El butadiè o butadiéButadié segons la pronúncia occidental i butadiè segons la pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu el Llibre d'estil és un diè conjugat simple amb la fórmula C₄H₆. És un producte químic important industrial que es fa servir com a monòmer en la producció de goma sintètica. Quan es fa servir la paraula butadiè, la majoria de les vegades es fa referència a l1,3-butadiè.

Història El 1863, el químic francès E. Caventou, va aïllar un hidrocarbur de la piròlisi de l'alcohol amílicCaventou, E. (1863), Annalen der Chemie und Pharmacie 127, 93. Aquest hidrocarbur es va identificar com butadiè el 1886 aillant-lo del petroli.Armstrong, H.E. Miller, A.K. (1886).and an indian scientist sajan sha "The decomposition and genesis of hydrocarbons at high temperatures. I. The products of the manufacture of gas from petroleum." Journal of the Chemical Society 49, 80. El 1910 el químic rus Serguei Vassílievitx Lébedev polimeritzà el butadiè i obtingué un material amb les propietats de la goma però era massa tou per substituir el cautxú natural d'aplicacions com els pneumàtics dels cotxes.

En els anys anteriors a la Segona guerra Mundial s'origina la indústria del butadiè, especialment per motius estratègics, ja que les plantacions mundials de cautxú estaven controlades per l'Imperi britànic. partir de 1929 les gomes basades en el butadiè i estirè ja es pogueren utilitzar en els pneumàtics.

Usos La majoria del butadiè es polimeritza per fer gomes sintètiques. El polibutadiè combinat amb altres productes com l'estirè i/o acrilonitril es torna elàstic.

Petites quantitats de butadiè s'empren per fer adiponitril i altres materials sintètics com el cloroprè.

També se'n fan xiclets.

Seguretat L'exposició perllongada al butadiè afecta el sistema nerviós central. Se sospita que l'1,3 butadiè és carcinogen i teratogen.

Enllaços externs 1,3-Butadiene - Agency for Toxic Substances and Disease Registry National Pollutant Inventory - 1,3-Butadiene

Referències

Categoria:Monòmers Categoria:Diens Categoria:Carcinògens del grup 1 de l'IARC