Angela Maria DiFranco, més coneguda pel seu nom artístic Ani DiFranco (23 de setembre de 1970, Buffalo, Estat de Nova York) és una cantautora, guitarrista i poeta estatunidenca guanyadora d'un premi Grammy. Tot i que el seu estil és classificat sovint com a folk, folk-rock o rock alternatiu, Ani DiFranco sempre ha fet ús de molts altres estils, com ara el jazz, el rap o el funk, i ha col·laborat amb músics de gèneres molt diversos. És propietària del segell discogràfic independent Righteous Babe Records, que va crear l'any 1990 per publicar les seves pròpies cançons, essent una de les primeres artistes independents en tenir el seu propi segell discogràfic. Ha enregistrat més de vint àlbums i és considerada una icona del feminisme i la lluita política als Estats Units. El 2019 va publicar un llibre de memòries, anomenat No Walls and the Recurring Dream.
Biografia Va començar a tocar la guitarra des de petita, i va fer el seu primer concert, de versions dels Beatles, al costat del seu professor de guitarra, a l'edat de nou anys. Més tard va canviar temporalment la guitarra pel ballet, però als catorze anys va reprendre la música i va començar a escriure les seves pròpies cançons. Quan va fer 15 anys, la seva mare es va mudar a Califòrnia, però ella va demanar quedar-se a Buffalo, vivint amb amics seus i tocant al circuit de música folk de la ciutat. Als 16 anys va marxar a la ciutat de Nova York, experiència que queda reflectida en la seva cançó "Emancipated minor". Va estudiar art durant una breu temporada. A l'edat de 19 anys havia compost més de 100 cançons, moltes de les quals parlaven sobre relacions amoroses o desigualtats de gènere.
L'any 1990, després d'esgotar ràpidament mig miler de còpies d'una maqueta que venia als seus concerts, decidí crear el seu propi segell discogràfic independent, Righteous Babe Records, fet que la convertí en una de les primeres artistes en fer-se el seu propi segell discogràfic. El seu primer àlbum, Ani DiFranco, molt basat en l'esmentada maqueta, va ser produït per ella mateixa amb el suport de Dale Anderson. L'àlbum conté la cançó Both Hands, una cançó que amb el temps esdevindria una de les més aclamades de la seva trajectòria.
El 1991 va publicar el seu segon àlbum, Not So Soft, i va començar una gira per Estats Units amb el seu cotxe, tocant en qualsevol lloc que li fos possible. El seu estil musical innovador, a mig camí entre el folk, el punk i el rock, la seva imatge personal distintiva - cap rapat, tatuatges, piercings -, i la gran quantitat de concerts realitzats i àlbums publicats en els primers anys van assegurar-li un públic fidel i esdevenir, a poc a poc, una artista de culte. El 1992 va publicar Imperfectly i el 1993 Puddle Dive, àlbums que van ampliar la seva paleta musical, alhora que donaven mostres de maduresa. Paral·lelament, diversos grans segells discogràfics es van interessar per la seva música, però ella va rebutjar qualsevol oferta i va continuar endavant amb Righetous Babe Records, que anava creixent i convertint-se en un negoci rendible. El 1994 va publicar Out of Range, un àlbum on el seu funk acústic és l'element distintiu i on la cantant mostra més la seva vulnerabilitat, en cançons com You Had Time.
Discografia Àlbums d'estudi 1990 - Ani DiFranco 1991 - Not So Soft 1992 - Imperfectly 1993 - Puddle Dive 1994 - Out of Range 1995 - Not a Pretty Girl 1996 - Dilate 1998 - Little Plastic Castle 1999 - Up Up Up Up Up Up 1999 - To the Teeth 2001 - Revelling/Reckoning 2003 - Evolve 2004 - Educated Guess 2005 - Knuckle Down 2006 - Reprieve 2008 - Red Letter Year 2012 – ¿Which Side Are You On? 2014 – Allergic To Water 2017 – Binary 2021 – Revolutionary Love 2024 – Unprecedented Sh!t
Amb Utah Phillips 1996 - The Past Didn't Go Anywhere 1999 - Fellow Workers
Recopilatoris 1993 – Like I Said: Songs 1990-91 2007 – Canon 2019 – No Walls Mixtape
Directes 1994 – An Acoustic Evening With 1994 – Women in (E)motion (publicació alemanya) 1997 – Living in Clip 2002 – So Much Shouting, So Much Laughter 2004 – Atlanta – 10.9.03 2004 – Sacramento – 10.25.03 2004 – Portland – 4.7.04 2005 – Boston – 11.16.03 2005 – Chicago – 1.17.04 2005 – Madison – 1.25.04 2005 – Rome – 11.15.04 2006 – Carnegie Hall – 4.6.02 2007 – Boston – 11.10.06 2008 – Hamburg – 10.18.07 2009 – Saratoga, CA – 9.18.06 2009 – Chicago – 9.22.07 2010 – Live at Bull Moose Music (ed. limitada) 2012 – Buffalo – April 22, 2012 2013 – London – October 29, 2008 2014 – Ridgefield, CT – November 18, 2009 2014 – Harrisburg, PA – January 23, 2008 2015 – New York, NY – March 30, 1995 2016 – Glenside, PA – November 11, 2012 2016 – Melbourne, FL – January 19, 2016 2018 – Charlottesville, VA 5.12.18 2019 – Woodstock, NY 6-16-2019 2020 – Keene, NH 11-16-2019 2021 – Revolutionary Love: Live at Big Blue
EPs 1996 – More Joy, Less Shame 1999 – Little Plastic Remixes 2000 – Swing Set 2016 – Play God
Videos 2002 – Render: Spanning Time with Ani DiFranco 2004 – Trust 2008 – Live at Babeville
Concerts a Catalunya Ha actuat a Catalunya diverses vegades, sobretot a Barcelona: 11 de juliol de 1997, Doctor Music Festival, Escalarre (Pallars Sobirà) 24 de febrer de 1998, Sala Bikini, Barcelona 22 de març de 1999, Sala Zeleste, Barcelona 24 de febrer de 2001, Sala Razzmatazz, Barcelona 12 de novembre de 2001, Sala Razzmatazz, Barcelona 22 de juny de 2005, Barcelona Teatre Musical, Barcelona 17 d'octubre de 2008, Auditori del Palau de Congressos de Girona, Girona 19 d'octubre de 2008, L'Auditori, Barcelona 7 de setembre de 2014, Sala Apolo, Barcelona 7 de junliol de 2017, Festival Cruïlla, Barcelona
Referències
Enllaços externs
Pàgina web de The Righteous Babe
Categoria:Cantants de rock estatunidencs Categoria:Cantautors de l'estat de Nova York Categoria:Músics de folk estatunidencs Categoria:Feministes estatunidencs Categoria:Alumnes de The New School Categoria:Artistes de Buffalo Categoria:Guitarristes de l'estat de Nova York Categoria:Activistes de l'estat de Nova York Categoria:Compositors estatunidencs del segle XXI Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Compositors estatunidencs nascuts al segle XX