Els ohlone, coneguts també com els costano, són un poble d'amerindis de Califòrnia originaris de la costa central de Califòrnia. Quan els colons espanyols van arribar a les darreries del , els ohlone habitaven tota la zona costanera des de la Badia de San Francisco, passant per la Badia de Monterey fins a la Vall de Salinas. En aquella època parlaven una varietat de llengües, les llengües ohlone, que pertanyen a la sub-família costano de la família de la llengües utianes, que al mateix temps pertany al grup penutià. El terme “ohlone” ha estat utilitzat en lloc de costano a partir de 1970 per alguns grups descendents i per la majoria d'etnògrafs, historiadors i escriptors de literatura popular. Abans que arribessin els espanyols, els ohlone vivien en més de 50 llogarets diferents i no es veien a ells mateixos com un grup diferent. Sobrevivien de caçar, pescar, i recol·lectar, un model etnogràfic típicament californià. La seva cultura incloïa el xamanisme. De 1769 a 1833 les missions espanyoles a Califòrnia van portar grans trastorns, penúries i aniquilació als ohlone.
Els ohlone actuals pertanyen a un nombre de grups diferents geogràficament, la majoria, però no tots, en el seu territori originari. La tribu Muwekma Ohlone té membres del voltant de l'àrea de San Francisco, i està formada per descendents Ohlone/Costano de San José, Santa Clara i les missions de San Francisco. La nació Ohlone/Costano Esselen està formada per descendents de matrimonis mixtes entre rumsens i parlants esselen de la Missió de San Carlos de Borromeo i es troben a Monterey. La tribu Amah-Mutsun són descendents dels parlants mutsun de la Missió de San Juan Bautista, a les terres interiors de la Badia de Monterey. La majoria de membres d'un altre grup de llengua rumsen, descendents de la Missió de San Carlos, la tribu Costano Rumsen Carmel de Pomona/Chino viuen actualment al sud de Califòrnia. Aquest grups, i altres amb menys membres estan demanant de manera separada al govern federal el reconeixement tribal.
Cultura miniatura|Ohlone ballant a la Mission San José Els ohlone habitaven en poblacions estables, desplaçant-se temporalment per recol·lectar fruits de temporada com la gla i la baia. Els ohlone van viure al nord de Califòrnia des de l'extrem nord de la Península de San Francisco fins a Big Sur al sud, i des de l'oceà Pacífic a l'oest de Diablo Range a l'est. La seva vasta regió que incloïa la Península de San Francisco, la Vall de Santa Clara, les Muntanyes de Santa Cruz, la Badia de Monterey, així com l'actual Comtat d'Alameda, Comtat de Contra Costa i la Vall de Salinas. Abans del contacte amb els espanyols, els ohlone constituïen una complexa associació d'aproximadament unes 50 "nacions o tribus" diferents amb prop de 50 a 500 membres cadascuna, amb una mitjana de 200 membres. S'han registrat més de 50 tribus ohlone diferents. Els pobles ohlone interaccionaven a través del comerç, els matrimonis mixtos i esdeveniments cerimonials, així com alguns conflictes interns. Les arts culturals incloïen habilitats de cistelleria, esdeveniments cerimonials com les danses, les dones tatuades, les perforacions del nas i de les orelles, i altres ornaments.Per a les regions habitades, Kroeber, 1925:462. Pel nombre de població i viles, Levy, 1978:485; també citat per Teixeira, 1997:1. Noms de les viles, Milliken, 1995:231–261, Appendix 1, "Encyclopedia of Tribal Groups." Intermatrimonis, conflicte i comerç tribal, Milliken, 1995:23-24. cistelleria, Ornamentació i comerç, Teixeira, 1997:2–3; també Milliken, 1995:18. Cerimònies estacionals de dansa, Milliken, 1995:24.
Els ohlone subsistien principalment com a caçadors-recol·lectors i rarament com a cultivadors. La seva dieta bàsica consistia en glans picades, llavors de gramínies i baies; els productes de la caça, peixos i marisc (musclos, i orelles de mar de la Badia de San Francisco i l'Oceà Pacífic), també eren importants a la seva dieta.
Els animals que trobaven en aquest clima temperat eren: l'os bru, l'ant, la cabra i el cérvol. Els rius proporcionaven salmó, perca i punxoset. Pel que fa a les aus, l'ànec collverd, l'oca, la guatlla de Califòrnia, el gran mussol banyut, el picot i la cadernera americana eren abundants. Les aus aquàtiques que eren capturades amb xarxes i trampes van ser les aus més importants a la seva dieta. Les narracions chochenyos tradicionals es refereixen als ànecs com els aliments, i Joan Crespí Fiol va observar en el seu diari que les oques es farcien i s'assecaven "per utilitzar com esquer per caçar-ne d'altres."Tots els animals, Teixeira, 1997:2. Waterfowl and quail, Levy 1978:291. Cita de Crespi, Bean, 1994:15-16. Ducks in Chochenyo lore, Bean, 1994:106 & 119.
A la riba de l'oceà i a les badies, hi havia llúdrigues, balenes, i algunes temporades milers de llops marins De fet, hi havia tants llops marins que, segons Crespi "semblava un paviment" pels espanyols acabats d'arribar.Cita de Crespi, "sea lion pavement" Teixeira, 1997:2.
En general, al llarg de la riba de la badia i les valls, els ohlone van construir cases en forma de cúpula d'estores teixides o joncs, d'1,8 a 6 m de diàmetre. Als turons, on arbres com la sequoia eren accessibles, van construir cases còniques d'escorça subjecta a un bastidor de fusta. Aquest tipus de casa existia a Monterey, per exemple. Van construir embarcacions de jonc per navegar a les badies impulsades per rems de doble fulla.Tule rush houses, redwood houses and sweat lodges, Teixeira, 1997:2. Redwood houses in Monterey, Kroeber, 1925:468. Tule boats, Kroeber, 1925:468.
Generalment, els homes no portaven roba quan feia bon temps. A l'hivern, és possible que els homes utilitzessin capes de pell d'animal o capes de plomes. Les dones usaven davantals de pell de cérvol, faldilles de jonc o fetes de trossos d'escorça. Els dies freds, també portaven capes de pell d'animal. Ambdós sexes portaven ornaments com collarets, penjolls i arracades de petxina d'orelles de mar, o d'os o de fusta amb petxines i perles. L'ornamentació sovint indicava l'estat dins la comunitat.Clothing and ornamentation, Teixeira, 1997:2.
Religió Els ohlone practicaven el xamanisme quan encara no havien estat en contacte amb els europeus. Creien que els metges espirituals podien curar i prevenir la malaltia. Les seves creences espirituals no van ser documentades en detall pels missioners. No obstant això, alguns dels pobles, probablement aprenien i practicaven kuksu, una forma de xamanisme compartida per moltes tribus del nord i centre de Califòrnia (encara que es desconeix si els ohlone aprengueren el kuksu d'altres tribus, mentre eren a les missions). El kuksu consisteix en unes actuacions elaborades i balls cerimonials amb vestits tradicionals: una cerimònia anual de dol, ritus del pas a la pubertat, intervenció xamànica en el món espiritual i una societat integrada per tots els membres masculins que es trobaven en cambres de ball subterrànies.Bear Shamanism, Kroeber, 1925:472. Observation that Kuksu may have been learned at missions, Kroeber, 1925:470. Kuksu description and ceremony types, Kroeber, 1907b, online as The Religion of the Indians of California; Vegeu també: The Kuksu Cult - paraphrased from Kroeber .
El kuksu era compartit amb altres grups ètnics indígenes del centre de Califòrnia, com els seus veïns miwoks i esselens, també els maidus i els pomos, i, més al nord, els yokuts. No obstant això, Kroeber va observar una "cosmogonia menys especialitzada" en els ohlone, que va considerar un dels "grups del sud de ball", en comparació amb els Maidu i els grups de la Vall de Sacramento; va assenyalar "si, com sembla probable, les tribus kuksu del sud (els miwok, els Costans, els Esselen, i els yokut de més al nord) no tenien una societat realment en relació amb les seves cerimònies kuksu".Kroeber, 1925:445.
Les condicions en què els ohlone es van incorporar a les missions espanyoles són un tema de discussió. Alguns han argumentat que van ser forçats a convertir-se al catolicisme, mentre que altres han insistit que el baptisme forçat no era reconegut per l'Església Catòlica. Tots els estudiosos han estat d'acord, però, que els indis batejats que van intentar deixar les comunitats de les missions es van veure obligats a tornar. Les primeres conversions al catolicisme les trobem a la Missió de San Carlos Borromeo, coneguda com a Carmel, el 1771. A la Badia de San Francisco els primers baptismes van tenir lloc a la Missió de San Francisco el 1777. Moltes conversions al catolicisme de la primera generació van ser discutiblement incompletes i superficials.Costo & Costo, 1987, develop the argument for forced conversion; Sandos, 2004, emphasizes conversion through the attractions of modern technology and music; Milliken, 1995:67, discusses first baptisms and conversions to Catholicism at Mission San Francisco; Bean, 1994:279-281 discusses first-generation conversions to Catholicism as incomplete and external.
Narracions i mitologia A la mitologia ohlone i les llegendes tradicionals i contes tradicionals, els ohlone van participar en el patró cultural general del centre i del nord de Califòrnia. En concret, Kroeber va observar que "la seva mitologia sembla inclinar-se cap als yokuts més que a les tribus de la Vall de Sacramento."general pattern, Kroeber, 1907b;quote Kroeber, 1925:445.
Història Abans de l'arribada dels espanyols Alguns arqueòlegs i lingüistes tenen la hipòtesi que aquestes tribus van emigrar de la confluència dels rius San Joaquin i Sacramento i van arribar a San Francisco i a l'àrea de la Badia de Monterey al , desplaçant o assimilant ràpidament els hoka- la població de parla dels quals els esselens al sud representen un romanent. Les datacions de monticles de petxines a Newark i Emeryville fan pensar que els pobles en aquests llocs s'hi van establir al voltant de 4000 aCFor origin, arrival and displacement based on "linguistic evidence" in 500 AD per Levy, 1978:486, also Bean, 1994:xxi (cites Levy 1978). For Shell Mound dating, F.M. Stanger 1968:4.
A través de la datació del monticle de petxines, els estudiosos van observar tres períodes en la història de la zona de la badia, segons la descripció de F.M Stanger a la Península: "Un estudi acurat dels artefactes trobats en els monticles del centre de Califòrnia ha donat com a resultat el descobriment de tres èpoques diferents de la seva història. Segons la nostra manera de comptar el temps, la primera etapa s'estén des de prop de 4000 aC fins al 1000 aC a l'àrea de la badia i al voltant de 2000 aC a la Vall Central. La segona etapa va ser a partir d'aquestes dates fins al 700 dC, mentre que la tercera etapa aniria del 700 dC a l'arribada dels espanyols a la dècada de 1770."F.M. Stanger 1968:4
L'època de les missions La cultura dels ohlone era relativament estable fins a 1769, quan el primers soldats i missioners espanyols van arribar des del sud de Califòrnia amb un doble propòsit: cristianitzar als nadius americans mitjançant la construcció d'una sèrie de missions espanyoles a Califòrnia i facilitar la colonització espanyola. Els rumsens van ser les primers ohlone trobats i documentats en els registres espanyols, el 1602, quan Sebastián Vizcaíno, que estava inspeccionant la costa nord de Califòrnia per a Espanya, i va arribar a Monterey el desembre d'aquell any. Espanya va reclamar el que avui és Califòrnia i va començar a construir una xarxa de llocs religiosos, arribant al territori ohlone el 1769. La xarxa de missions franciscanes va ser fundada sota el lideratge del pare franciscà Juníper Serra i el control militar va ser dirigit per Gaspar de Portolà.For Spanish missionaries and colonization, Teixeira, 1997:3; Fink, 1972:29-30. For Sebastian Vizcaíno documenting Ohlone in 1602, Levy:486 (mentions "Rumsen were the first"); Teixeira, 1997:15; also Fink, 1972:20-22. For Mission Chain leaders Serra and Portolà arrival by foot in Monterey in 1769, see Fink, 1972:29-38.