Aquest article conté un recull de totes les edicions de la Marató, programa solidari de Televisió de Catalunya, i les seves singularitats.
Dècada dels 1990 Marató contra la leucèmia (1992)
Per primer cop a Catalunya, TVC organitzava una telemarató per aconseguir recollir fons en una causa solidària. TV3 va cedir unes 6 hores de programació perquè l'esdeveniment pogués ser un èxit.
El principal objectiu d'aquella Marató va ser aconseguir suficients fons per tirar endavant el Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), va comptar amb la Fundació Internacional Josep Carreras per a la Lluita contra la Leucèmia com a entitat promotora.
El projecte REDMO serveix perquè els necessitats puguin trobar un donant de medul·la compatible amb ells.
Les 150 línies instal·lades van recollir quasi 23 mil donacions amb un valor de 204.676.000 pessetes (1.230.128 euros actuals), convertint-se així en una de les Maratons de referència d'àmbit europeu.
Aquesta Marató va anar acompanyada diferents activitats arreu de Catalunya, això es repetiria en les edicions següents de la gala solidària.
Marató per la síndrome de Down (1993)
La segona edició de la Marató es va fer el 1993. Per primer cop la Marató durava 10 hores, respecte a les 6 de la primera versió.
Es va dedicar a la síndrome de Down, una alteració genètica produïda per la presència d'un cromosoma de més en el parell 21.
La Marató es va dividir en dos objectius clars: aconseguir diners per finançar la recerca biomèdica sobre aquesta síndrome i així minimitzar-ne els efectes i conscienciar la població.
Amb les 53.056 donacions que es van fer en 350 línies telefòniques i que van permetre tancar el marcador amb quasi 400 milions de pessetes (391.451.112, més de 2.350.000 euros actuals) es van poder finançar deu projectes de recerca a Catalunya.
Marató contra el càncer (1994)
miniatura|esquerra|Cèl·lules canceroses El càncer és de les poques malalties de les quals s'han fet dues maratons dedicades a elles. Tant aquesta del 1994 com la posterior del 2004 tenien com a tema principal la recerca contra el càncer.
El càncer afecta a prop d'un 25% de la població al llarg de la seva vida, i només es poden curar el 50% dels casos. És per això que la tercera edició de la Marató va lluitar per aconseguir fons per finançar diversos projectes per buscar solució a la malaltia. Tots els projectes escollits eren catalans.
Va ser el primer any que la marató va durar més de mig dia (13 hores). Van ser 400 línies de telèfon les que van recollir prop de 63 mil donacions i van aconseguir 505.036.624 pessetes (3.035.331 euros actuals), superant així la xifra psicològica dels 500 milions. Diferents professionals de la casa varen conduir les tretze hores de programa. Del tram final se'n varen encarregar Antoni Bassas i Àngels Barceló
Marató contra les malalties cardiovasculars (1995)
miniatura|esquerra|La Marató del 1995 va ser contra les malalties cardiovasculars, que afecten el cor. El 1995 es va celebrar la quarta Marató. Es cercava trobar solució a diferents malalties cardiovasculars: la primera causa de mort dels països occidentals. Es van mantenir les 13 hores de programa de l'any passat però tot i així els donatius van ser considerablement menors. I és que per primer cop una Marató rebia menys diners que l'anterior, la diferència era de gairebé 1 milió d'euros.
Les 550 línies telefòniques obertes van rebre 43.500 donacions que en total van sumar 339.507.156 pessetes (2.040.443 euros actuals). Tots aquests diners van servir per finançar una desena de projectes relacionats amb les malalties del cor. Aquella marató havia tingut un cop més una doble funció de recaptar fons i de mentalitzar la gent dels problemes de les malalties cardiovasculars. El darrer tram del programa (TN vespre-acabament), el varen conduir per segon any consecutiu els periodistes Àngels Barceló i Antoni Bassas.
Marató contra les malalties del cervell (1996)
El 96, un any més, es va celebrar la gala solidària de la Marató. Les malalties d'aquella edició van ser l'Alzheimer, el Parkinson, l'esclerosi múltiple i l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA).
Igual que el càncer s'ha repetit una marató per algunes d'aquestes malalties: la del 2005. I és que aquestes provoquen una gran dependència del malalt i són degeneratives.
Es van mantenir el mateix nombre de línies telefòniques que l'any 1995 però hi ha quasi el doble de donacions (90.765 respecte a les 43.500 de l'any anterior) i es va recaptar més del doble que l'any anterior: 683.479.579 pessetes (4.107.795 euros) respecte als 339.507.156 (2.040.443 euros) de l'anterior edició.
Amb això es van poder finançar fins a 37 projectes per lluitar contra les malalties mentals degeneratives.Els 37 projectes finançats amb la Marató del 96
Marató contra les malalties genètiques hereditàries (1997)
miniatura|esquerra|La fibrosi quística va ser una de les malalties hereditàries tractades a la Marató del 97. La sisena edició de la Marató va ser la del 1997, centrada en les malalties hereditàries com la fibrosi quística i la distròfia muscular, ambdues són d'origen genètic i de transmissió hereditària: a Catalunya hi ha prop de 300 afectats, nens i joves que no acostumen a tenir una esperança de vida de més de 30 anys.
La Marató va durar unes 13 hores, es van recollir 694.177.367 pessetes (4.172.090 euros), una mica més que la Marató del 1996. Vingudes de 86.407 donacions (4.300 menys que l'any anterior) que es van fer per 550 línies telefòniques.
Marató contra la diabetis (1998)
miniatura|esquerra|La diabetis va ser la malaltia a combatre a la Marató del 1998. L'any 1998 la Marató va destinada a combatre i lluitar per aconseguir alguna solució a la diabetis, una malaltia crònica que provoca que l'organisme no pugui aprofitar el sucre necessari. Aquesta malaltia afecta prop d'un 5% de la població, és la responsable principal de ceguesa entre adults i la causant de més de la meitat d'amputaments a les extremitats inferiors.
S'ampliava després de quatre anys les hores d'emissió: de 13 a 14. Es va batre el fins llavors rècord de donacions, que tenia la Marató contra malalties mentals del 96 amb 90.765 donacions, i es van aconseguir 123.221 donatius. Tot i això es van recaptar menys diners que a l'anterior edició quan es van aconseguir 694 milions de pessetes; al 98 se'n van recaptar 656 i mig (3.945.421 €). Tot això es va fer en més de 700 línies telefòniques instal·lades arreu del país.
Marató pels trasplantaments d'òrgans (1999)
La Marató del 1999 per millorar els trasplantaments d'òrgans va batre el rècord de recaptació que hi havia fins llavors.
Els trasplantaments d'òrgans permeten fer sobreviure a pacients que no ho haguessin fet amb els seus òrgans originals. Aquest tractament medicoquirúrgic ha anat evolucionant molt al llarg del temps i actualment es poden trasplantar molts òrgans diferents com el fetge, el cor, els ronyons, els pulmons, entre d'altres.
La vuitena edició de la Marató va conservar les 14 hores d'emissió de l'edició anterior. Tampoc no va variar el nombre de línies telefòniques, que se seguia situant per sobre les 700.
Tot i rebre unes 35.000 donacions menys que en l'edició del 98, es van aconseguir prop de 700.000 euros més (4.685.110 € respecte als 3.945.421 € del 98). I per primer cop es va superar la barrera psicològica dels 700 milions de pessetes (3.945.421 €).
Dècada dels 2000 Marató contra les malalties mentals (2000)
miniatura|esquerra|Esquema gràfic de com afecta l'esquizofrènia al cervell. La vuitena edició de la Marató, la de l'any 2000, va destinar 14 hores d'emissió de TV3 del 17 de desembre a aconseguir fons per la recerca envers la solució a l'esquizofrènia i altres malalties mentals; a més d'intentar conscienciar a la població dels problemes d'aquest tipus de malaltia, que afecten unes 180.000 persones arreu de Catalunya.
En aquella edició tant el nombre de donacions (78.808) com el nombre d'euros recaptats (4.511.808 €) va disminuir respecte a l'edició anterior. Tot i això, les 750.701.686 pessetes (4.511.808 euros actuals) aconseguides a través de 707 línies telefòniques al final de la nit van ser una molt bona xifra.
A més la Marató també va complir l'objectiu d'avançar en la integració social dels malalts mentals i les seves famílies.
Marató contra la sida (2001)
El 16 de desembre del 2001 la Marató va complir els 10 anys.
L'horari de programació es va ampliar en dues hores assolint les 16. Pel plató de la Marató van passar prop de cinquanta testimonis de la malaltia, que volien explicar el seu cas per conscienciar els teleespectadors i recaptar fons per a la investigació; els dos vessants principals de la Marató.
Es va batre rècord de donatius arribant als 4.653.496 euros (uns 141.000 més que en l'edició anterior), i de donacions: 124.329 (unes mil més que a l'edició contra la diabetis). El nombre de línies utilitzades es va mantenir en 707.
Marató contra les malalties inflamatòries (2002)
L'onzena edició de la Marató va lluitar per recaptar fons per combatre les malalties inflamatòries cròniques com l'artritis reumatoide, la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa. i conscienciar la població d'aquestes malalties.
Es van mantenir les 707 línies telefòniques. La recaptació va disminuir lleugerament respecte a l'edició de l'any anterior contra la sida, però el nombre de donacions va ser quasi de la meitat.
Durant les catorze hores d'emissió a través del primer canal de Televisió de Catalunya van passar desenes de testimonis de la malaltia comptant pacients, familiars, metges...
S'havia retornat al sistema de catorze hores de durada.
Marató contra les malalties respiratòries cròniques (2003)
miniatura|esquerra|Inhalador per afectats per l'asma. L'edició del 2003 de la Marató, la número 12, va intentar combatre les malalties respiratòries cròniques com l'asma bronquial i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) a través de les donacions de milers de ciutadans.
Es van fer prop de 50 activitats solidàries arreu del país. Per primer cop al territori es varen sumar Andorra, les Illes Balears i Perpinyà.
Per quart any consecutiu es van disposar 707 línies telefòniques, que van filtrar, durant tot el dia les més de 70 mil donacions que va fer gent de tot el país. La recaptació va superar els quatre milions d'euros. Un cop més va durar 14 hores.
Marató contra el càncer (2004)
miniatura|esquerra|Carcinoma de laringe. L'edició del 2004 de la Marató va ser un èxit, va superar totes les previsions i es van recaptar més de vuit milions set-cents mil euros, que van provenir de quasi 436.000 donacions.
Per primer cop, un únic presentador va estar a la pantalla durant les 14 hores de duració que va tenir. Per primer cop després de quatre anys, es va ampliar el nombre de línies telefòniques fins a 728.
Les donacions van arribar a 8.712.000 d'euros, rècord de la Marató fins a l'edició del 2010, molt superior a totes les previsions. Aquests diners van servir per a finançar diversos projectes per curar el càncer, una de les malalties més mortíferes als estats europeus. Com sempre la Marató també va servir per conscienciar la població dels riscos d'aquesta malaltia. Es van organitzar 519 activitats arreu de Catalunya.
Durant les 14 hores de programa van passar pel plató testimonis que van explicar detalls de la malaltia. Com sempre, es van fer activitats solidàries arreu de Catalunya.
Marató contra diferents malalties mentals (2005)
L'edició del 2005 va anar destinada a erradicar o pal·liar els efectes de l'alzheimer el Parkinson, esclerosi múltiple, ictus i els accidents cerebrals vasculars.
El programa va durar una hora menys que a les anteriors versions, i va ser presentat durant tota l'emissió per Helena Garcia Melero.