les tendències. Berl Katznelson, l'ideòleg de l'Ahdut ha-Avodà, va expressar protestes molt més vehements que les de Jabotinsky contra aquesta decisió britànica.

Però després de la ruptura entre l'Organització sionista mundial (OSM) i Jabotinsky (el 1923), aquest utilitzarà la temàtica de l'annexió de la Transjordània com a instrument de crítica de la «tovor» de l'OSM, que finalment va acceptar de mala gana la decisió britànica.

La creació del Betar (1923) A Riga, el 1923, uns estudiants jueus creen Brit Yosef Trumeldor (aliança Joseph Trumpledor, o Betar), una organització de joventut nacionalista i anticomunista. Fundat abans del partit revisionista mateix, el Betar mantindrà una independència gelosa enfront d'aquest, tot i compartir-ne les idees (en una versió sovint més «dura», tanmateix).

El Betar accepta ràpidament la direcció de Jabotinsky, rebatejat el «Roch Betar» i « objecte d'un culte a la personalitat desconegut fins llavors en el sionisme».Marius Schattner, Història de la dreta israeliana, Éditions Complexe, 1991, pàgina 90 Els militants del Betar apressaran ràpidament Jabotinsky a crear un moviment polític per reagrupar la dreta nacionalista. El Betar pren també una orientació para-militar, conforme a l'objectiu posat per la «Muralal d'acer», un text de Jabotinsky que data de 1923.

En els anys següents, el Betar coneixerà un fort creixement (9.000 el 1929, 80.000 el 1939), i serà un dels bastions del revisionisme.

La «Muralla d'acer» (1923) Vladimir Jabotinsky va defensar el projecte d'una Legió jueva a Palestina, estructura legal sostinguda pel Regne Unit. Així en un text de novembre de 1923, afirma que el conflicte entre el sionisme i el nacionalisme àrab és inevitable, i que el sionisme ha de constituir una "muralla d'acer" (un exèrcit), per imposar-se.

Aquesta reivindicació formarà part del programa del partit Revisionista en el moment de la seva creació, el 1925.

L'assumpte Petliura (1921-1923) El 1921, Jabotinsky va signar un acord amb Símon Petliura, dirigent del govern provisional ucraïnès, al qual s'acusava d'haver massacrat desenes de milers de jueus. El gener de 1923, el Comitè d'acció sionista (executiu ampliat de l'OSM) aprova una comissió d'investigació. Jabotinsky, que criticava des d'alguns anys l'esquerra i Weizmann, majoritaris, decideix dimitir del seu lloc en la direcció de l'OSM.

La pertinença a l'Organització sionista mundial (1925-1935) El 1923, Jabotinsky és doncs la principal figura d'una dreta nacionalista que tracta d'organitzar-se en un moviment a la vegada anticomunista (per tant hostil a l'esquerra sionista marxista) i contrari a la «feblesa» dels dirigents del centredreta sionista Sionistes Generals.

La creació del Partit revisionista (1925) A partir de 1923-1924, Jabotinsky reagrupa al voltant d'ell un petit grup de militants, sobretot d'origen rus com ell. El 1925 neix l'Aliança dels sionistes revisionistes a París (a la rerebotiga del «cafè del Panteó», en ple barri llatí).

El terme «revisionista» ve de la voluntat dels membres del nou partit de « revisar el sionisme».

L'objectiu és la creació d'un Estat sobre les dues ribes del Jordà (incloent-hi doncs l'actual Jordània). Els britànics van haver d'establir una «legió jueva» per permetre al Yishuv defensar-se. Ells també van haver d'afavorir una immigració jueva massiva. Les terres públiques (comunals) i les terres ermes hauran de ser posades a disposició dels immigrants jueus. Però l'autoritat del Regne Unit sobre Palestina no va ser qüestionada.

El partit es desenvoluparà des de llavors en diàspora (sobretot en Polònia i a Palestina. Aquest desenvolupament continua sent modest : a les eleccions de l'Organització sionista mundial de 1925, 1927 i 1929, el partit tindrà resultats limitats (aproximadament un 7% el 1929).

La reacció de l'esquerra És molt viva. Les relacions havien estat fluctuants. Esdevenen dolentes. Jabotinsky és acusat de ser un demagog ultranacionalista, o sia un simpatitzant feixista (el que no és. Jabotinsky continuarà sent sempre un ferm partidari del liberalisme polític i econòmic, al contrari d'alguns dels membres del partit).

L'Aliyà Grabski (1924 - 1928) L'Aliyà mena cap a Palestina, del 1924 al 1928, 80.000 immigrants. Molts venen de Polònia, d'on havien estat expulsats per les mesures antisemites del govern Grabski. Aquesta població tindrà una certa importància per al desenvolupament del revisionisme a Palestina :

Aquesta immigració està composta per molts artesans, membres de les classes mitjanes, que són més properes a la dreta que de l'esquerra. La seva afluència crea el 1926-1928 una molt greu crisi econòmica, que es gira també contra els partidaris del poder sionista a Palestina, i beneficia doncs a la seva oposició de dreta.

Encara una mica vacil·lant el 1925, el partit Revisionista afirma fermament la seva aposta pel capitalisme des de 1927. Proposa així prohibir les vagues, fins a la creació de l'Estat Jueu. La burgesia té les claus del futur. «No hem de tenir vergonya, camarades burgesos», llança Jabotinsky.

La temptació feixista i els Birionim (1928-1933) miniatura|Abba Ahimeir el 1932.

miniatura|Abba Ahiméir, Uri Zvi Greenberg i Yehoshua Yevin, al començament dels anys 1930.

miniatura|Detencions dels Birionim, 1933.

El 1928, tres homes entren al Partit revisionista. Venen de l'esquerra sionista, però es retornen contra ella i anuncien ara simpaties feixistes. Són el periodista Abba Ahimeir, el poeta Uri Zvi Greenberg i el metge i escriptor Yehoshua Yevin.

Organitzen ràpidament una facció radical i feixistitzant al si del partit de Palestina. Els tres homes somien amb una organització de «caps i de soldats»Carta d'Ahiméir a Benyamin Gurwitz, en Brit Ha'Birionim, recull de texts d'Ahiméir publicat a Tel-Aviv el 1972.

Els disturbis àrabs i antijueus de 1929 els donen una audiència creixent. El Partit revisionista triplicà la seva representació respecte a 1929 a les eleccions internes a l'OSM (al voltant d'un 21% dels representants). El pendent és ascendent, i ho és també per als més radicals dels revisionistes.

El seu grup controla aviat Hazit Ha'am, el diari de la secció obrera del partit, en el qual desenvolupen les seves tesis.

Ahiméir s'erigeix aviat com a ideòleg notable del partit a Palestina (que no és més que una secció del partit, i no la més important), i influencia fortament el Betar. Oficialment sosté Jabotinsky. Més discretament, el critica, considerant que no hi ha més gaire diferència entre ell i l'esquerra.

El 1931, la seva facció s'organitza al si d'un associació secreta i independent de la direcció del partit, « Brit Ha'Birionim ». Espera lluitar contra tres enemics :

l'esquerra sionista els àrabs el Regne Unit, que no en fa prou contra els àrabs, i comença a fixar certs límits a la immigració jueva.

En secret, els Birionim recuperen les armes i preparen atemptats, que finalment no tindran lloc.

Jabotinsky i el partit critiquen el seu radicalisme (del qual no en perceben l'amplitud), però es neguen a rompre.

El 1932, al cinquè congrés del partit, Ahiméir proposa transformar el partit revisionista en un partit autoritari. Jabotinsky declara : «Considero com nefast tot moviment que nega el principi d'igualtat entre els ciutadans […;] és bé per què el considero, Ahiméir, com un adversari polític».

A l'inrevés, alguns mesos més tard, en el moment del conflicte intern amb els «moderats» del Partit revisionista que s'inquieten per la voluntat anunciada per Jabotinsky de deixar l'OSM, Jabotinsky es recolza en la seva ala dreta per dissoldre la direcció del partit, organitzar noves eleccions internes, i afirmar els seus punts de vista.

Al començament 1933, Ahiméir declara en Hazit Ha'am que hi ha coses bones en Hitler, és a dir la «polpa antimarxista». Jabotinsky està furiós, però es nega de nou a rompre.

El 16 de juny de 1933, el director del departament polític de l'Agència jueva, el socialista Haim Arlozorov, és assassinat en circumstàncies tèrboles (encara avui, ningú no sap qui va assassinar Arlozorov). El matí mateix, Hazit Ha'am havia llançat un atac molt violent contra ell: «el poble jueu sempre ha sabut jutjar per casualitat els que venen el seu honor i la seva fe. Aquesta vegada encara, sabrà trobar la resposta adequada a aquesta porqueria que es fa a plena llum del dia » (un acord d'emigració aprovat entre l'Agència jueva i el Tercer Reich per a l'emigració dels jueus alemanys, acord del qual Arlozorov n'era el negociador).

Ràpidament la investigació britànica es dirigeix cap als Birionim. Ahiméir és jutjat. És absolt de l'homicidi, però els document trobats a casa seva el fan condemnar a 18 mesos de presó per a incitació a la revolta contra el règim del mandat britànic. L'esquerra acusa els Birionim de complot feixista. Després d'haver vacil·lat, Jabotinsky compromet el partit revisionista en la defensa acarnissada d'Ahiméir.

L'afer Arlozorov i el suport dels revisionistes a la seva ala extremista tindran dues conseqüències :

La desaparició dels Birionim, que no se n'aixecaran. La temptació feixista ha estat continguda al si del partit. L'odi tenaç de l'esquerra cap als revisionistes. Poc estimats (Ben-Gurion havia tractat Jabotinsky de «Vladimir Hitler» el 1932), esdevindran ara als seus ulls un colla d'assassíns facciosos i terroristes.

La ruptura és total, l'escissió s'apropa.