L'Isla Sent JòrgiToponímia occitana (en francès Isle-Saint-Georges) és un municipi francès situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània a la confluència del Saucats i el Gironda.
Història Les primeres traces d'ocupació humana daten del Neolític i estan situades a un gual d'una ruta vers Burdígala. Al s'hi crea un priorat de l'Abadia de Santa Creu de Bordeus i una església parròquial. D'aleshores daten els primers esments escrits: La Yla en Arruan o en llatí Sancty Georgii de Insula. Els monjos van fer excavar un canal per drenar els aiguamolls i crear terres arables. Del a XIII es construeixen el Castell de Pey de Bordeus i un molí banal. Com el castell controlava l'accés al riu, va esdevenir el centre d'una llarga jurisdicció que s'estenia a Aiga Mòrta de las Gravas, Bautiran, Sent Medard d'Aruan, Martilhac i Saucats.
El 1650, Bernat de Nogaret de la Vallette, duc d'Epernon va armar el castell per tal de poder bloquejar la Garona, via de forniment principal de Bordeus. Els bordelesos van tornar a conquerir el castell i derrocar-lo.
Fins als anys 1950, el port va tenir un cert paper econòmic, però poble va conèixer un important èxode rural. Actualment, la viticultura és l'activitat principal, s'hi produeix un vi negre AOC Bordeus. Al costat de la viticultura i una mica de pesca fluvial, la majoria dels habitants tenen una feina a l'aglomeració de Bordeus.«Histoire» al web oficial del municipi
Demografia Evolució demogràfica 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2009 368 442 501 510 541 522 533
Administració Llista d'alcaldes Període Identitat Partit 2001- Jean-André Lemire
Referències
Categoria:Municipis de la Gironda