va ser un filòsof, lògic, lingüista i matemàtic francès.
Després d'estudiar al Liceu Condorcet, va estudiar filosofia a l'École Normale Supérieure entre 1887 i 1890 i matemàtiques a la Universitat de París en la que es a doctorar el 1896. A continuació va ser professor durant un curs a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i dos curso a la Universitat de Caen. Però va abandonar la docència per dedicar-se exclusivament a la recerca, excepte el curs 1905-1906 en que va ser professor en el Collège de France, en substitució d'Henri Bergson.
A l'Estat francès va ser un dels precursores de la lògica simbòlica, que havia començat a difondre's poc abans de la Primera Guerra Mundial gràcies a la labor de Charles Peirce, Giuseppe Peano i especialment de Principia Mathematica, d'Alfred North Whitehead i Bertrand Russell, aquest últim amic personal de Couturat. Va concebre la lògica simbòlica com un instrument per al perfeccionament de les matemàtiques i de la filosofia, integrant així el corrent anomenat logicisme. En aquest aspecte, es va oposar a Henri Poincaré, qui va anticipar al seu torn l'intuïcionisme de Brouwer. Couturat va contribuir al desenvolupament del llenguatge artificial ido, una variant de l'esperanto.
Irònicament, ell, que era un pacifista, va morir en un accident de trànsit, quan el furgó que repartia les ordres de mobilització per la Primera Guerra Mundial, es va estavellar contra el seu vehicle quan anava per la carretera de Fontainebleau cap a la seva residència d'estiu a Bois-le-Roi.
Obres 1896 De Platonicis mythis Thesim Facultati Litterarum Parisiensi proponebat Ludovicus Couturat, Scholae Normalae olim alumnus. Parisiis: Edebat Felix Alcan Bibliopola. MDCCCXCVI. 120 p. 1896. De l'Infini mathématique, Georg Olms. 1901. La Logique de Leibniz, Georg Olms. 1903. Opuscules et Fragments Inédits de Leibniz, Georg Olms. 1903. Histoire de la langue universelle. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Reeditat 2001, Olms. 1905. Les Principes des Mathematiques: avec un appendice sur la philosophie des mathématiques de Kant. Reeditat el 1965, Georg Olms. 1905. L'Algèbre de la logique. Jourdain, P.E.B., traduït el 1914: The Algebra of Logic. Open Court. Project Gutenberg. 1907. Les nouvelles langues internationales. Paris: Hachette. Amb Léopold Leau. Reeditat el 2001, Olms. 1910. Étude sur la dérivation dans la langue internationales. Paris: Delagrave. 100 p. 1910. Louis Couturat, O. Jespersen, R. Lorenz, Wilhelm Ostwald and L.Pfaundler, International Language and Science: Considerations on the Introduction of an International Language into Science", Constable and Company Limited, London. 1915. Dictionnaire Français-Ido. Paris: Chaix. Avec Louis de Beaufront. 586 p.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Filòlegs francesos Categoria:Persones de l'Essonne Categoria:Alumnes de l'École Normale Supérieure Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Professors de la Universitat de Tolosa Categoria:Professors del Collège de France Categoria:Francesos morts per accident de trànsit Categoria:Esperantistes parisencs Categoria:Filòsofs parisencs Categoria:Lingüistes parisencs Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes francesos Categoria:Morts a l'Essonne Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX Categoria:Alumnes del Liceu Condorcet