LOxford English Dictionary ( o Diccionari anglés d'Oxford), abreujat com a OED és el principal diccionari històric de la llengua anglesa, publicat per l'Oxford University Press (OUP). Rastreja el desenvolupament històric de la llengua anglesa, proporcionant un recurs complet a acadèmics i investigadors acadèmics, a més de descriure l'ús lingüístic en els múltiples dialectes de l'anglès a tot el món.
Les obres del diccionari es van iniciar el 1857, però només el 1884 es van començar a publicar en fascicles no lligats mentre es continuava treballant en el projecte, amb el nom de A New English Dictionary on Historical Principles; Founded Mainly on the Materials Collected by The Philological Society. El 1895, el títol The Oxford English Dictionary es va utilitzar per primera vegada de manera no oficial a les portades de la sèrie i, el 1928, el diccionari complet es va tornar a publicar en deu volums enquadernats. El 1933, el títol The Oxford English Dictionary va substituir completament el nom anterior en totes les ocasions en la seva reimpressió com a dotze volums amb un suplement d'un volum. Al llarg dels anys es van produir més suplements fins al 1989, quan se'n va publicar la segona edició, que comprenia 21.728 pàgines en 20 volums. Des de l'any 2000, s'ha realitzat la recopilació d'una tercera edició del diccionari, aproximadament la meitat de la qual es va completar el 2018.
La primera versió electrònica del diccionari es va fer disponible el 1988. La versió en línia està disponible des del 2000 i, en data d'abril de 2014, rebia més de dos milions de visites al mes. És probable que la tercera edició del diccionari només aparegui en format electrònic; el cap executiu d'Oxford University Press ha afirmat que és probable que mai no s'imprimeixi.
Naturalesa històrica Com a diccionari històric, lOxford English Dictionary inclou entrades en què es presenta primer el sentit registrat constatable d'una paraula, sigui actual o obsolet, i cada sentit addicional es presenta en ordre històric segons la data del seu ús registrat més primerenc. A continuació de cada definició es presenten diverses breus cites que il·lustren en ordre cronològic, des de l'ús comprovable més primerenc de la paraula en aquest sentit fins a l'últim ús constatable per a un sentit obsolet, per indicar tant la seva vida útil com el temps transcorregut des de la seva desuetud, o fins a l'ús recent per als actuals.
El format de les entrades de lOED ha influït molts altres projectes d'història lexicogràfica. Els precursors de lOED, com els primers volums del Deutsches Wörterbuch, havien proporcionat inicialment poques cites d'un nombre limitat de fonts, mentre que els editors de lOED utilitzaven grups més grans de cites bastant curtes d'una àmplia selecció d'autors i publicacions. Això va influir els volums posteriors d'aquesta i d'altres obres lexicogràfiques.
Entrades i mida relativa miniatura|Diagrama dels tipus de vocabulari anglès inclosos a lOED, ideat per James Murray, el seu primer editor. Segons els editors, caldria una sola persona durant cent vint anys per a "introduir" els 59 milions de paraules de la segona edició de l'OED, seixanta anys per a revisar-los i 540 megabytes per emmagatzemar-los electrònicament. El 30 de novembre de 2005, lOxford English Dictionary contenia aproximadament 301.100 entrades principals. Complementant les capçaleres d'entrada, hi ha 157.000 combinacions i derivats en negreta; 169.000 frases i combinacions en negreta cursiva; 616.500 formes de paraules en total, incloent-hi 137.000 pronunciacions, 249.300 etimologies, 577.000 referències creuades i 2.412.400 usos. L'última edició impresa completa del diccionari (segona edició, 1989) es va imprimir en 20 volums, amb 291.500 entrades en 21.730 pàgines. L'entrada més llarga a lOED2 va ser per al conjunt de verbs, que requeria 60.000 paraules per descriure uns 430 sentits. A mesura que es van començar a revisar les entrades de lOED3 en seqüència a partir de la M, l'entrada més llarga va passar a ser make el 2000, després va ser put el 2007 i després run el 2011.
Malgrat la seva considerable mida, lOED no és ni el diccionari més gran ni el més exhaustiu del món. Un altre gran diccionari anterior és el diccionari alemany dels germans Grimm, iniciat el 1838 i acabat el 1961. La primera edició del Vocabolario degli Accademici della Crusca és el primer gran diccionari dedicat a una llengua europea moderna (italià) i es va publicar el 1612; la primera edició del Dictionnaire de l'Académie française data del 1694. El diccionari oficial en castellà és el Diccionario de la lengua española (produït, editat i publicat per la Real Academia Española) i la seva primera edició es va publicar el 1780. El Diccionari xinès Kangxi es va publicar el 1716. Es creu que el diccionari més gran per nombre de pàgines és el neerlandès Woordenboek der Nederlandsche Taal.
Història Publicacions del Diccionari anglès d'OxfordDataRangTítolVolum1888A i BED NouVol. 11893CNEDVol. 21897D i ENEDVol. 31900F i GNEDVol. 41901H, I, J i KNEDVol. 51908L, M i NNEDVol. 61909O i PNEDVol. 71914Q a ShNEDVol. 81919Si a StNEDVol. 9/11919Su a ThNEDVol. 9/21926Ti a UNEDVol. 10/11928V, W, X, Y i ZNEDVol. 10/21928TotNED10 vols.1933TotNEDSuplement1933Tot + SuplementOxford ED13 Volums1972AOED Sup.Vol. 11976HOED Sup.Vol. 21982OOED Sup.Vol. 31986MarOED Sup.Vol. 41989TotOED 2nd Ed.20 volums1993TotOED Add. Ser.Volums 1–21997TotOED Add. Ser.Vol. 3
Orígens El diccionari va començar com un projecte de la Philological Society d'un petit grup d'intel·lectuals a Londres (sense connexió amb la Universitat d'Oxford): Richard Chenevix Trench, Herbert Coleridge i Frederick Furnivall, que no estaven satisfets amb els diccionaris anglesos existents. La societat va manifestar el seu interès a compilar un nou diccionari ja el 1844, però no va ser fins al juny de 1857 que van començar formant un "Comitè de paraules no registrades" per buscar paraules que no estaven llistades o que estaven mal definides en els diccionaris de l'època. Al novembre, l'informe de Trench no era una llista de paraules no registrades; en canvi, va ser l'estudi On Some Deficiencies in our English Dictionaries, que va identificar set deficiències diferents en els diccionaris contemporanis:
Cobertura incompleta de paraules obsoletes Cobertura incoherent de famílies de paraules relacionades Dades incorrectes per al primer ús de les paraules La història dels sentits obsolets de les paraules sovint s'omet Distinció inadequada entre sinònims Ús insuficient de bones citacions il·lustratives Es malgasta espai en contingut inadequat o redundant.
La societat filològica es va adonar en última instància que el nombre de paraules no llistades seria molt més que el nombre de paraules dels diccionaris anglesos del , i va canviar la seva idea de cobrir només paraules que no estaven ja en diccionaris anglesos a un projecte més ampli. Trench va suggerir que calia "un diccionari nou i complet". El 7 de gener de 1858, la societat filològica va adoptar formalment la idea d'un nou diccionari complet. Als lectors voluntaris se'ls assignaria llibres concrets, copiant passatges que il·lustressin l'ús de paraules en fulls de pressupost. Més tard el mateix any, la societat va acceptar el projecte en principi, amb el títol A New English Dictionary on Historical Principles (NED).
Editors primerencs Richard Chenevix Trench (1807–1886) va tenir un paper clau en els primers mesos del projecte, però el seu nomenament com a degà de Westminster va fer que no pogués donar al projecte de diccionari el temps que requeria. Es va retirar i Herbert Coleridge es va convertir en el primer editor. esquerra|marc|Frederick Furnivall, 1825 – 1910 El 12 de maig de 1860 es va publicar el pla de diccionaris de Coleridge i es van iniciar les investigacions. Casa seva va ser la primera redacció. Va col·locar 100.000 fulls de cotització en una xarxa de 54 coloms. L'abril de 1861, el grup va publicar les primeres pàgines de mostra; més tard aquell mes, Coleridge va morir de tuberculosi, a trenta anys.
Després, Furnivall es va convertir en editor; era entusiasta i coneixedor, però temperament mal adequat per al treball. Molts lectors voluntaris van acabar perdent l'interès pel projecte, ja que Furnivall no va aconseguir mantenir-los motivats. A més, molts dels fulls es van perdre.
Furnivall creia que, atès que molts textos impresos de segles anteriors no eren fàcilment disponibles, seria impossible que els voluntaris localitzessin amb eficàcia les cites que el diccionari necessitava. Com a resultat, va fundar l'Early English Text Society el 1864 i la Chaucer Society el 1868 per publicar manuscrits antics. Els esforços preparatoris de Furnivall van durar vint-i-un anys i van proporcionar nombrosos textos per a l'ús i el gaudi del gran públic, així com fonts crucials per a lexicògrafs, però en realitat no van consistir en la compilació d'un diccionari. Furnivall va reclutar més de 800 voluntaris per llegir aquells textos i registrar cites. Encara que eren entusiastes, els voluntaris no estaven ben formats i sovint feien seleccions inconsistents i arbitràries. En última instància, Furnivall va lliurar al seu successor gairebé dues tones de fulls de cotització i altres materials.
A la dècada de 1870, Furnivall va intentar sense èxit reclutar tant a Henry Sweet com a Henry Nicol per succeir-lo. Després es va dirigir a James Murray, que va acceptar el càrrec de redactor. A finals dels anys 1870, Furnivall i Murray es van reunir amb diversos editors sobre la publicació del diccionari. El 1878, la Oxford University Press va acordar amb Murray continuar el gran projecte; l'acord es va formalitzar l'any següent. 20 anys després de la seva concepció, el projecte de diccionari va tenir finalment una editorial. Es trigarien cinquanta anys més a completar-se.
A la fi de la seva direcció, Murray va saber que un lector especialment prolífic, anomenat WC Minor, estava confinat a un hospital mental per l'esquizofrènia que patia. Minor era un cirurgià format per la Universitat Yale i un oficial militar a la Guerra Civil Americana que havia estat confinat a Broadmoor Asylum for the Criminally Insane després de matar un home a Londres. Minor va inventar el seu propi sistema de seguiment de pressupostos, que li permetia enviar fulls de paraules específiques en resposta a les sol·licituds dels editors. La història de com Murray i Minor van treballar junts per avançar en lOED s'ha recuperat en un llibre, The Surgeon of Crowthorne (títol estatunidenc: The Professor and the Madman), que fou més tard la base d'una pel·lícula de 2019 anomenada The Professor and the Madman, protagonitzada per Mel Gibson i Sean Penn.
Editors d'Oxford miniatura|James Murray a l'Scriptorium a Banbury Road Durant la dècada de 1870, la Societat Filològica estava preocupada pel procés de publicació d'un diccionari amb un abast tan immens. Tenien pàgines impreses per editors, però no es va arribar a cap acord de publicació; es va abordar tant amb la Cambridge University Press com amb la Oxford University Press. Finalment, l'OUP va acordar el 1879 (després de dos anys de negociacions entre Sweet, Furnivall i Murray) publicar el diccionari i pagar a Murray, que era alhora editor i president de la Societat Filològica. El diccionari s'havia de publicar com a fascicles d'interval, amb la forma final en quatre volums, amb un total de 6.400 pàgines. Tenien l'esperança d'acabar el projecte al cap de deu anys. esquerra|miniatura|Un full de pressupost tal com s'utilitza en la compilació de lOED, que il·lustra la paraula flood.