François Duvalier (Port-au-Prince, Haití, 14 d'abril de 1907 - ibídem, 21 d'abril del 1971)La data és controvertida i s'accepta com la data en què es feu oficial, s'argumenta al seu favor que no assistís a la celebració pública del seu 65é aniversari. Masana, Maria Dolores Requiem por un tirano La Vanguardia pàg. 17 23 d'abril de 1971 va ser el President d'Haití des de 1957 fins a la seva mort el 1971. La primera victòria de Duvalier fou en la lluita contra les malalties, que li valgué el sobrenom de "Papa Doc" ("Papa Doctor" en haitià). Es va oposar a un cop d'estat militar el 1950, i va ser elegit president el 1957 en una plataforma populista i nacionalista negre. El seu govern, basat en la purga militar, una milícia rural i l'ús del culte a la personalitat i el vudú, conduí a l'assassinat d'uns 30.000 haitians i una consegüent "fuga de cervells". Governà com a president vitalici des de 1964 fins a la seva mort el 1971, Duvalier va ser succeït pel seu fill, Jean-Claude Duvalier, anomenat "Baby Doc".
Joventut Duvalier va néixer a Port-au-Prince, essent fill de Duval Duvalier, un jutge de pau, i Ulyssia Abraham, una fornera. Fou criat en gran part per una tia. Va acabar la carrera de medicina de la Universitat d'Haití el 1934. Exercí com a metge de diversos hospitals locals. Va passar un any a la Universitat de Michigan estudiant salut pública. El 1943, treballà en una campanya dels EUA per controlar la propagació de malalties tropicals contagioses, ajudant els pobres per lluitar contra el tifus, el pian, el paludisme i altres malalties que assolaren Haití durant anys.Elizabeth Abbott, Haiti: The Duvaliers and Their Legacy, New York: McGraw-Hill (1988). Els seus pacients afectuosament l'anomenaven "Papa Doc", un sobrenom que utilitzaria durant tota la seva vida."François Duvalier, 1957–1971", The Library of Congress, Country Studies, desembre de 1989
Afortunat en rebre educació en un país amb una baixa taxa d'alfabetització, Duvalier fou testimoni de l'agitació política del seu país. La invasió i ocupació per part del Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica en territori d'Haití el 1915, seguida d'una incessant violenta repressió de la dissidència política, impressionà el jove Duvalier. També era conscient del poder polític latent de la majoria pobra negra i el seu ressentiment contra la reduïda elit mulata. Duvalier s'involucrà en el moviment de l'autor haitià Dr Jean Price-Mars.
Va començar un estudi etnològic del vudú, religió oriünda d'Haití, que més tard li comportaren enormes dividends polítics.Richard M. Juang, Noelle Anne Morrissette, Africa and the Americas: culture, politics, and history (en anglès) El 1938, Duvalier co-fundar la revista «Les Griots». El 1939, Duvalier es va casar amb Simone Ovide, amb qui va tenir quatre fills: Marie Denise, Nicole, Simone i Jean-Claude.
Ascens polític El 1946, Duvalier es va alinear amb el president Dumarsais Estimé i va ser nomenat director general del Servei Nacional de Salut Pública. El 1949, Duvalier fou nomenat Ministre de Salut i Treball, però, quan el general Paul Magloire derrocà el president Estimé en un cop d'estat, Duvalier abandonà el govern i veié forçat a la clandestinitat fins a 1956, quan es declarà una amnistia.
El desembre de 1956, Magloire renuncià i deixà Haití que fou governat per una successió de governs provisionals. El 22 de setembre de 1957, les eleccions presidencials va enfrontar a Louis Déjoie, un mulat terratinent i empresari del nord d'Haití, contra Duvalier, que fou recolzat pels militars. Duvalier feu una campanya populista, utilitzant una estratègia "negra" atacant l'elit mulata i apel·lant a la majoria dels afro-haitiana. Descrigué al seu oponent com a part de la classe governant mulata que estava fent la vida difícil per a la majoria rural i negra del país. L'elecció resultà amb la victòria ajustada de Duvalier que derrotà Déjoie amb 678.860 vots. Déjoie aconseguí 264.830 vots i el candidat independent Jumelle aconseguí un percentatge inapreciable de l'electorat. només oponent Duvalier entre els proletaris Negre, Daniel Fignole, fou forçat a l'exili abans de les eleccions, deixant així el camí lliure a Duvalier.AvSteeve Coupeau, The history of Haiti (en anglès)
Presidència Consolidació del poder Després de prendre jurament el 22 d'octubre, Duvalier, exilià la majoria dels partidaris de Déjoie i preparà una nova Constitució adoptada el 1957. El President Duvalier promogué i patrocinà membres de l'ètnia negra en l'administració pública i l'exèrcit. A mitjans de 1958, l'exèrcit, que havia donat suport anteriorment a Duvalier, l'intentà derrocar en un fallit cop d'estat. En resposta, Duvalier reemplaçà al cap de personal amb un oficial més fiable i després creà la seva pròpia base de poder dins l'exèrcit, transformant la Guàrdia Presidencial en un cos d'elit destinat a mantenir-lo en el poder. Després d'això, Duvalier reemplaçà les posicions importants de l'exèrcit amb funcionaris, de la seva lleialtat. El 1958, tres haitians exiliats i cinc nord-americans van envair Haití i tractaren de derrocar Duvalier, però els invasors van acabar sent assassinats.
El 1959, creà una milícia rural, la Milice Volontaires de la Sécurité Nationale (MVSN, en català Milícia de Voluntaris de Seguretat Nacional), coneguda com els Tonton Macoutes, terme crioll haitià per denominar l'home del sac, per ampliar i reforçar el suport del règim a tot el país. El macoutes, que el 1961 havien doblat la plantilla de l'exèrcit regular, mai es convertiren en una força militar real, tot i que era quelcom més que una simple policia secreta.
En el nom del nacionalisme, Duvalier expulsà gairebé tots els bisbes nascuts fora d'Haití, un acte que li valgué l'excomunió de l'Església Catòlica. El 1966, Duvalier aconseguí persuadir la Santa Seu perquè li permetés designar la jerarquia catòlica d'Haití. Aquesta acció consolidà el canvi en lstatu quo, Haití deixà de romandre sota el domini de la rica minoria mulata, protegida pels militars, i amb el suport de l'església. A partir d'aquest dia Francois Duvalier exercí tot el poder a Haití.Concordat Watch, Protocol between the Plenipotentiaries of His Holiness Pope Paul VI and the Plenipotentiaries of His Excellency Doctor François Duvalier, President for Life of the Republic of Haiti (15 d'agost de 1966)
Atacs de cor i l'assumpte Barbot El 24 de maig de 1959, Duvalier va patir un atac de cor, possiblement com a resultat d'una sobredosi d'insulina, era diabètic des de la joventut i també patia malalties cardíaques i problemes circulatoris associats. Durant aquest atac al cor estigué inconscient durant nou hores; molts van creure que havia sofert danys neurològics associats durant aquest episodi que afectaren la seva salut mental tornant-lo paranoic.Elizabeth Abbott, Haiti: An insider's history of the rise and fall of the Duvaliers. Simon & Schuster (1988), p. 97-98.
Mentre es recuperava, Duvalier deixà el poder en mans de Clement Barbot, cap dels Tonton Macoutes. Al seu retorn, Duvalier acusà a Barbot de tractar de suplantar-lo en la presidència i l'empresonà. L'abril de 1963, Barbot fou alliberat i començà a conspirar per eliminar Duvalier del seu càrrec, segrestant els seus fills. El pla va fracassar i Duvalier posteriorment ordenà la persecució de Barbot i els seus companys de conspiració. Quan durant la persecució se li digué a Duvalier que Barbot s'havia transformat en un gos negre, Duvalier va ordenar matar tots els gossos negres d'Haití. Barbot fou capturat i afusellat pels Tonton Macoutes el juliol de 1963. En un altre succés, Duvalier ordenà que el cap d'un rebel executat fos conservat en gel i el portava sempre amb ell per permetre comunicar-se amb l'esperit de l'home mort.Harris M. Lentz III, Heads of State and Governments, Jefferson, NC: McFarland & Company (1994)
Canvis constitucionals El 1961, començà a violar les disposicions de la Constitució de 1957: en primer lloc substituí la legislatura bicameral amb un òrgan unicameral. Llavors convocà una nova elecció presidencial en la qual ell era l'únic candidat, encara que el seu mandat havia d'expirar el 1963 i la Constitució en prohibia la reelecció. L'elecció fou flagrantment manipulada, el recompte fou xifrat en 1.320.748 vots pel sí a un nou mandat de Duvalier i cap en contra. En escoltar els resultats, Duvalier va proclamar: "Accepto la voluntat de la gent. Com a revolucionari, no tinc dret a menysprear la voluntat del poble."Elizabeth Abbott, Haiti: An insider's history of the rise and fall of the Duvaliers. Simon & Schuster (1988), p. 103. El New York Times va comentar: "Amèrica Llatina ha estat testimoni de moltes eleccions fraudulentes al llarg de la seva història, però cap ha estat més escandalosa que la que acaba de tenir lloc a Haití". El 14 de juny de 1964, va convocar un referèndum constitucional encara més descaradament manipulat aconseguint el títol de "president vitalici", un títol anteriorment en mans de set presidents d'Haití. Un inversemblant 99,9% votà a favor, de fet, tots els vots foren prèviament marcats amb el "sí."Elizabeth Abbott, Haiti: An insider's history of the rise and fall of the Duvaliers. Simon & Schuster (1988). p. 120. El nou document atorgà Duvalier o "Le Souverain", obtenint poders absoluts-, així com el dret de designar al seu successor.
Afers exteriors miniatura|Duvalier i Joel Barromi delegat israelià a Haití (1963) miniatura|Duvalier saludant l'ambaixador de Guatemala David Tercero Castro (1968). La seva relació amb els Estats Units va ser difícil. En la seva joventut, Duvalier reprengué sovint els Estats Units per les seves relacions d'amistat amb el dictador dominicà Rafael Trujillo (mort el 1961). L'administració Kennedy (1961-1963) estava particularment molesta pel govern repressiu i autoritari de Duvalier i l'acusà del fet que les ajudes eren objecte d'apropiació indeguda de diners, llavors una part substancial del pressupost d'Haití, i una missió dels marines per entrenar els Tonton Macoutes. Actuant sobre els càrrecs, Washington va tallar la major part de la seva ajuda econòmica a mitjan 1962, en espera de procediments de comptabilitat més estrictes que Duvalier es negà a acceptar. Duvalier renuncià públicament a tots els ajuts de Washington per motius nacionalistes, retratant-se com un "oponent a la dominació d'una gran potència."
Duvalier sostregué milions de dòlars d'ajuda internacional, incloent 15 milions de dollars anuals dels EUA. Transferí aquests diners a comptes personals. Un altre dels mètodes de Duvalier per obtenir moneda estrangera va ser per a obtenir préstecs de l'exterior, incloent 4 milions de dòlars de la Cuba del president Fulgencio Batista.
Després de l'assassinat de Kennedy el 22 de novembre de 1963, que Duvalier afirmà més tard com el resultat d'una maledicció que ell mateix havia conjurat,Francois Duvalier, Dictator of the Month maig de 2002 (en anglès) els EUA disminuïren la seva pressió sobre Duvalier, de mala gana accepta a Duvalier com un baluard contra el comunisme.See Foreign Relations, ch. 9. Duvalier explotà hàbilment les tensions entre els Estats Units i Cuba, destacant les seves credencials anti-comunistes i la ubicació estratègica d'Haití com un mitjà de guanyar el suport dels EUA:
Duvalier enfurí a Fidel Castro de Cuba pel vot en contra del país en la reunió de l'Organització dels Estats Americans, i posteriorment a l'Organització de les Nacions Unides on s'imposà l'embargament comercial a Cuba. Cuba respongué a la ruptura de relacions diplomàtiques i Duvalier a conseqüència instituí una campanya per a lliurar a Haití dels comunistes.