és un comerciant català de motocicletes jubilat i un històric promotor de tota mena d'activitats relacionades amb el motociclisme, tant a Mollet com a la resta del país. Durant les dècades de 1960 i 1970 fou un dels introductors del motociclisme de muntanya en totes les seves variants a Catalunya i dugué a terme una important tasca de formació i promoció d'aquest esport entre els infants. Com a reconeixement a la seva obra ha rebut nombrosos guardons d'entitats diverses, entre els quals la medalla d'argent i la de bronze de la RFME a l'esperit esportiu i la placa al foment de l'esport del CSD i d'El Mundo Deportivo. El gener del 2020, la FCM li concedí el premi Legends.

Josep Isern és cunyat del campió d'Espanya de trial, motocròs i velocitat Pere Pi (qui es casà amb la seva germana Maria Isern el 1965) i, per tant, oncle del campió del món de biketrial Ot Pi i Isern. Casat amb la Montserrat Abril Pascual (1941-2022), el matrimoni va tenir dues filles: Núria i Glòria. D'ençà del 2008, els Isern regenten el Museu Isern de la Moto a Mollet del Vallès.

Resum biogràfic Els orígens familiars de Josep Isern (un cognom ben habitual al Pirineu català) es remunten a Osona; a començaments del , el seu avi patern, Josep Isern i Arumí, s'instal·là al Vallès procedent de Sant Julià de Vilatorta. El seu pare, Jaume Isern i Plans (nascut a La Nau, la fàbrica de dinamita de Sant Fost de Campsentelles), fou un apassionat del ciclisme i el 1924 muntà un taller de fabricació i reparació de bicicletes al carrer Berenguer III de Mollet,Pi 2012: «251. Josep Isern» p. 330 en una època en què en aquella població hi havia, entre d'altres, els tallers de Simeó Rabasa (fundador anys a venir de ) i de Vicenç Solá (futur fundador de Ducson). Jaume Isern arribà a participar en diverses edicions de la Volta a Catalunya i, més tard, va muntar un equip que va córrer per tota la península Ibèrica. Quan va deixar de córrer definitivament, va fer-se seguidor habitual del Tour de França i de la Volta.

Activitat comercial A partir de 1930, Jaume Isern reconvertí el seu taller en una botiga de venda i reparació de motocicletes. Cap al 1956, el seu fill Josep, aleshores amb poc més de 15 anys, ja creava al taller els seus prototips rudimentaris de motocicletes de fora d'asfalt, avançant-se en el temps al "boom" que havien d'experimentar aquesta mena de motos uns anys més tard. Amb el temps, Josep Isern i la seva dona es varen fer càrrec del negoci familiar i, cap a mitjan dècada del 1960, Motos Isern esdevingué un dels comerços de motocicletes més famosos del país, coincidint amb l'època daurada de la motocicleta de muntanya catalana durant els 60 i 70 (sobretot Bultaco, Montesa i OSSA, però també Derbi). L'establiment fou capdavanter en venda de motos de fora d'asfalt i arribà a ser dues vegades el màxim venedor de motocicletes Montesa a tot el món (a més de la representació oficial de Montesa, Motos Isern tenia també la de les marques molletanes, Derbi i Ducson).

A mitjan dècada del 1970, la bonança del negoci va fer que l'establiment del carrer Berenguer III quedés petit i Josep Isern i la seva dona varen fer construir als afores de Mollet, a l'Avinguda d'Antoni Gaudí, un edifici de set plantes dedicades íntegrament a la venda i reparació de motocicletes. Inaugurat l'1 de juliol de 1978, aquest edifici emblemàtic, conegut a la ciutat com a Edifici Isern, és visible des de l'Autopista de la Mediterrània al seu pas per Mollet, ja que hi és a tocar (de fet, fou construït poc abans que es comencés la construcció de l'autopista davant mateix del seu emplaçament). El mateix any de la seva entrada en funcionament, l'edifici Isern funcionà temporalment com a centre de muntatge i manteniment dels prototips de competició de Montesa, ja que durant les llargues vagues de 1978, alguns pilots i directius de l'empresa hi van portar tot el material que van poder arreplegar de la fàbrica, tancada i vigilada per piquets.Pi 2012: «51. Les vagues del 1978» p. 82-83

L'any 2008, Josep Isern es jubilà i traspassà el negoci, el qual gestiona ara una cadena comercial barcelonina. "Motos Isern" ha perdut doncs el seu nom històric, per bé que es manté al famós edifici. Des d'aleshores, Josep Isern dirigeix juntament amb la seva dona el seu museu particular, amb seu al cinquè pis de l'edifici Isern i obert al públic d'ençà de juliol d'aquell any.

Promoció de l'esport

Josep Isern ha estat involucrat des de sempre amb l'esport. Durant la dècada de 1950, participà regularment en competicions de bàsquet i atletisme. La seva afició per la moto li ve d'antic: des que tenia vuit o deu anys, ja anava amb el seu pare a provar les motocicletes del taller familiar pel camp. Més tard, es dedicà al motociclisme de forma amateur i en practicà diverses modalitats fora d'asfalt, especialment el trial. A banda, durant tota la carrera esportiva del seu cunyat, Pere Pi, Isern el seguia amb tota la família allà on aquest anés a córrer, ja fos per a donar-li suport tècnic o, simplement, per acompanyar-lo i encoratjar-lo mentre corria (fins i tot una vegada, quan la seva filla gran, Núria, tenia només 15 dies, la família Isern al complet se n'anà amb Pere Pi a Burgos per a acompanyar-lo durant una cursa del Campionat d'Espanya de motocròs).Pi 2012: «L'opinió de Josep Isern» p. 19 El 1968, any en què s'instaurà el primer Campionat d'Espanya de trial, Pere Pi convencé Isern perquè hi participés, ja que en ser una nova modalitat hi havia el perill que el campionat fos declarat desert si no s'arribava al mínim de 15 inscrits que exigia la RFME. Tots dos, doncs, prengueren part amb sengles Montesa 250 Trial a les tres úniques proves de què constava aquella primera edició (València, prop de Llíria, Barcelona, al Tibidabo i Madrid, a Navacerrada). Malgrat la inferioritat numèrica de l'equip de Montesa enfront del més experimentat de Bultaco, el campió aquell any fou finalment Pere Pi. Josep Isern, després d'aquella única temporada en què competí seriosament, seguí practicant el trial i l'excursionisme en motocicleta durant anys, sempre de forma amateur, i arribà a recórrer tot Catalunya i part de l'estranger amb les seves motos.

El 1965, Motos Isern creà la seva divisió esportiva, l'Escuderia Isern, amb Josep al capdavant. L'entitat donà suport a nombrosos pilots de motociclisme i desenvolupà una intensa activitat promocional durant quasi dues dècades, sempre centrada en la motocicleta de muntanya. Josep Isern no tenia cap interès en el motociclisme de velocitat per dues raons: la primera, la seva passió per la natura i tot allò que hi tingués a veure i la segona, un fet luctuós que el va marcar de jove. El 1962, mentre estava fent el servei militar a Saragossa destinat a aviació, rebé la notícia que un jove molletà bon amic seu, César Ruipérez, s'havia mort en un accident mentre provava una moto de carretera al circuit de Montjuïc de nit, pocs dies abans de les 24 Hores. Ruipérez, aleshores amb només 20 anys, era un treballador de Derbi del qual es deia que tenia un futur brillant dins el motociclisme. La mort del seu amic va marcar per sempre a Josep Isern, fins al punt que mai més no va ajudar cap altre pilot de velocitat i es va abocar des d'aleshores al fora d'asfalt. Només puntualment feia alguna excepció, com ara posar-li a punt la Impala a Salvador Cañellas, però poca cosa més (com a anècdota, un jove i desconegut Sito Pons li demanà el 1979 que li preparés la seva Bultaco Streaker per a la Copa Streaker, però Isern no va poder-li-ho fer per problemes d'agenda).

A banda de l'Escuderia, al llarg de la seva vida Josep Isern impulsà dues entitats més relacionades amb el motociclisme: el 1974 fundà el Moto Club Mollet i el 2007, el Club Moto Mollet - Escuderia Isern (continuador de les altres dues històriques entitats). Totes elles han tingut una gran activitat i, cadascuna en la seva faceta, han estat cabdals dins el camp de la promoció del motociclisme a escala nacional, especialment el de muntanya. Amb el suport d'aquestes entitats, Isern culminà projectes de gran transcendència com foren la construcció i gestió dels circuits de Gallecs a Mollet (1974) i El Toll a Moià (1976), aquest darrer amb 48 ha dedicades al motociclisme de muntanya. Tanmateix, la seva principal preocupació fou sempre la promoció del motociclisme entre els més petits, per la qual cosa desenvolupà una gran activitat en aquest camp amb l'organització de nombrosos cursets infantils.

A començaments de la dècada del 1980, el tancament del circuit de Gallecs -en haver-ne passat la propietat a la Generalitat de Catalunya- i la caiguda en desús del Toll (la creació de nous circuits més a prop de Barcelona va fer que l'afluència al del Moianès baixés dràsticament), va fer que les fortes despeses que havia d'assumir Isern en les seves tasques organitzatives fossin quasi insostenibles. Unint a això la difícil conciliació amb la vida familiar de la seva activitat i el refredament d'ànim que li havien provocat els tres accidents mortals esdevinguts als seus circuits (dos pilots morts a Gallecs i un al Toll), finalment Isern decidí de reorientar la seva activitat vers el ciclisme de muntanya, especialment l'aleshores incipient Trialsín (l'antecessor de l'actual biketrial). Juntament amb Pere Pi, n'esdevingué un dels principals promotors al món i n'organitzà nombroses proves durant anys, començant per exemple per la inaugural de la primera edició de la Copa d'Europa de Trialsín (1982), que organitzà per mitjà del Moto Club Mollet a Sant Fost de Campsentelles.Pi 2012: «197. La Copa d'Europa de trialsín» p. 258

Josep Isern, però, no oblidà mai la promoció del motociclisme infantil. Malgrat haver abandonat l'organització de competicions de nivell, sí que seguí organitzant durant anys algun dels seus cursets, ara ja restringits només al trial i, quasi sempre, a la zona de La Conreria, especialment als voltants de l'actual àrea de trial Mas Corts-Can Teià de Sant Fost de Campsentelles. Força anys abans que es creés aquesta àrea, Isern decidí ubicar els seus darrers cursets en aquella zona per la idoneïtat del terreny i per l'amistat que tenia amb l'amo de la masia Mas Corts (la sortida dels seus trials infantils se situava sempre a l'actual zona d'aparcament del restaurant Mas Corts).

Escuderia Isern miniatura|esquerra|L'equip de l'Escuderia Isern al Trofeu Montesa de 1979 Quan Isern creà la seva Escuderia, el 1965, la moto de muntanya tot just començava a experimentar a Catalunya el gran auge que s'aniria consolidant des d'aleshores fins a finals de la dècada següent. En aquells anys, molts joves de Mollet i de la rodalia anaven a la botiga dels Isern a la recerca del darrer model de motocicleta de trial, de motocròs o d'enduro (aleshores anomenat Tot Terreny). Josep Isern els assessorava i els preparava la moto, fins que de mica en mica es va anar involucrant més en aquesta activitat i la seva Escuderia arribà a ser una de les més actives de tot l'estat espanyol. Els primers pilots als quals va patrocinar varen ser Joan Bellsolà, de Santa Perpètua de Mogoda, i Josep Figueras, de Sant Feliu de Codines, però ben aviat en vingueren altres: Domingo Gris, Ramon Burés, Bartolo Quesada, Ton Marsinyach, Ferran Gil, Climent Puigdomènech, Salvador Cañellas, Jaume Subirà i molts altres pilots de diverses disciplines, així com també nombrosos corredors de bicitrial. Fins i tot futures estrelles de la velocitat, com ara Carles Cardús, varen rebre suport de l'Escuderia abans de passar a aquesta modalitat (Cardús, per exemple, va començar a córrer motocròs amb una Montesa Cappra 125 ajudat per Josep Isern i Bartolo Quesada).