Diglossa és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae). Inclou espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic). Als seus membres se'ls coneix pel nom comú de punxaflors.
Descripció miniatura|Exemplar femella de Diglossa sittoides a Bogotà, Colòmbia, robant nèctar d'una flor de l'Abutilon. Es mostra en detall com utilitza el bec per accedir al nèctar a la base de la flor. Les espècies d'aquest gènere són un grup distintiu de petits tràupids que mesuren entre 11,5 i 16,5 cm de longitud, caracteritzats pels pics apuntats cap amunt, i la punta de la mandíbula superior en forma ganxuda cap avall, adaptació que els permet perforar la corol·la de les flors per accedir al nèctar, la base principal de la dieta.i tenen el bec amb inclinació cap amunt menys pronunciada. Només tres espècies exhibeixen dimorfisme sexual. Els colors predominants són el blau, negre i ocre o roig.
Distribució i hàbitat Es distribueixen des del centre de Mèxic, per Amèrica Central (dues espècies) i a Amèrica del Sud des de les muntanyes del nord de Veneçuela, principalment al llarg de la serralada dels Andes, fins al nord-oest de l'Argentina, dues espècies es troben als tepuis de l'escut guaianès.
Habiten en boscos montans baixos i matolls d'altitud, uns quants a selves d'arbres més alts. El grup de quatre espècies anteriorment agrupat a Diglossopis (D. caerulescens, D. cyanea, D. indigotica i D. glauca) són més forestals i insectívores.
Taxonomia El gènere Diglossa va ser introduït pel naturalista alemany Johann Georg Wagler l'any 1832 amb el punxaflors de ventre canyella (Diglossa baritula) com a espècie tipus.
El gènere Diglossa ja va estar situat en el passat en una família Coerebidae, altres el van situar a Parulidae i també a Emberizidae, no obstant ja des dels anys 1970 se l'inclou en la família Thraupidae, principalment sobre la base de la morfologia del crani.
L'espècie D. caerulescens era inclosa en un gènere monotípic Diglossopis, al qual posteriorment es van incorporar tres espècies més, D. cyanea, D. indigotica i D. glauca; no obstant això, les dades geneticomoleculars indiquen que aquest grup no és monofilètic.
Les dades presentades pels amplis estudis filogenètics recents de Burns et al. (2014) i Barker et al. (2015) van confirmar que Diglossa és parent proper de Catamenia, i que el clade format per tots dos està relacionat amb un altre integrat per Acanthidops, Haplospiza, Idiopsar, Diuca i Xenodacnis, en una gran subfamília Diglossinae.
El nom genèric Diglossa prové del grec antic «diglōssos» que significa de “llengua doble”, “que parla dos idiomes”.
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per divuit espècies: Punxaflors ullgroc (Diglossa glauca Sclater, PL & Salvin, 1876) Punxaflors blavós (Diglossa caerulescens Sclater, PL, 1856) Punxaflors emmascarat (Diglossa cyanea Lafresnaye, 1840) Punxaflors anyil (Diglossa indigotica Sclater, PL, 1856) Punxaflors rovellat (Diglossa sittoides d'Orbigny & Lafresnaye, 1838) Punxaflors plumbi (Diglossa plumbea Cabanis, 1861) Punxaflors de ventre canyella (Diglossa baritula Wagler, 1832) Punxaflors de bigotis (Diglossa mystacalis Lafresnaye, 1846) Punxaflors setinat (Diglossa lafresnayii Boissonneau, 1840) Punxaflors ventre-rogenc (Diglossa gloriosissima Chapman, 1912) Punxaflors dels tepuis (Diglossa duidae Chapman, 1929) Punxaflors gros (Diglossa major Cabanis, 1849) Punxaflors de Veneçuela (Diglossa venezuelensis Chapman, 1925) Punxaflors de flancs blancs (Diglossa albilatera Lafresnaye, 1843) Punxaflors carboner (Diglossa carbonaria d'Orbigny & Lafresnaye, 1838) Punxaflors gorjanegre (Diglossa brunneiventris Lafresnaye, 1846) Punxaflors de Mérida (Diglossa gloriosa Sclater, PL & Salvin, 1871) Punxaflors negre (Diglossa humeralis Fraser, 1840)
Referències
Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud