[] és un polític turc. Des del 28 d'agost del 2014 és el President de Turquia. Anteriorment fou Primer Ministre de Turquia (2003-2014) i alcalde d'Istanbul (1994-1998).
Origen, formació i família Erdoğan prové d'una família originària de Rize (al nord-est de Turquia) establerta a la gran àrea metropolitana d'Istanbul. El pare era mariner i treballava com a navegant prop de la costa. Anomenà el fill Recep per raó del seu mes de naixement, atès que Recep en turc és el setè mes del calendari islàmic, i li donà el nom de Tayyip per raó del seu avi. Erdoğan va néixer al mahalle de Kulaksız, més concretament al vell barri portuari istanbulenc de Kasımpaşa, i va créixer amb tres germans i una germana allà i a Rize.
A l'escola primària, prop de la mesquita de Piyale Paşa Erdoğan freqüentava l'Escola ımam hatip, un dels Instituts d'orientació religiosa a Turquia. A continuació estudià ciències econòmiques a la Universitat d'Istanbul.
Erdoğan està casat amb Emine Erdoğan des del 4 de juliol de 1978; la parella té dos fills, Ahmet Burak i Necmeddin Bilal, i dues filles, Esra i Sümeyye. Tant l'esposa com també les dues filles porten mocador al cap. Com que el mocador està prohibit a Turquia com a símbol religiós en els edificis públics, Erdoğan, quan li és possible, només accepta les invitacions a les recepcions d'Estat per a una sola persona. Les filles estudien als Estats Units per evitar la prohibició.
Càrrecs al partit El 1970, Erdoğan va ser elegit pel districte de Beyoğlu com a president de l'organització juvenil del partit d'Erbakan Milli Nizam Partisi (MNP). El partit va ser prohibit, però, el 1971 per una intervenció dels militars. L'11 d'octubre de 1972 Erbakan fundà el Partit de Salvació Nacional (MSP), que s'ubica en l'espectre de la dreta religiosa conservadora i que a finals dels anys 1970 participà en tres governs de coalició. Erdoğan s'uní també a aquest partit en el qual feu una carrera, en principi modesta, com a funcionari i treballava, tanmateix, en empreses privades menors.
El 1984 ascendí a la junta directiva del partit successor que s'havia fundat mentrestant, el Partit del Benestar (RP) i era el president suplent. Després d'això va pertànyer al proper partit successor, el Partit de la Virtut, fins a la seva sortida el 1998. El 2001 fundà l'AKP amb altres antics membres del Partit del Benestar.
Alcalde d'Istanbul El Partit del Benestar nominà Erdoğan el 1994, contra la voluntat d'Erbakan, com a candidat pel càrrec d'alcalde d'Istanbul. Sorprenentment, guanyà l'elecció. En la primera fase del seu mandat seguí una política conservadora, la qual responia a l'ambient religiós-conservador de la seva massa de votants. Així, des del seu mandat, ja no se serveix alcohol en locals públics de la ciutat (en la gastronomia privada, però, això encara és possible). Del seu mandat com a alcalde és la següent declaració, efectuada en una conferència de premsa: « no és possible ser musulmà i laïcista al mateix temps» (Hem laik hem Müslüman olunmaz). En una entrevista amb el diari Milliyet es considerava seguidor de la Xària.''El sistema de Recep Tayip Erdogan'' a: Die Welt, 20 de juliol del 2007
Altres (en part infructuosos) plans religiosos es referien a la introducció de zones de bany separades per a dones o autobusos escolars separats per a nois i noies. A més, entre la població adquirí reputació de polític pragmàtic. Entre les iniciatives municipals polítiques reeixides pertanyen la modernització de la infraestructura (p. ex. el manteniment de les canalitzacions d'aigua i llum) i la millora dels serveis públics, com ara els serveis d'eliminació de residus.
La seva actitud en política exterior, respecte a l'adhesió a la Unió Europea, durant el seu mandat com a alcalde, es diferencia clarament de la seva política posterior com a Primer Ministre. El 1994 es pronunciava contra l'ingrés a la UE. Per a això, descrivia la UE com una unió dels cristians, en la qual els turcs no han de cercar res.
Actitud política envers la diàspora turca Un dels senyals essencials de la política d'Erdoğan és la conservació de la solidaritat envers la diàspora turca (particularment a Europa). Erdoğan defensa una integració dels emigrants turcs en la societat i cultura del país d'acollida; rebutja però una assimilació. Deixà clara aquesta actitud en la seva visita a Alemanya del febrer de 2008. Allà considerà Erdoğan l'assimilació de l'immigrant turc a AlemanyaSegons les estadístiques més recents, a Alemanya hi viuen un total de 3.500.000 ciutadans d'origen turc com a "crim contra la humanitat"; tanmateix feia publicitat per a la seva integració, entre altres coses per aprendre l'alemany: ""Si vostè està al país i no aprèn l'idioma que es parla, inevitablement es trobarà en una situació de desavantatge".Documentació: el que el Primer ministre Erdoğan va dir a Colònia. a: Die Welt Poc abans, Erdoğan havia estimulat la creació d'escoles turques i universitats a Alemanya, en una ronda de converses amb la cancellera Merkel atès que ja hi havia instal·lacions alemanyes semblants a Turquia.correu d'Istanbul: Assimilació i universitats. Reflexions sobre algunes declaracions del primer ministre turc en la seva visita a Alemanya. - 21 de febrer de 2008
Les declaracions d'Erdoğan provocaren una forta controvèrsia a Alemanya, després que el discurs d'Erdoğan al funeral de les víctimes de l'Incendi de Ludwigshafen havia estat percebut de manera molt més positiva del que era. Quan aquestes propostes sobre el rebuig xocaren amb la cancellera federal Merkel, Erdoğan agreujà la seva retòrica l'any 2010: "Per què aquest odi a Turquia? No ho entenc. No hauria esperat això de la cancellera federal Merkel. És que potser Turquia és un boc expiatori"? Erdoğan fins i tot rebé el suport intern, en aquesta qüestió, del líder de l'oposició, Deniz Baykal, el qual manifestà el seu disgust per l'actitud de la cancellera en una reunió conjunta.Erdogan retreu l'odi de Merkel contra Turquia, a: Der Spiegel, 29è març 2010
Erdoğan tractà de construir, a més, relacions amb polítics turcs nascuts en països europeus. El febrer de 2010 convidava polítics d'ètnia turca de diversos països europeus a Istanbul. Nombrosos parlamentaris seguiren la seva invitació. Alguns diputats alemanys declinaren la invitació amb l'excusa de la neutralitat dubtosa de l'acte (així p. ex. els parlamentaris Sevim Dağdelen, Memet Kiliç i Özcan Mutlu). Durant l'acte, segons va recollir la premsa, Erdoğan va instar ls polítics a defensar activament els interessos polítics de Turquia als diferents països europeus. La influència política a favor de Turquia s'aconsegueix per l'adquisició de la ciutadania. En un discurs, el primer ministre turc repetí la controvertida frase controvertida del seu discurs a Colònia el 2008: "L'assimilació és un crim contra la humanitat".Anna Reimann, Katrin Elger: Entusiasme sobre la reunió a Istanbul - Erdogan atrapà els polítics turc-alemanys Der Spiegel, 17 de març del 2010 Segons investigacions del diari online Welt, l'acte va ser ocultat, contràriament a les aparicions públiques usuals d'Erdoğan, la qual cosa va produir un cert malestar en cercles diplomàtics.<ref>Boris Kálnoky: Sorpresa diplomàtica - la "Misteriosa conferència als euro-turcs d'Erdogan] Welt Online 25 de març del 2010</ref>
El febrer de 2011,en un discurs a Düsseldorf, Erdoğan va preguntar als turcs d'Alemanya, si deixen que els seus fills aprenguin primer el turc i només després d'aquest aprenguin l'alemany. Aquesta demanda la va transmetre als amb polítics alemanys a l'oposició, ja que l'aprenentatge primerenc de la llengua alemanya és un requisit previ per a una integració reeixida. El president del grup parlamentari del partit Aliança 90/Els Verds, Renate Kuenast va formular una crítica als discurs d'Erdoğan amb aquestes paraules "El primer ministre Erdogan té milers de nens de treballadors turcs nascuts en l'èxit educacional que porta la llengua alemanya, això és un favor". Erdogan enfurisma els polítics alemanys A: Berliner Morgenpost
Condemna pel Tribunal Constitucional de Turquia El gener de 1998 el Tribunal Constitucional de Turquia prohibí el Partit de Benestar (RP). Se li retreien simpaties envers la Gihad i que volia introduir la Xaria, la qual cosa contradiu el principi bàsic estatal del laïcisme.
El fundador del Partit del Benestar, Necmettin Erbakan, fou condemnat a cinc anys de prohibició d'exercici de càrrecs polítics. Erdoğan passà després al partit successor, Partit de la Virtut, al qual anaren a parar gairebé tots els diputats de l'anterior Partit del Benestar i per a la presidència del qual Erdoğan era considerat un seriós candidat, per bé que finalment aquest càrrec recaigué en Recai Kutan.
Entre Erbakan i els seus seguidors i simpatitzants del partit, el mateix Erdoğan, i els militars turcs, existeix una desconfiança profunda i recíproca. L'exèrcit turc ha intervingut en el passat repetidament en els esdeveniments polítics del país, mitjançant diversos cops d'estat - el 1960, 1971 i 1980. Es considera el garant del laïcisme i dels autèntics principis del fundador de l'Estat, Kemal Atatürk, que preveuen una separació rigorosa entre religió i estat. Mentrestant Erdoğan protesta contra cada ingerència en els assumptes polítics i manifesta clarament que l'"Estat Major és responsable davant el Primer Ministre".
L'abril del 1998 Erdoğan va ser condemnat pel Tribunal de la seguretat de l'Estat de Diyarbekir a causa d'abús dels drets i llibertats bàsics conforme a l'article 14 de la Constitució turca i segons l'article 312/2 del codi penal turc de llavors (Incitació a l'enemistat per raó de classe, raça, religió, sexe o diferències regionals) a deu mesos de presó i prohibició de tota activitat política. El motiu fou un discurs en una conferència a la ciutat anatòlica de Siirt en la qual havia citat d'un poema religiós que s'atribuïa a Ziya Goekalp: La democràcia és només el tren sobre el qual pugem per atènyer l'objectiu. Les mesquites són les nostres casernes, els minarets les nostres baionetes, les cúpules els nostres cascs i els creients els nostres soldats..Dietrich Alexander: reformador o llop amb pell de be ? a: Die Welt, 22 de setembre del 2004Welt Online: L'islamista com a modernitzador a: Die Welt, 5 de maig del 2007
El 24 de juliol de 1999 Erdoğan va ser alliberat de la presó. Alguns observadors opinen que va ser alliberat al seu temps del seu mentor polític Erbakan.
Durant el seu període d'arrest, va reconèixer que l'islamisme radical no té futur i que s'havia convertit a la democràcia, segons diu Erdoğan avui. Els observadors, fins i tot aquells que no figuren entre els seus seguidors, consideren plausible aquesta declaració. Així, per al redactor en cap del diari pro-kemalista Hürriyet, Erturul Oezkoek, sobre aquesta qüestió, afirma que molts polítics havien estat radicals en la seva joventut i s'havien moderat amb el temps. Un diplomàtic a Ankara comparava el passat islamita d'Erdoğan amb els llançaments de pedres de Joschka Fischer. Els crítics, per contra, retreuen a Erdoğan i al seu AKP que volen imposar la "Dominació de l'islam" a Turquia.
Quan el Partit de la Virtut va ser prohibit el 22 de juny del 2001 pels mateixos motius que el seu antecessor, Erdoğan arreplegà reformistes democràtics entre els religiosos i fundà al cap de poc tems l'AKP, que se separa clarament de les conviccions polítiques d'Erbakan.
Primer ministre miniatura|Recep Tayyip Erdoan a la Casa Blanca entre Colin Powell (a l'esquerra) i George W. Bush (a la dreta), el 10 de desembre de 2002 A les eleccions legislatives del 2002, Erdoğan i el seu AKP van aconseguir una victòria aclaparadora. Tanmateix, no va poder accedir al càrrec de primer ministre, perquè per això calia ser membre del parlament, segons la legislació vigent en aquell moment, i sobre Erdoğan pesava la prohibició d'exercir qualsevol càrrec polític pel seu discurs de Siirt. En comptes d'això, va esdevenir primer ministre el seu substitut, Abdullah Gül.