Ramphocelus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae). Agrupa a espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic). Als seus membres se'ls coneix pel nom comú de tàngara.

Descripció Les tàngares d'aquest gènere són tràupids mitjans i atractius, que mesuren al voltant de 18 cm de longitud; són generalment nombrosos i conspicus en els seus ambients arbustius no forestals. Es caracteritzen per tenir les mandíbules inferiors de colors cridaners, del blanquinós al gris blavós. No obstant això, aquesta característica es redueix considerablement a les femelles de moltes espècies. Els mascles són de color negre amb vermell, taronja o groc, mentre que les femelles són més discretes, o són de tons marrons o grisencs, combinat amb una mica de vermell fosc, ataronjat o groguenc.

Distribució i hàbitat Es distribueixen des del sud-est de Mèxic, per Amèrica Central i del Sud (inclusivament Trinidad i Tobago), fins a l'est de Bolívia, est de Paraguai, sud-est del Brasil i extrem nord-est de l'Argentina.

Ecologia Es troben en àrees semiobertes. El niu és construït per la femella en forma de tassa, amb materials vegetals, com ara la molsa, arrels i tires de fulles grosses, com les del plàtan o les de lHeliconia i sovint, en un lloc força obert d'un arbre. La femella sol pondre ous de color blau clar, amb taques grises, marró o espígol. La permanència de les cries al niu dura només uns dotze dies.

Cacen insectes en vol o picotejant sobre les fulles, tant a la vora del bosc, com en àrees de creixement secundari. Els cants d'aquest gènere són repeticions d'un xiulet ric d'una o dues síl·labes.

Taxonomia El gènere Ramphocelus va ser introduït pel zoòleg francès Anselme Gaëtan Desmarest l'any 1805. L'espècie tipus va ser designada R. bresilia pel zoòleg anglès George Robert Gray l'any 1855.Ramphocelus sanguinolentus es col·loca de vegades en un gènere propi, com Phlogothraupis sanguinolenta (Howell i Webb, 1995), i un estudi genètic suggereix que la relació amb els altres Ramphocelus és més llunyana que la que hi ha entre cadascuna de les altres espècies del gènere (Hackett, 1996).

L'espècie R. icteronotus és considerada com a separada de Ramphocelus flammigerus pel Congrés Ornitològic Internacional (COI), Manual dels ocells del món (HBW) i Birdlife International (BLI), i com a subespècie per Clements/eBird.

L'espècie R. costaricensis és considerada com a separada de R. passerinii per HBW i BLI i com a subespècie pel COI i Clements.

Els amplis estudis filogenètics recents de Burns et al. (2014) demostren que el present gènere és parent proper de Tachyphonus, en una subfamília Tachyphoninae.

El nom genèric Ramphocelus es compon de les paraules del grec antic «rhamphos» que significa “bec”, i «koilos», “còncau”; significant “de bec còncau”.

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per nou espècies: Tàngara de collar carmesí (Ramphocelus sanguinolentus Lesson, RP, 1831) Tàngara flamígera (Ramphocelus flammigerus Jardine & Selby, 1833) Tàngara de carpó groc (Ramphocelus icteronotus Bonaparte, 1838) Tàngara de carpó vermell (Ramphocelus passerinii Bonaparte, 1831) Tàngara del Brasil (Ramphocelus bresilia Linnaeus, 1766) Tàngara dorsivermella (Ramphocelus dimidiatus Lafresnaye, 1837) Tàngara emmascarada (Ramphocelus nigrogularis Spix, 1825) Tàngara del Huallaga (Ramphocelus melanogaster Swainson, 1838) Tàngara bec d'argent''' (Ramphocelus carbo'' Pallas, 1764)

Referències

Bibliografia

Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud