miniatura|Rotlle d'esparadrap. Lesparadrap és una cinta de tela o plàstic que té una cara adhesiva i serveix per a subjectar embenats. L'esparadrap forma part dels components de qualsevol farmaciola de primers auxilis. És un tipus de cinta adhesiva sensible a la pressió que s'utilitza en medicina i primers auxilis per subjectar un embenat o un altre apòsit sobre una ferida. Aquestes cintes solen tenir un adhesiu hipoalergènic que està dissenyat per subjectar-se fermament a la pell, als materials de vestir o les capes de cinta subjacents, però per treure fàcilment sense danyar la pell. Permeten que l'aire arribi a la pell ("transpirable"). Algunes cintes transpirables com la cinta de kinesiologia i altres embenats elàstics amb adhesiu són de cotó. La cinta quirúrgica sovint és blanca perquè conté òxid de zinc, que s'afegeix per ajudar a prevenir infeccions. Les cintes fetes de material porós, com ara 3M Micropore, s'utilitzen àmpliament.
Història La cinta quirúrgica primitiva, o sparadrapum, probablement consistia en tires de tela impregnades amb algun tipus de guix o xiclet enganxós, que s'aplicava sobre gases o apòsits per a ferides per mantenir-los al seu lloc. Els motlles de guix sobre fractures de vegades s'anomenaven "apòsits espanyols"
En els primers temps moderns apareix una descripció en italià al , on la cinta quirúrgica es va registrar com a sparadrappo, encara que hi havia algunes variacions d'ortografia. En francès apareix per primera vegada l'any 1314 com a speradrapu, terme pres segurament de l'italià sparadrappo, i en castellà es va documentar com a espadrapo cap al 1495. En català, aquest mot es va adoptar més tard, cap a l'any 1890. Origen lingüístic possible en les llengües romàniques europees:Etimología de Chile: ESPARADRAPO
el primer element lingüístic spara podria provenir del llatí separāre (separar), compost ell mateix verb parāre (preparar, organitzar) i vinculat a una arrel indoeuropea per (Ə)´ -1 (procurar, disposar). El segon element prové del llatí drappus (drap o drap), i apareix al segle V aC en l'obra de l'escriptor mèdic grec Oribasius, que especula que aquest terme pot relacionar-se amb un préstec celta.
Tipus d'esparadraps miniatura|Cinta adhesiva de paper quirúrgic Segons el material de què està constituït hi ha diversos tipus i qualitats d'esparadrap. Dels tipus d'esparadrap comercialitzat, destaca el que és impermeable i transparent, ja que permet una bona fixació d'embenats i gases sobre la pell. El que té un suport porós de polietilè és altament tolerat per la pell, ja que permet el pas de l'aire i de la humitat. Un esparadrap convé que sigui hipoalergènic, amb bon poder adhesiu, transpirable i alhora impermeable, fàcil d'esquinçar i d'enlairar sense irritar la pell, resistent a les temperatures extremes, a l'envelliment, i permeable a les radiacions.
Els tipus més comuns són les cintes fràgils (com el paper, que s'esquinça fàcilment) o resistents a l'esquinçament (sovint teixit o plàstic) i alguns d'aquests també poden ser impermeables o transpirables o ambdues resistents a l'aigua i parcialment porosos, cosa que permet pas limitat de l'aire i la humitat. Un embenat ha de tenir el poder adhesiu adequat i ser transpirable i alhora impermeable, fàcil d'eliminar sense irritar la pell i resistent a les temperatures extremes, l'envelliment i la radiació solar. Les cintes quirúrgiques per a ús mèdic estan subjectes als requisits continguts en estàndards reconeguts internacionalment com l'estàndard ASTM International ASTM PSTC / 6.
Vegeu també Tira adhesiva sanitària Embenat Embenat adhesiu Cinta aïllant
Referències
Categoria:Cinta adhesiva Categoria:Primers auxilis