El gran dia de Girona és una pintura a l'oli de grans dimensions (4,96 × 10,82 m) realitzada per Ramon Martí i Alsina. Tot i que no està datada, els experts la situen entre 1863 i 1864. És l'obra de cavallet més grossa de la història de la pintura catalana. El procés de creació es va allargar gairebé 10 anys i va estar a punt de portar a la ruïna el seu autor en diverses ocasions. Actualment forma part de la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya,Número d'inventari 012084-000 i es troba exposada en dipòsit a la seu de la Generalitat de Catalunya de Girona, a l'església de l'antic Hospital de Santa Caterina.
Pel que fa a l'espectacularitat de les mides del quadre, els estudiosos apunten que es podria tractar d'una manera de rivalitzar amb l'obra de Marià Fortuny La batalla de Tetuan (1862-1864), resultat de l'encàrrec que aquest havia rebut de la Diputació de Barcelona per representar la Guerra d'Àfrica.Historiadors com Francesc Fontbona defensen aquesta teoria en el catàleg de l'exposició.
El 1938, durant la Guerra Civil espanyola, el quadre va ser víctima d'uns bombardeigs mentre estava exposat al Palau de les Belles Arts de Barcelona. Per protegir-lo, va ser enrotllat i emmagatzemat en una de les sales de reserva del MNAC, esperant ser restaurat. Allà hi va romandre uns 70 anys, fins que finalment va ser restaurat entre 2009 i 2010.
Història A mitjan la pintura històrica era molt apreciada per les seves representacions de fets patriòtics i herois locals. Martí Alsina volia millorar la seva reputació com a pintor a escala nacional, tot i tenir una plaça com a professor a l'escola de la Llotja de Barcelona. Una de les maneres més directes de guanyar-se una bona reputació com a professional era guanyar algun concurs, com les Exposicions Nacionals que se celebraven anualment a Madrid. En aquelles exposicions, les obres de temàtica històrica, amb un alt component èpic i romàntic, sovint tenien una molt bona acollida.L'any 1667, André Félibien, historiògraf i teòric del classicisme francès, codifica la pintura clàssica per temes pictòrics col·locant en primer lloc de la jerarquia la pintura històrica en un pròleg de les Conferències de l'Acadèmia. Moltes de les obres guanyadores eren obres de gran format, que en guanyar eren adquirides per diverses institucions o pel mateix Estat. És probablement que aquest fos el motiu que decidís Martí Alsina, més especialitzat en pintura de paisatges, a realitzar obres de temàtica històrica.40 de les 70 primeres medalles que es van concedir en les diverses edicions de les Exposicions Nacionals van ser per a pintures històriques. (d. a., Catàleg exposició 2011, p.19)
miniatura|esquerra|La Companyia de Santa Bàrbara, un altre treball de Martí Alsina sobre el Setge de Girona
La primera vegada que va participar en el concurs seria el 1858, any en què enviaria diverses obres i rebria una tercera medalla per un retrat titulat Estudi del Natural.d. a., 2011, p.19 El mateix any i fora de concurs va presentar L'últim dia de Numància,Jimeno, 2005, p.144 que seria posteriorment adquirit per l'Estat per 3.000 pessetesReyero / Freixa, 1995, p.182 i dipositat al fons del Museu del Prado, tot i haver obtingut només una medalla de tercera classe. El 1860 va enviar un dels seus paisatges, amb el qual va obtenir una segona medalla. El pintor, va passar bona part de la seva vida obsessionat per la sèrie de la Guerra del Francès i el Setge de Girona de 1809, realitzant pintures com El somatent del Bruch, La Companyia de Santa Bàrbara (MNAC), Les heroïnes de Girona (Diputació) i la més grandiosa El gran dia de Girona, que li va ocupar bona part de la seva vida fins a la seva defunció.
El procés de producció Segons diversos estudis publicats, és probable que Martí Alsina decidís fer una obra de grans dimensions per rivalitzar amb La batalla de Tetuan, obra de Marià Fortuny feta per encàrrec de la Diputació de Barcelona i que posteriorment adquiriria certa fama en l'àmbit europeu.
Per poder dur a terme el seu projecte, Martí Alsina va haver de llogar un espai de mides especials al poble de Sants, que llavors encara era un poble dels afores de Barcelona. Segons tradició oral va habilitar com a taller el Casino de Sants. Es creu que es trobava al número 300 del carrer major o camí ral, adreça on consta l'obra quan es va documentar el 1882.d. a., 2011, p. 116 Allà es va fer portar tot tipus d'armadures, armes i peces històriques per donar el màxim rigor possible a la seva obra. També va necessitar desenes de models, es va fer confeccionar vestits per a l'ocasió i visitar Girona en diverses ocasions, com demostren els centenars d'esbossos de diversos racons de la ciutat que encara es conserven, uns a col·leccions particulars i d'altres al Museu Nacional d'Art de Catalunya i al Museu d'Art de Girona. Fruit d'aquestes visites també va crear una desena d'esbossos a l'oli i algunes altres pintures, alguns de dimensions considerables, entre les quals destaca l'obra Paisatge de les muralles de Girona, una de les seves obres més apreciades. Segons Folch i Torres, es va fer portar al taller fins i tot peces d'artilleria.Folch i Torres, 1920, p.75-77
Es té notícia que els primers intents per començar l'obra s'estaven realitzant a la fi de 1859, gràcies a una carta dirigida a Martí Alsina enviada des de Girona amb data 14 d'octubre de 1859, on se li donava contestació a una informació, sol·licitada pel pintor, sobre les banderes i d'altres consultes que volia incloure a la pintura i que desitjava que fossin el més realistes possibles. El pintor mateix va apuntar un seguiment de treball per realitzar l'obra:
1. Tener toda la calma para la composición, hasta estar bien satisfecho de ella por ser buena y bien declarada.1. Tenir tota la calma per a la composició, fins a estar ben satisfet d'ella per ésser bona i ben declarada.2. Comprobación de las masas con el natural (grupo de figuras […]) con respecto a los otros, y cada figura en particular y hacer totales en un papel y distribución de partes por masas bien sentadas y distribuidas, que sirvan para el dibujo de la misma composición, en tamaño pequeño que permitan, sin embargo, el desarrollo del dibujo que ha de ser original para trasladarse en mayor escala con cuadrícula. Cálculo perspectivo del cuadro para comprobaciones que no pueden hacerse del natural o que no impliquen esta necesidad.2 .Comprovació de les masses amb el natural (grup de figures [...]) respecte dels altres, i cada figura en particular i fer totals en un paper i distribució de parts per masses ben establertes i distribuïdes, que serveixin per al dibuix de la mateixa composició, en mida petita que permetin, tanmateix, el desenvolupament del dibuix que ha d'ésser original per traslladar-se en una escala més gran amb quadrícula. Càlcul perspectiu del quadre per a comprovacions que no poden fer-se del natural o que no impliquin aquesta necessitat..3. Traslado, por fracciones, que alcancen la obertura del ángulo óptico del dibujo anterior con suma exactitud.3. Trasllat, per fraccions, que assoleixin l'obertura de l'angle òptic del dibuix anterior amb gran exactitud..4. Hacer los estudios acabados que haya necesidad y según ellos completar el dibujo anterior.4. Fer els estudis acabats que hi hagi necessitat i segons ells completar el dibuix anterior.5. Traslado al lienzo: asegurar en éste el dibujo con un calcado perfecto y líneas firmes, con lápiz encarnado. 5. Trasllat al llenç: assegurar en aquest el dibuix amb un calc perfecte i línies fermes, amb llapis vermell. 6. Bosquejo ligero y suave de tintas.6. Esbòs lleuger i suau de tintes.7. Conclusión: Especulaciones de tiempo. Durante la composición, todo es trabajo mío en ella: se previenen los chismes y modelos para el acto de las comprobaciones y apuntes. Se da la orden para el bastidor. Durante el dibujo correcto de la composición se hacen las cuadrículas […] del dibujo que se hace, y la grande por partes, en el papel de traslado […] se hace el traslado, trazo los dibujos […] corrijo, según ellos, los dibujos grandes, mientras se calca y perfila y se clava el lienzo. Durante el bosquejo continúo algún cuadro. 7. Conclusió: Especulacions de temps. Durant la composició, tot és treball meu en ella: es prevenen els trastos i models per a l'acte de les comprovacions i apunts. Es dona l'ordre per al bastidor. Durant el dibuix correcte de la composició es fan les quadrícules […] del dibuix que es fa, i la gran per parts, al paper de trasllat […] es fa el trasllat, traçament dels dibuixos […] corregeixo, segons ells, els dibuixos grans, mentre es calca i perfila i es clava el llenç. Durant l'esbòs continuo algun quadre.Triadó, 1990, pàg.551-555Chillón, 2010, pàg. 70-71
Tenint en compte que Martí Alsina va encarregar el marc de l'obra a la Sala Parés el març de 1864 ([…] un gran marco para el cuadro del «Sitio de Gerona», carpintero y cerrajero 426 reales, dorador 1.700 reales, total 2.126 reales),Guasch, 1994, pàg.138-139 es creu que tenia previst enviar l'obra a concurs a l'Exposició Nacional de 1864, però quan va rebre comentaris crítics en demanar opinió sobre l'obra a alguns amics va decidir no dur a terme l'enviament i continuar treballant en l'obra. Finalment no la va arribar a firmar mai. El projecte en el qual havia invertit tant temps i esforços, personals i econòmics, acabaria com a fracàs, ja que durant la vida de l'artista l'obra no va arribar a sortir mai del seu taller.
Anys després Alsina aprofitaria part del material d'investigació i dels esbossos realitzats per crear dues obres relacionades amb el setge de Girona: Les heroïnes de Girona, que es va poder veure el 1868 en una mostra de la Sociedad para Exposiciones de Bellas Artes de Barcelona, i La Companyia de Santa Bàrbara, que el 1891 enviaria a l'Exposició del Palau de les Belles Arts.Degut a la seva delicada situació financera, la producció d'aquesta obra la va finançar el seu gendre, Narcís Vendrell.
Diversos documents personals confirmen que Martí Alsina va donar l'obra en garantia d'un deute de 20.000 pessetes que tenia amb Pau Borrell. Com que no podia liquidar el préstec, Borrell assumia la propietat temporal de l'obra. No seria fins a l'any 1894 que Martí Alsina aconseguiria arribar a un acord amb els hereus de Borrell, canviant la peça per unes altres 14 obres.d. a., 2011, p.119
Un article de premsa de l'època, publicat a El Diluvio, es feia ressò de tota la història i comentava que Martí Alsina havia intentat vendre l'obra a la Diputació provincial «por la niñería de 15.000 duros».Coll, 2003, nota nº 30
Títol Encara que el seu títol més corrent i amb el qual es troba catalogat en el MNAC és El gran dia de Girona, és anomenat per alguns autors amb el títol de Els defensors de Girona.Álvarez, 2008, p. 125 Fou el coronel Blas de Fournás qui va qualificar els fets del 19 de setembre de 1809 —durant els quals van morir més de 1.000 persones— com el «día grande de Gerona». Es creu que aquest pot ser l'origen del títol del quadre.d. a., 2011, p.8 En algunes notes personals de l'artista l'obra s'esmenta com Los defensores de Gerona, La defensa de Gerona o fins i tot «El cuadro de Gerona».d. a., 2011, p.142
Bombardeig miniatura|El gran dia de Girona exposat al Palau de les Belles Arts el 1898 Joan Nepomucè Font i Sangrà, col·leccionista privat afeccionat als quadres de Martí Alsina, va adquirir l'obra un cop mort l'artista. El mateix 1894 va oferir-la a l'Ajuntament de Barcelona per a exhibir-la a l'Exposició de Belles Arts del mateix any. No es mostraria però fins al 1898, en una exposició d'artistes recentment morts. Després, l'obra restà dipositada al Saló de la Reina Regent del Museu Municipal de Belles Arts.
Posteriorment l'obra seria traslladada al Museu de les Reproduccions i més endavant al Museu d'Arts Decoratives i Arqueològic, on romandria enrotllada sense marc.