À bientôt, j'espère és un documental dirigit per Chris Marker i Mario Marret, estrenat el 1968.
Argument miniatura|esquerra|L'antiga fàbrica Rhodiaceta de Besançon. La pel·lícula relata la vaga a la fàbrica de teixits Rhodiaceta de Besançon, el 1967,Història de la fàbrica Rhodiaceta de Besançon a través dels testimonis dels obrers sobre les seves condicions de treball i motivacions. Aquesta vaga té un aspecte particular de part l'assimilació del pla cultural pel pla social: les reivindicacions no giren més només al voltant de l'empresa (salaris o seguretat de la feina), sinó també sobre l'estil de vida que la societat imposava a la classe obrera. Els obrers vaguistes que ocupen la fàbrica tenen als seus disposició del material per filmar els esdeveniments, gràcies a Chris Marker, Jean-Luc Godard i Bruno Muel.
Referències
Enllaços externs À bientôt, j'espère a Icarus Films À bientôt, j'espère anàlisi i crítica a DVDClassik À bientôt, j'espère anàlisi i crítica a Ciné-club de Caen
Categoria:Documentals en francès Categoria:Pel·lícules de França del 1968 Categoria:Migmetratges del segle XX