Icterus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels ictèrids (Icteridae). Les espècies es troben per tot el continent americà i reben el nom comú de "turpial".
Descripció Els mascles solen ser negres i de color groc o taronja intens amb marques blanques, les femelles i els ocells immadurs més apagats. Muden anualment. Els oriols del Nou Món són generalment esvelts, amb cues llargues i un bec punxegut. Mengen principalment insectes, però també gaudeixen de nèctar i fruita. El niu és una bossa allargada i teixida. Les espècies que nien en zones amb hiverns freds són fortament migratòries, mentre que les espècies subtropicals i tropicals són més sedentàries.
Una de les espècies del gènere, el turpial de les Bahames(I. northropi), és considerada en perill d'extinció, anteriorment en perill crític, per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.
Taxonomia El gènere Icterus va ser introduït pel zoòleg francès Mathurin Jacques Brisson l'any 1760 amb Oriolus icterus (=Icterus icterus) com a espècie tipus.
Etimologia El nom és la paraula llatina per a un ocell groc, probablement l'oriol euroasiàtic.
El nom de gènere Icterus, tal com l'utilitzen els autors clàssics, es referia a un ocell amb plomatge groc o verd. Icterus prové del grec antic ἴκτερος/íkteros que significa icterícia; l'ictèrus era un ocell la observació del qual es creia que curava la icterícia, potser l'oriol euroasiàtic. Brisson aplicar el nom als ocells del Nou Món per la semblança en aparença.
Espècies existents Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025), aquest gènere conté trenta dues espècies: Turpial de Scott (Icterus parisorum Bonaparte, 1838) Turpial daurat (Icterus chrysater Lesson, RP, 1844) Turpial d'Audubon (Icterus graduacauda Lesson, RP, 1839) Turpial de Jamaica (Icterus leucopteryx Wagler, 1827) Turpial de Yucatán (Icterus auratus Bonaparte, 1850) Turpial d'Altamira (Icterus gularis Wagler, 1829) Turpial groc (Icterus nigrogularis Hahn, 1819) Turpial de Bullock (Icterus bullockii Swainson, 1827) Turpial dorsi-ratllat (Icterus pustulatus Wagler, 1829) Turpial endolat (Icterus abeillei Lesson, RP, 1839) Turpial de Baltimore (Icterus galbula Linnaeus, 1758) Turpial cuagroc (Icterus mesomelas Wagler, 1829) Turpial maculat (Icterus pectoralis Wagler, 1829) Turpial alablanc (Icterus graceannae Cassin, 1867) Turpial del Brasil (Icterus jamacaii Gmelin, JF, 1788) Turpial de Veneçuela (Icterus icterus Linnaeus, 1766) Turpial de dors taronja (Icterus croconotus Wagler, 1829) Turpial alabarrat (Icterus maculialatus Cassin, 1848) Turpial culnegre (Icterus wagleri Sclater, PL, 1857) Turpial emmascarat (Icterus cucullatus Swainson, 1827) Turpial capnegre (Icterus prosthemelas Strickland, 1850) Turpial castany (Icterus spurius Linnaeus, 1766) Turpial de Cuba (Icterus melanopsis Wagler, 1829) Turpial de les Bahames (Icterus northropi Allen, JA, 1890) Turpial de Martinica (Icterus bonana Linnaeus, 1766) Turpial de Puerto Rico (Icterus portoricensis Bryant, H, 1866) Turpial de l'illa de Montserrat (Icterus oberi Lawrence, 1880) Turpial de Saint Lucia (Icterus laudabilis Sclater, PL, 1871) Turpial de la Hispaniola (Icterus dominicensis Linnaeus, 1766) Turpial de capell daurat (Icterus auricapillus Cassin, 1848) Turpial variable (Icterus pyrrhopterus Vieillot, 1819) Turpial d'espatlles grogues (Icterus cayanensis Linnaeus, 1766)
Espècie extinta Una espècie extinta, Icterus turmalis, es coneix a partir de restes fòssils recuperades de les valls de Talara, al nord-oest del Perú, i probablement es va extingir durant el Quaternari superior. Potser havia estat una espècie propera a les comunitats de megafauna del Plistocè i potser s'havia extingit després del col·lapse de les poblacions.
Referències
Categoria:Ocells d'Amèrica