La boscarla d'aigua o xitxarra dels joncs (Acrocephalus paludicola) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones de vegetació d'aiguamolls a la zona paleàrtica.

Als Països Catalans es pot observar com un migrant escàs quan es desplaça entre les zones de cria al centre d'Europa i les d'hivernada a l'Àfrica occidental.

Descripció La boscarla d'aigua és un ocell de mida petita, amb una longitud mitjana de 12,5 cm. Els mascles i femelles presenten un aspecte similar, amb una coloració de tons marrons a l'esquena amb llistes irregulars fosques, mentre que el ventre és blanquinós lleugerament clapejat. El cap presenta dues franges amples i fosques als laterals del pili, paral·leles a les llistes oculars. El bec és estret i punxegut. Els juvenils mostren un color general ocre, llistat a les parts superiors i sense marques a les inferiors.

Pot confondre's amb els juvenils de la boscarla del joncs (A. schoenobaenus), que també presenten franges similars al cap, però les taques són més fosques en la boscral d'aigua i la coloració general és més pàl·lida, i en vol la cua sembla més punxeguda.

Distribució i hàbitat La boscarla d'aigua cria a la zona temperada d'Europa oriental i Àsia occidental i central, on s'estima que hi ha una població d'unes 15.000 parelles. El baluard principal es troba a Belarús on hi ha el 70% de la població total. És una espècie migratòria que passa l'hivern a l'Àfrica occidental. Després de molts anys d'incertesa es va trobar les zones d'hivernada de la majoria de la població europea, al Parc Nacional dels ocells del Djoudj, Senegal, on resideixen entre cinc i deu mil en un sol lloc. En la ruta migratòria sud-occidental passa per la península Ibérica.

A l'època de cria, l'hàbitat natural són els pantans amb vegetació curta, com el jonc, i altres herbassars humits. Durant la migració apareix en tota classe de zones humides.

Ecologia La boscarla d'aigua principalment és insectívora, però completa la dieta amb aliments vegetals com les baies.

És una espècie promíscua i tant els mascles com les femelles s'aparellen amb més d'una parella. Ponen de 3 a 5 ous en un niu amagat entre la vegetació baixa.

Amenaces miniatura|Mapa del Memorandum de Coneixement d'aquesta espècie dins del Conveni de Bonn. La dessecació de les zones humides amb fins agrícoles és la principal raó per al declivi d'aquesta espècie, l'estat de la qual de conservació a la Llista Vermella de la UICN es considera vulnerable.

Mètodes de conservació El principal mètode emprat per protegir l'espècie de l'extinció és la restauració de l'hàbitat. Es tallen arbustos, canyes i arbres. S'aconsegueix un nivell adequat de regulació de l'aigua mitjançant la instal·lació d'equips hidràulics.

Per tal de protegir les cries de l'ocell, els agricultors han de seleccionar el moment òptim de sega de les praderies (fins al 15 d'agost) i triar tecnologies de sega respectuoses amb el medi ambient. Com que l'herba tallada tardana no és adequada per a l'alimentació, cosa que fa que aquestes mesures siguin econòmicament desfavorables, els agricultors que accepten ajudar reben compensacions estatals. L'herba tallada tardana inutilitzable es porta a plantes de processament que la reciclen en pèl·lets de biocombustible/herba.

Translocacions miniatura|Pollets de la primera translocació de la boscarla d'aigua el juny de 2018. A causa de les poblacions petites i fragmentades de boscarla d'aigua a Lituània, la translocació a la reserva de la biosfera de Žuvintas a Lituània es va fer necessària com a mètode per revertir la disminució de la diversitat genètica a la regió.

Durant la primera translocació de l'espècie, el juny de 2018, el Fòrum Ambiental Bàltic Lituà (BEF) va traslladar, criar i alliberar amb èxit 49 pollets de bosquerola d'aigua de Zvanec, Belarús, a la reserva de la biosfera de Žuvintas, a Lituània. Al final de la temporada de cria d'estiu de 2019, 11 (22%) dels ocells traslladats van tornar a la reserva de la biosfera de Žuvintas.

L'estiu de 2019, el BEF va traslladar, criar i alliberar amb èxit 50 ocells més de Zvanec, Belarús, a la reserva de la biosfera de Žuvintas.

Taxonomia La boscarla d'aigua va ser descrita per primer cop l'any 1817 per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot amb el nom binomial Sylvia paludicola i la localitat tipus "Lorraine i Picardy" (França).

És una espècie monotípica, no es coneixen subespècies.

Etimologia El nom del gènere Acrocephalus prové del grec antic «ακρος/akros» que significa “el més alt”, i «κεφαλη/kephale», “cap”. És possible que Naumann i Naumann pensessin que akros significava "de punta afilada". El nom específic paludicola és llatí, de «paludis», “pantà”, i «colere», “habitar”.

Referències

aigua Categoria:Ocells d'Àfrica Categoria:Ocells d'Àsia Categoria:Ocells d'Europa