Chiroxiphia és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels píprids (Pipridae). Agrupa espècies originàries de l'Amèrica tropical (Neotròpic). Es coneixen popularment com a manaquí.

Descripció Les espècies d'aquest gènere són ocells relativament grossos, mesurant entre 12 i 15 cm de longitud. Els mascles, molt vistosos, ostenten un blau intens, almenys al dors. Són inconspicus al sotabosc de selves i les complexes exhibicions cooperatives són úniques.

Distribució Les àrees de distribució es troben des del sud de Mèxic, a través d'Amèrica Central i del Sud (inclusivament Tobago) fins al sud-est del Perú i oest de Bolívia per l'oest, i sud del Brasil, nord-est de l'Argentina i est del Paraguai per l'est.

Taxonomia El gènere Chiroxiphia va ser introduït per l'ornitòleg alemany Jean Cabanis el 1847 amb Pipra caudata (Shaw, 1793) com a espècie tipus per designació posterior (Gray, 1855).

Els estudis de filogènia molecular de Tello et al. (2009) i McKay et al. (2010), van verificar l'existència de dos clades ben diferenciats dins de la família Pipridae: un anomenat com a subfamília Neopelminae, agrupant els manaquí més semblants als dels gèneres Neopelma i Tyranneutes; i els restants gèneres anomenats "manaquís pròpiament dits", incloent-hi el present Chiroxiphia, en un clade monofilètic Piprinae (Rafinesque, 1815). Això va ser plenament confirmat pels amplis estudis de filogènia molecular dels passeriformes suboscins realitzats per Ohlson et al. (2013). El Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) adopta aquesta darrera divisió i seqüència lineal dels gèneres, a partir de l'aprovació de la Proposta Núm. 591. La classificació Clements Checklist v.2017, l'IOC, i el Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO) adopten integralment aquesta seqüència i divisió (el CBRO divideix en tres subfamílies, seguint Tello et al. (2009), i col·loca el present en una subfamília Ilicurinae (Reichenbach, 1850).

Les subespècies del manaquí dorsiblau (C. pareola) són força diferents; els estudis geneticomoleculars de Silva et al. (2018) suggereixen que les subespècies C. pareola regina, del sud-oest de l'Amazònia, el mascle de les quals té el cap groc i no vermell, i C. pareola napensis del nord-occident de l'Amazònia siguin tractades com a espècies separades Chiroxiphia regina i C. napensis respectivament. El Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) necessita una proposta per analitzar-ho, mentre el Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO) ja tracta C. regina com a espècie separada.

Un altre gènere, Antilophia, va ser introduït el 1850 pel naturalista alemany Ludwig Reichenbach per donar cabuda el manaquí de casc (A. galeata). El nom del gènere combina el grec antic «antios» que significa “diferent” i «lophoeis», “amb cresta”. Fins al descobriment del manaquí d'Araripe, el manaquí de casc era l'únic membre conegut del gènere Antilophia. En la revisió taxonòmica per crear gèneres monotípics i sobre la base d'estudis genètics utilitzant un ampli mostreig de tàxons i gens (Silva et al. 2018, Harvey et al. 2020, Leite et al. 2021, Zhao et al. 2022), van demostrar que el gènere Antilophia es troba embotit dins del present gènere, que seria així parafilètic. Sobre la base d'aquestes evidències, el SACC, en la Proposta Núm. 975 va aprovar la fusió dAntilophia dins de Chiroxiphia, transformant-se en un sinònim d'aquest últim gènere. Les dues espècies dAntilophia són les dues úniques espècies de manaquí amb plomatge mascle dicromàtic (bicolor). Tanmateix, les taxonomies Manual dels ocells del món (HBW) i BirdLife International (BLI) no segueixen aquesta reclassificació i mantenen aquests dos taxons separats dins el gènere Antilophia.

Els estudis genètics utilitzant un ampli mostreig de tàxons i gens (Silva et al. 2018, Harvey et al. 2020, Leite et al. 2021, Zhao et al. 2022) han demostrat que el gènere Antilophia es troba embotit dins del present gènere, que seria així parafilètic. Sobre la base d'aquestes evidències, el SACC, en la Proposta Núm. 975 va aprovar la fusió dAntilophia dins de Chiroxiphia, transformant-se en un sinònim d'aquest últim gènere.

El nom genèric Chiroxiphia es compon de les paraules del grec antic «kheir» o «kheiros» que significa “mà” (en referència a l'ala) i «xiphos», “espasa”, “sable”.

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per set espècies: Chiroxiphia boliviana - manaquí dels iungues. Chiroxiphia pareola - manaquí dorsiblau. Chiroxiphia linearis - manaquí cuallarg. Chiroxiphia lanceolata - manaquí lanceolat. Chiroxiphia caudata - manaquí blau. Chiroxiphia bokermanni - manaquí d'Araripe. Chiroxiphia galeata - manaquí de casc'''.

Referències

Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud