Moderata Fonte, pseudònim de Modesta Pozzo (Venècia, 15 de juny de 1555 - Venècia, 1592), fou una escriptora veneciana. A banda del diàleg protofeminista publicat pòstumament, Il merito delle donne, (1600) pel qual és més coneguda, també va escriure poesia religiosa i romàntica. Alguns detalls sobre la seva vida són coneguts gràcies a la biografia de Giovanni Niccolò Doglioni (1548-1629), el seu oncle, inclòs en els diàlegs.
Biografia Va néixer el 1555 a la República de Venècia. Modesta Pozzo de Zorzi fou la segona filla de Cicilia i Hieronimo de Pozzo, que van morir a causa de la pesta quan ella només tenia un any. Amb el seu germà Leonardo, va haver d'anar a viure amb la seva àvia materna i el seu segon marit, Prospero Saraceni. Essent encara molt petita, va anar a estudiar al convent de Santa Maria, on aprengué a cantar, a llegir la llengua vernacla i a cosir. Quan va tornar a casa de la seva àvia, el messer Saraceni li va permetre de llegir qualsevol llibre de la seva biblioteca, i va començar ella sola seriosos estudis especialitzats en llatí. També el marit de la seva àvia l'estimulà perquè escrivís des de ben jove.
Com tota dona veneciana de l'època, Fonte aprengué a dissenyar, pintar i tocar el llaüt i el clavicèmbal; a més, com que estava privada de poder assistir a l'escola de gramàtica, li preguntava al seu germà cada dia el que havia après.
Posteriorment Fonte va anar a viure amb la filla del messer Saraceni i el seu marit, que publicaria la biografia de l'autora el 1593, en set pàgines, titulada Vita della Signora Modesta Pozzo de'Zorzi nominata Moderata Fonte. Doglioni l'ajudà en els seus estudis i escrits i finançà el seu primer llibre, Floridoro. En aquesta època començaria a usar el nom de Moderata Fonte. Quan tenia 27 anys, Doglioni li elegí un advocat anomenat Filippo de'Zorzi com a marit i la parella es casà el 15 de febrer de 1583. Durant el matrimoni ella seguí escrivint, cosa estranya en l'època, ja que les dones no acostumaven a poder ecriure un cop casades. Després de deu anys de matrimoni i tres fills, Modesta morí a Venècia durant el part de la seva quarta filla, el 2 de novembre de 1592, amb només 37 anys.
Doglioni la descriu a la seva biografia com una dona extremadament intel·ligent. Fou bona mare i esposa, permeté que les seves filles estudiessin llatí, cantessin i toquessin instruments. Va acabar la seva darrera obra el mateix dia que morí, Il merito delle donne, de manera que va haver de publicar-se pòstumament, el 1600.
Obres Tredici Canti del Floridoro… (Venezia: Stamp. de' Rampazetti, 1581) Le feste: rappresentatione avanti il serenissimo prencipe di Venetia Nicolo da Ponte il giorno di S. Stefano (1581) (Venezia: Domenico e Gio. Battista Guerra, fratelli, 1582) Canzon nella morte del serenissimo principe di Venetia Nicolò da Ponte (Venezia: Sigismondo Bordogna, 1585) La passione di Christo: descritta in ottava rima (Venezia: Domenico e Gio. Battista Guerra, fratelli, 1582)
La resurrettione di Giesù Christo nostro Signore, che segue alla Santissima Passione, (Venezia: Gio. Domenico Imberti, 1592) Il merito delle donne: oue chiaramente si scuopre quanto siano elle degne e più perfette de gli huomini (Venezia: Gio. Domenico Imberti, 1600)
Bibliografia
Traduccions Le mérite des Femmes, (francès) traducció i pròleg per Fréderique Verrier, París, Éditions Rue d'Ulm (collection "Versions françaises", 2002. The worth of women, (anglès) University of Chicago Press, 1996. Das Verdienst der Frauen (alemany) per Daniela Hacke. Múnic: C.H. Beck.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Escriptors venecians Categoria:Escriptors italians del segle XVI Categoria:Filòsofs venecians Categoria:Protofeministes italians Categoria:Morts a Venècia Categoria:Poetes del Vèneto Categoria:Poetes del segle XVI Categoria:Artistes de la República de Venècia