Leslie Nielsen (Regina, Saskatchewan, Canadà, 11 de febrer de 1926 - Fort Lauderdale, Florida, Estats Units, 28 de novembre de 2010) va ser un actor i humorista canadenc, conegut principalment pels seus papers a les pel·lícules Airplane!, The Naked Gun i les seqüeles d'aquesta.
Va morir a l'hospital de Fort Lauderdale a causa de complicacions de la pneumònia que patia.Canadian movie star Leslie Nielsen dead at 84, notícia de la seva mort al web Canada
Biografia Nielsen va néixer l'11 de febrer de 1926 a Regina (Saskatchewan), fill de Mabel Elizabeth, una immigrant gal·lesa de Fulham (Londres), i d'Ingvard, un agent de la Policia Muntada del Canadà d'origen danès. El seu pare colpejava la seva dona i els nens, cosa que va fer que Nielsen volgués fugir.
El germà gran de Leslie, Erik (1924-2008), va ser viceprimer ministre del Canadà durant la dècada del 1980. Jean Hersholt, el seu mig oncle, va inspirar Leslie per a convertir-se també en actor.
Nielsen va passar diversos anys visquent a Fort Norman (ara Tulita), als Territoris del Nord-oest. Després de graduar-se al Victoria Composite High School d'Edmonton Nielsen es va allistar a les forces aèries canadenques i va servir d'artiller aeri durant l'última part de la Segona Guerra Mundial.
Va treballar breument com a discjòquei en una emissora de ràdio de Calgary (Alberta), abans de matricular-se en l'Acadèmia Lorne Greene d'arts radiofòniques, a Toronto. Mentre era allà, Nielsen va rebre una beca per al Neighborhood Playhouse, de manera que es va traslladar a Nova York per estudiar-hi teatre i música, mentre feia funcions teatrals a l'estiu. Més tard va anar a l'Actors Studio, fins a fer la seva primera aparició en televisió el 1948 en un episodi de Studio One, al costat de Charlton Heston.
Carrera professional Nielsen va començar la seva carrera interpretant papers dramàtics a la televisió en el que es coneix com a «l'Edat d'Or de Televisió», i va narrar amb la seva veu inconfusible diversos documentals i anuncis. El 1956 va fer el seu debut cinematogràfic en el musical de Michael Curtiz The Vagabond King; malgrat que la pel·lícula no va ser un èxit de taquilla, Nielsen va cridar l'atenció del productor Nicholas Nayfack, qui li va oferir una audició per a un paper en la pel·lícula de ciència-ficció Forbidden Planet, cosa que va donar com a resultat un contracte de llarg termini amb Metro-Goldwyn-Mayer (MGM).
Forbidden Planet va esdevenir un èxit instantani, continuant amb papers en altres pel·lícules d'MGM com Ransom! (1956), The Opposite Sex (1956) i Hot Summer Night (1957). El mateix any va aconseguir el paper principal al costat de Debbie Reynolds en la comèdia romàntica Tammy and the Bachelor, que va fer que se'l comencés a considerar tant com a actor dramàtic com a protagonista romàntic guapo. No obstant això, insatisfet amb la qualitat de les pel·lícules que se li oferien, va deixar MGM després de fer un càsting per al paper de Mesala a Ben Hur, que es va donar finalment a Stephen Boyd.
Després de deixar els estudis, Nielsen va obtenir el paper protagonista en la minisèrie de Disney The Swamp Fox, com a Francis Marion, un heroi de la Guerra d'Independència dels Estats Units.
Les seves primeres aparicions en televisió inclouen papers en Alfred Hitchcock Presents, The Virginian, i The Wild Wild West. El 1961 va ser el protagonista d'un tens drama policial de Los Angeles anomenat The New Breed, i el 1968 va tenir un important paper en la pel·lícula pilot per a la popular sèrie policial Hawaii Five-0, apareixent més tard en un dels episodis; l'any següent va tenir el paper protagonista de la sèrie The Bold Ones: The Protectors, fent d'agent de policia.
El 1972 Nielsen va aparèixer com a capità del vaixell en l'èpica pel·lícula de catàstrofes L'aventura del Posidó. Abans de protagonitzar principalment papers còmics va interpretar a un alcalde corrupte a la pel·lícula canadenca de desastres City on Fire (1979), i el 1980 va ser l'estrella convidada a la minisèrie de western The Chisholms.
El paper secundari de Nielsen a la comèdia Airplane! (1980) va ser una fita important en la seva carrera. L'esperit de la pel·lícula, una paròdia de desastres dramàtics com Zero Hour! i Airport, es basa principalment en la construcció d'una comèdia al voltant d'actors que després van ser coneguts exclusivament pels seus papers dramàtics, com Robert Stack, Peter Graves, i Lloyd Bridges. Nielsen va ser la peça clau de la pel·lícula, mostrant una cara inexpressiva que contrasta amb la contínua absurditat que l'envolta.
Els directors, interessats en l'èxit de la comèdia, va decidir dur un estil similar a la televisió, i van assignar a Nielsen el paper principal en la seva nova sèrie, Police Squad!, on interpretava Frank Drebin, un oficial de policia estereotipat. La sèrie només va durar sis episodis, però Nielsen va rebre una nominació al Premi Emmy al millor actor de sèrie còmica.Biografia de Leslie Nielsen, a Public2
Amb l'excepció d'Airplane!, Nielsen no havia estat conegut com a comediant. Els seus papers van seguir sent petits i esporàdics, com Prom Night (1980) i Creepshow (1982), ambdues pel·lícules de terror. El seu paper no còmic més recent va ser un cameo al drama judicial de Martin Ritt Nuts (1987), on com Allen Green, assassina Claudia Draper, interpretada per Barbra Streisand.
Sis anys després de la cancel·lació de Police Squad!, els seus directius van decidir fer-ne un llargmetratge, que es va anomenar The Naked Gun: From the Files of Police Squad! i amb la qual Nielsen va tornar a interpretar Frank Drebin. Aquest, de la mateixa manera que a la sèrie, semblava no adonar-se de l'absurditat que l'envoltava, tot i contribuir-hi de manera involuntària. La pel·lícula va tenir dues seqüeles: The Naked Gun 2½: The Smell of Fear (1991) i Naked Gun 33⅓: The Final Insult (1994).
Després d'això, Nielsen va interpretar uns quants personatges similars, però cap d'ells no va aconseguir destacar tant com Frank Drebin; la majoria d'aquestes pel·lícules emulaven l'estil de la saga The Naked Gun. Mentre aquesta parodiava els drames policials en general, les pel·lícules posteriors de Nielsen se centraven en objectius més específics. Repossessed (1990) i 2001: A Space Travesty (2001), paròdies de L'exorcista i 2001: una odissea de l'espai respectivament, van ser durament criticades; ambdues intentaven reproduir la comèdia de l'absurditat per la qual es reconeixia a Nielsen, però no van ser gaire ben rebudes. Fins i tot un paper principal a Dracula: Dead and Loving It, la paròdia dirigida per Mel Brooks no va generar tants ingressos com s'havien previst. Tant Spy Hard (1996) com Wrongfully Accused (1998), paròdies de les pel·lícules de James Bond i dEl fugitiu respectivament, van obtenir més popularitat en vídeo malgrat no ser gaire ben rebudes per la crítica.
El seu intent de fer comèdies infantils es va trobar amb més crítiques: Surf Ninjas (1993) i Mr. Magoo (1997) es van haver d'enfrontar amb comentaris mordaços.
El seu primer gran èxit en l'slapstick des de The Naked Gun va arribar-li amb Scary Movie 3 (2003), on hi tenia un paper secundari: el del president Harris; la seva interpretació va ser prou popular com per afegir-lo a la seqüela, Scary Movie 4 (2006). Aquesta va ser la primera vegada que repetia un personatge des de la seva aparició com Frank Drebin.
Fins i tot durant la seva vuitantena, Nielsen va continuar tenint una carrera activa i va realitzar papers seriosos a la pantalla i l'escenari, així com va aparèixer en anuncis i va gravar veus en off i va posar veu a dibuixos animats, entre d'altres.
El fet que ell i Erik Nielsen, ex-vice-primer ministre del Canadà, fossin germans va servir de premissa per a un fals documental de l'HBO titulat The Canadian Conspiracy en el qual Leslie Nielsen va aparèixer, juntament amb altres personalitats mediàtiques destacades d'origen canadenc.
El 2007 Nielsen va interpretar un petit paper com a metge a la sèrie de televisió Doctor*Ology, de Discovery Channel, i va protagonitzar el drama Music Within. L'any següent va fer una versió d'Oncle Ben a Superhero Movie, una paròdia de les pel·lícules de superherois, i va actuar a la paròdia An American Carol. Finalment, el 2009 va treballar a les paròdies Stan Helsing i Spanish Movie, una comèdia de terror de l'estil de Scary Movie.
Vida personal Nielsen es va casar en quatre ocasions: amb Monica Boyer (1950-1956), Alisande Ullman (1958-1973), amb qui va tenir dues filles (Maura i Thea), Brooks Oliver (1981-1983) i Barbaree Earl (de 2001 fins a la seva mort).Leslie Nielsen a WebCitation La seva biografia a WebCitation
Patia sordesa, i va fer servir audiòfon quasi tota la seva vida. Per aquest motiu va donar suport al Better Hearing Institute,Leslie Nielsen a BetterHearing una ONG estatunidenca que pretén educar sobre la pèrdua auditiva i el seu tractament i prevenció.
El novembre de 2010 Nielsen va ingressar a l'Hospital de Fort Lauderdale (Florida) a causa d'una pneumònia. El dia 28 el seu nebot Doug va anunciar a l'emissora de ràdio CJOB que l'actor havia mort mentre dormia, a causa de les complicacions de la seva malaltia, acompanyat per familiars i amics.
Filmografia Cinema
1956: Ransom!: Charlie Telfer 1956: Forbidden Planet: Comandant John J. Adams 1956: The Vagabond King: Thibault 1956: The Opposite Sex: Steve Hilliard 1957: Hot Summer Night: William Joel Partain 1957: Tammy and the Bachelor: Peter Brent 1958: The Sheepman: Coronel Stephen Bedford/Johnny Bledsoe 1964: See How They Run: Elliot Green 1964: Night Train to Paris: Alan Holiday 1965: Dark Intruder: Brett Kingsford 1965: Harlow: Richard Manley 1966: The Plainsman: Coronel George Armstrong Custer 1966: Beau Geste: Tinent De Ruse 1967: Code Name: Heraclitus: Fryer 1967: The Reluctant Astronaut: Major Fred Gifford 1967: Gunfight in Abilene: Grant Evers 1967: Rosie!: Cabot Shaw 1968: How to Steal the World: General Maximilian Harmon 1968: Counterpoint: Victor Rice 1968: Dayton's Devils Frank Dayton 1968: Companions in Nightmare: Dr. Neesden 1969: Trial Run: Jason Harkness 1969: Deadlock: Tinent Sam Danforth 1969: How to Commit Marriage: Phil Fletcher 1969: Change of Mind: Xèrif Webb 1970: Night Slaves: Xèrif Henshaw 1970: The Aquarians: Oficial 1970: Hauser's Memory Joseph Slaughter 1971: Incident In San Francisco: Tinent Brubaker 1971: Four Rode Out: Mr. Brown 1971: They Call It Murder Frank Antrim 1972: L'aventura del Posidó (The Poseidon Adventure): Captain Harrison 1973: ...And Millions Die!: Jack Gallagher 1973: Snatched: Bill Sutting 1973: Amanda Fallon: Mr. Cummings 1973: The Return Of Charlie Chan Alexander Hadrachi 1975: Can Ellen Be Saved: Arnold Lindsey 1975: Threshold: The Blue Angels Experience: narrador 1976: Grand Jury: John Williams 1976: Project Kill: Jonathan Trevor 1976: Brinks: The Great Robbery: Agent Norman Houston 1977: Sixth and Main: John Doe 1977: Day of the Animals: Paul Jenson 1977: Viva Knievel!: Stanley Millard 1977: The Kentucky Fried Movie: Home a la pel·lícula Feel-O-Rama (no surt als crèdits) 1977: La presa d'Amsterdam (The Amsterdam Kill): Riley Knight 1978: Little Mo: Nelson Fisher 1979: Institute for Revenge: Conseller Hollis Barnes 1979: The Albertans: Don MacIntosh 1979: Riel: Major Crozier 1979: City on Fire: Alcalde William Dudley 1980: OHMS: Governador 1980: Airplane!: Dr. RumackFirst 1980: Prom Night: Mr. Raymond Hammond
1981: A Choice of Two: Desconegut 1982: Twilight Theater: Diversos personatges 1982: Foxfire Light: Reece Morgan 1982: Objectiu mortal (Wrong Is Right): Mallory 1982: Creepshow: Richard Vickers 1983: Prime Time: Desconegut 1983: The Night the Bridge Fell Down: Paul Warren 1983: Cave-In!: Joseph 'Joe' Johnson 1983: The Creature Wasn't Nice (Spaceship): Capità Jamieson 1985: Murder Among Friends: Desconegut 1985: Reckless Disregard: Bob Franklin 1985: Blade in Hong Kong: Harry Ingersoll 1985: Striker's Mountain: Jim McKay