La Mare de Déu del canonge Van der Paele (en neerlandès Madonna met kanunnik Joris van der Paele) és una pintura S'exposa al museu Groeninge a Bruges (Bèlgica). L'obra consta al museu amb nombre d'inventari O.161. És una de les quatre obres de Jan van Eyck conservades en una col·lecció belga i la segona més gran, després de Políptic de Gent.
Aquesta taula té una posició molt particular en la història de la pintura occidental, en tractar-se d'un dels més primerencs exemples del gènere denominat sacra conversazione (sagrada conversa): una pintura en la qual es representa la Verge amb el Nen junt amb dos o més sants, representats d'una manera realista com si estiguessin mantenint una conversa quotidiana; i al costat d'ells, de vegades, els donants de l'obra, dins de la mateixa escena, però en una posició subordinada, com a orants.
La pintura va ser encarregada per Joris van der Paele, que apareix representat com a comitent a la part dreta acompanyat de sant Jordi i del bisbe de Bruges, sant Donacià. El realisme de tota l'obra destaca especialment en la figura del comitent, que evidencia la seva avançada edat i precària salut. La posició entronitzada central de la Mare de Déu suposa un referent artístic que seria utilitzat posteriorment.Smets, pàg. 8-11
Dades de context L'autor miniatura|Home del turbant vermell; un possible autoretrat de Jan van Eyck
Jan van Eyck (1380-1441) és, amb el seu germà Hubert, l'iniciador de l'escola dels primitius flamencs. Ambdós van néixer en un lloc proper a Maaseik, a la regió de Limburg. Al començament van treballar plegats, però Hubert va morir el 1426, deixant inacabada aquesta obra. La va continuar Jan, que va viure en un gran benestar econòmic al servei de Felip III de Borgonya.Panofsky 1998, pàg.179-181
El seu estil es caracteritza pel hieratisme i la immobilitat, i les seves preocupacions més grans eren la versemblança, la perfecció, el tractament de la llum i la perspectiva. Al costat d'aquesta obra, les més representatives són el Matrimoni Arnolfini, La Mare de Déu del canceller Rolin i L'adoració de l'Anyell Místic.
Relació de l'obra amb la seva època històrica L'obra va ser pintada a Flandes durant el . En aquesta època apareix una societat avançada, amb una economia basada en productes tèxtils de luxe i el comerç, activitat afavorida per la seva excel·lent situació estratègica. Per allà passaven les grans rutes comercials terrestres que anaven des d'Itàlia i França cap a l'Atlàntic nord –a Anglaterra i països nòrdics– i les rutes marítimes que anaven del mar del Nord al Cantàbric. A la burgesia flamenca li agradava el luxe i l'art, d'acord amb el desenvolupament dels seus interessos econòmics i intel·lectuals. Aquestes obres anaven destinades al propi gaudi, és a dir, per tenir-les i lluir-les a casa, o bé a les seves capelles privades, en el que s'anomena la «pintura de devoció». Per aquest motiu es considera que la pintura és una tècnica ideal, manejable, barata i adequada per a reflectir els gustos burgesos.Milicua 1988, pàg. 298
L'estil
L'obra està realitzada dins l'estil dels primitius flamencs. L'escola flamenca de pintura va ser una de les més importants del món, des dels seus inicis al segle XV fins al . Per distingir aquest període primerenc del segle XV es fa servir la denominació d'«Escola dels primitius flamencs». Aquesta escola acostumava a pintar quadres de temàtica religiosa, que tractaven com a escenes costumistes, encara que també van desenvolupar el retrat i el paisatge. Utilitzaven la tècnica a l'oli i el seu estil es caracteritzava per la minuciositat, el detall en la reproducció d'objectes, el naturalisme i l'amor al paisatge. Entre els artistes més importants d'aquesta escola destaquen Jan van Eyck, autor d'aquesta obra, Roger van der Weyden i El Bosc. A Catalunya, cal citar un deixeble seu, Lluís Dalmau, que va realitzar la Mare de Déu dels Consellers amb un estil molt semblant al del mestre.
Vasari va atribuir a Jan van Eyck el descobriment de la tècnica de la pintura a l'oli, tot i que posteriorment ha quedat demostrat que no va ser així, ja que l'ús de l'oli com a vehicle dels pigments ja s'utilitzava en obres pictòriques del . El que sí que és destacable és el fet que Van Eyck transformés aquesta tècnica en un procediment d'una gran perfecció, i emprant l'oli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos que, aplicat en veladures, aconseguia l'assecament de les capes i facilitava les correccions.Pijoan, 1966, pàg. 58
Història L'obra va ser encarregada pel canonge Joris van der Paele i donada a l'església de Sant Donacià de Bruges, convertida en catedral el 1562 i destruïda el 1799. El 1794, amb la revolució francesa, l'obra va ser confiscada per la nova república i traslladada a París. La pintura va ser retornada a Bruges el 1816 junt amb el Tríptic Moreel de Memling i La justícia de Cambises de David.Van Veen, pàg. 191 El 1933 va ser restaurat per Jef Vanderveken.
El canonge Van der Paele El canonge Joris van der Paele va néixer, probablement, a Bruges cap al 1370. El 1387 va rebre la seva primera prebenda del papa Urbà VI. Durant la lluita pel papat entre Avinyó i Roma, Bruges es va posar el 1394 del costat de la primera i Van der Paele va perdre els seus ingressos. Però poc temps després va aconseguir incorporar-se a la Cúria Pontifícia de Bonifaci IX. Des de 1396 va treballar com a scriptor a la cancelleria papal a Roma des d'on passaria posteriorment a exercir diversos càrrecs de responsabilitat dins l'Església.
No era sacerdot ni teòleg, sinó un canonge seglar. Aquest càrrec no suposava l'ordenació sacerdotal, tan sols requeria prestar jurament de lleialtat al papa i a l'Església Catòlica, així com atendre els serveis de l'església. El càrrec permetia residir en estances privades i gaudir d'ingressos provinents de diverses parròquies. Era un càrrec de naturalesa corporativa dins la institució que, a l'edat mitjana tardana, s'ocupava amb la seva pregària de la salvació de tots els fidels. En el seu cas, aquesta canongia com a scriptor papal li reportava ingressos de les parròquies de Càrnia, Estrasburg, Lieja, Maastricht, Tournai i Colònia, aquesta darrer bescanviada per Martí V a canvi d'una remuneració de Saint-Omer. L'habilitat política de Van der Paele havia fet que en un moment de fortes turbulències pel poder dins l'Església Catòlica, ell s'hagués adaptat al servei del papa de Roma, Bonifaci IX, dels papes pisans Alexandre V i Joan XXIII de Pisa, i del papa de consens Martí V, que tots li varen compensar amb prebendes.Harbison, pàg 57-58
El 1425 va ser nomenat a Bruges, com a canonge del capítol de Sint-Donaas (Sant Donacià). Es va jubilar amb 55 anys després d'haver acumulat una considerable fortuna. A més de la fortuna, continuava obtenint ingressos provinents de parròquies mai no havia ni visitat. Va, a més, gestionar l'obtenció de remuneracions per alguns familiars com a canonges de Sant Donacià. El funcionament de les canongies durant el va generar unes càrregues per als fidels fortament criticades i que varen derivar en una reducció dels parroquians.
El setembre de 1434 va caure molt malalt i va ser excusat de les seves obligacions als serveis religiosos. El canonge va fer una capellania a l'altar de sant Pere i sant Pau de l'església de sant Donacià de Bruges i va encarregar l'obra a Jan van Eyck que la va acabar el 1436. Degut el seu delicat estat de salut, Van der Paele va pagar una missa anual a perpetuïtat per la salvació de la seva ànima i, amb la voluntat de guanyar prestigi dins del capítol, va fer una nova capellania amb misses setmanals: de rèquiem per les ànimes dels difunts els dilluns, una missa menor els dimecres i una dedicada a la Santa Creu els divendres. Un cop mort, el mossèn havia d'escampar aigua beneïda damunt la seva tomba i cantar un Miserere Mei o un De Profundis. L'aportació del canonge va ser de 72 lliures amb uns interessos de 3 més. També va donar 125 lliures per al manteniment de l'església. El 1440 va fer una altra donació de 100 lliures per a una missa anual pels morts, un esmorzar per a la cúria i una missa anual pel seu germà Judocus. També va donar a l'església unes relíquies de sant Cristòfol i de santa Úrsula de Colònia que es guardaven en un cilindre de cristall de roca muntats en un reliquiari de plata en forma de torre coronada per un crucifix i decorat amb l'escut del donant i una petita estàtua de Sant Jordi en un tabernacle.Van Veen, pàg. 372
Va morir el 1443 i va ser enterrat a sant Donacià, a l'esquerra de l'altar de la segona capella del transsepte al costat sud, on estava penjat el quadre de Van Eyck. La seva làpida estava esculpida amb una figura vestida de canonge i els símbols dels evangelistes als quatre extrems.Van Veen, pàg. 369
Influències El mateix Van Eyck utilitzaria una imatge similar de la Mare de Déu al Tríptic de Dresden (1437). L'entronització de la Mare de Déu dins un temple, ubicada al centre sota un dosser i amb una catifa oriental de dibuixos geomètrics són incorporats a la taula central del tríptic. A la Mare de Déu i Nen amb santa Bàrbara, Elizabeth i Jan Vos (1442) Van Eyck també situa a la Mare de Déu al centre i al comitent, canonge Jan Vos, presentat per dues santes.
Lluís Dalmau va inspirar-se clarament en aquesta obra de Van Eyck per a la realització de la seva Mare de Déu dels Consellers, tant en la composició com en el màxim realisme que dona als personatges, especialment als comitents. La definició pictòrica dels rostres del consellers recorda la fidelitat de les figures captades per Van Eyck amb gran versemblança òptica i individualització psicològica. Aquest específic estil que provenia del nord d'Europa durant el no era imitat per la resta de pintors hispànics, que seguien mantenint retrats representatius amb poca semblança dels personatge. Però no va ser només el criteri artístic del pintor, ja que figurava expressament recollit al contracte que s'havien de pintar «els Consellers effigiats segons proporcions e habituds de lurs cossors, ab les façs axi propies com ells vivent les han». Aquest fet denota una coneixença de l'obra flamenca contemporània dels comitents.Molina, pàg.193
L'obra de Petrus Christus de 1457 la Mare de Déu i Nen entronitzats amb els sants Francesc i Jeroni, també té una composició similar, tot i que en aquesta obra no hi ha comitent.
Descripció de l'obra És un quadre religiós pintat a l'oli sobre taula de mida mitjana (122,1 cm d'alt per 157,8 cm d'ample). La taula va ser concebuda com la veiem, sense formar part d'un díptic o tríptic com altres obres de temàtica similar. Es tracta d'un dels més primerencs exemples del gènere denominat sacra conversazione, una pintura en la qual es representa la Mare de Déu amb el Nen amb dos o més sants, representats d'una manera realista com si estiguessin mantenint una conversa quotidiana; i al costat d'ells, de vegades, els donants de l'obra, dins de la mateixa escena, però en una posició subordinada, com a orants.
El grup ocupa l'interior fosc d'una església romànica amb deambulatori il·luminat de manera implícita per una font de llum davant de la pintura (a l'esquerra) que apareix per activar el color, to i textura dels fils d'or brocats de sant Donacià i l'armadura brillant de sant Jordi on es reflecteixen i refracten diferents superfícies.Es desconeix la posició original de la pintura dins l'església i, per tant, no és possible establir la relació entre la llum pictòrica i la llum real de l'entorn per al qual va ser dissenyada. El més probable és que fos a prop de la capella dels sants Pere i Pau, on hauria fet funcions de recordatori o epitafi.