miniatura|Recreació d'una cursa de carros romana miniatura|Recreació d'una cursa romana amb dos cavalls (bigae) Les curses de carros van ser un dels espectacles més populars de l'antiga Grècia (, harmatodromia) i de l'Imperi Romà (ludi circenses). Solien ser perilloses tant per als aurigues com per als mateixos cavalls, que sovint patien serioses lesions o fins i tot morien. Generava un fort entusiasme entre els espectadors. Els romans van crear diferents faccions entre els seguidors que donaven suport als equips patrocinadors. De vegades la rivalitat entre les faccions podia traslladar-se als carrers. A l'Imperi Romà d'Orient les cuses de carros es van fer servir d'excusa per expressar reclamacions polítiques per part dels assistents. Finalment els aldarulls causats, juntament amb l'alt cost, les van fer insostenibles i es van haver de suprimir. La darrera cursa que es va fer al Circ Màxim de Roma va ser l'any 549.Balsdon 1974, p. 252
Primeres curses de carros miniatura|Menelau i Meríones sostenen el cadàver de Pàtrocle, en un carro. Es desconeix quan van començar a fer-se curses de carros, però podrien ser tan antigues com els mateixos carros. Se sap que aquestes curses ja van existir en el món micènic, perquè s'han trobat proves artístiques d'aquest esport () en la ceràmica d'aquesta civilització.Bennett 1997, p. 41–48 No obstant això, la primera referència literària a les curses de carros és la descrita per Homer en el llibre de la Ilíada, quan descriu els jocs fúnebres de Pàtrocle.Homer, "La Ilíada", 23.257–23.652. Els participants d'aquella cursa van ser Diomedes, Eumel de Corint, Antíloc, Menelau i Meríones. La cursa va consistir a fer una volta girant al voltant de la soca d'un arbre i la va guanyar Diomedes, el qual va rebre una esclava i un calder com a premi. També es diu que l'esdeveniment que va originar la fundació dels Jocs Olímpics va ser una cursa de carros,Quint Esmirneu, "Quinti Calabri derelictorum ab Homero libri XIV", IV.527-34 segons la llegenda, el rei Enòmau desafiava els pretendents de la seva filla Hipodamia a una cursa de vida o mort, si el pretendent vencia al pare es podia casar amb la filla, però si no li tallaven el cap i el penjaven de les columnes del palau. Pèlops, el participant que va guanyar el repte, va fundar uns jocs anuals, en els quals no hi havia càstig per als derrotats.Píndar, "Odes olímpiques", 1.75; Bennett 1997, p. 41–48
Curses de carros a Grècia miniatura|esquerra|Auriga grec. Baix relleu de l'últim quart del procedent de Cízic, Museu Arqueològic d'Istanbul.
Als Jocs Olímpics Antics, igual que als Jocs Panhel·lènics, es feien curses de carros (ἁρματοδρομία harmatodromia) amb quatre cavalls (tethrippon) i també amb dos cavalls (synoris).Les de dos cavalls van substituir les de quatre el 384 aC, però les tethrippon es van tornar a introduir el 268 aC. (Llibre de: Valettas, Ioannis 1945–1955, p. 613) Les curses de carros, malgrat el que diu la llegenda de Pèlops, es van incorporar per primera vegada als Jocs Olímpics l'any 680 aC, els quals ja s'havien fundat amb anterioritat. Aquestes curses començaven amb una processó per l'hipòdrom, durant la qual un herald recitava els noms dels aurigues i dels seus amos.
L'hipòdrom d'Olímpia tenia prop de 549 metres de llarg i 275 m d'ample, i hi podien competir fins a 60 carros al mateix temps, encara que en la pràctica el nombre probablement era molt més baix. Estava situat sota un turó a la vora d'un cabalós riu que proporcionava un lloc perfecte per allotjar fins a uns 10.000 espectadors.L'única referència al lloc on estava l'hipòdrom era la descripció de Pausànias, però l'any 2008 Norbert Muller i el seu equip de l'Institut Arqueològic Alemany, amb l'ajut d'un georadar van localitzar les restes d'una estructura que encaixava amb la descripció de l'historiador. La tethrippon consistia en dotze voltes al voltant de l'hipòdromAdkins, 1998a, p. 420 i la zona de gir quedava determinada per un pal situat a cada un dels dos extrems (embolon). Es feien servir dispositius mecànics, com ara portes (ὕσπληγγες hyspleges, en singular hysplex) que s'obrien cap a baix totes alhora per mitjà d'un automatisme permetent així una sortida dels carros en igualtat de condicions.Golden 2004, p. 86 Segons Pausànias, aquestes portes eren un invent de l'arquitecte Kleoitas. Els carros se situaven esglaonadament de manera que els carros en a una posició exterior del circuit estaven una mica més avançats que els situats a la part interior. Això era així perquè, com les carreres se celebraven en un circuit tancat, d'aquesta manera tots els carros tenien un recorregut de la mateixa longitud. Altres dispositius mecànics eren els coneguts com l'"àguila" i el "dofí", que eren aixecats per indicar el començament de la competició i es baixaven durant la carrera per assenyalar el nombre de voltes restants. Aquests dispositius eren probablement talles de bronze que representaven aquests animals, instal·lats als pals de la línia de sortida.Pausànias, "Descripció de Grècia", 6.20.13
Al contrari que en altres esdeveniments olímpics, els participants de les curses de carros no anaven nus, a causa probablement de la pols aixecada pels cavalls i els carros i a la possibilitat de caigudes sagnants. Aquests participants portaven una peça de roba anomenada xystis, la qual arribava fins als turmells i estava subjectada per sobre de la cintura amb una simple corretja. Dos tirants que es creuaven en la part superior i inferior impedien que els xystis s'aixequessin durant la competició.Adkins; 1998a, p. 416. Igual que els genets moderns, els aurigues eren elegits per la seva lleugeresa física, però també calia que fossin alts, de manera que normalment es tractava d'adolescents.
Els carros de competició eren en realitat carros de guerra modificats, fets principalment de fusta i amb una obertura a la part posterior; tot i que quan les curses de carros es van posar de moda els carros ja no solien usar-se en les batalles.Valettas, Ioannis; 1945–1955, p. 614 Com el carro es recolzava sobre un sol eix, el vehicle trontollava bastant. La part més important de la cursa, almenys per als espectadors, era l'angle de gir tan tancat que els carros havien de donar en els extrems de l'hipòdrom, els quals eren molt perillosos i sovint mortals. Si un carro no havia estat envestit per un adversari abans del gir, els altres participants podien fer-ho bolcar o estavellar mentre realitzaven junts aquest gir. De fet, córrer cap a un adversari era tècnicament il·legal, encara que no sempre es podia evitar (en els jocs fúnebres de Pàtrocle, Antíloc (fill de Nèstor) va fer estavellar d'aquesta manera a Menelau) i, de totes maneres, era molt probable que aquests impactes succeïssin per accident.Gagarin 1983, p. 35–39
miniatura|esquerra|Quadriga grega. Detall d'una àmfora de la Gliptoteca de Múnic.
Les curses de carros no eren tan prestigioses com la cursa d'atletes (stadion), però eren més importants que altres esdeveniments eqüestres, com ara les carreres de cavall i genet, què van ser eliminades aviat dels Jocs Olímpics. En els temps micènics, el portador del carro i l'amo podien haver estat la mateixa persona i, per tant, el participant era qui guanyava el premi. No obstant això, en l'època dels Jocs panhel·lènics, els conductors normalment eren esclaus i el premi li era concedit a l'amo. Hi ha exemples que demostren això, com quan l'any 416 aC, Alcibíades (general atenenc), va participar en la cursa amb set carros i va guanyar el primer, segon i quart premi; òbviament ell no hauria pogut conduir els set carros.Tucídides, "Història de la guerra del Peloponès", 6.16.2. Un altre cas és el d'Arcesilau IV, rei de Cirene, qui va guanyar la cursa en els Jocs Pítics del 462 aC quan el seu esclau va ser l'únic en finalitzar la carrera. Filip II de Macedònia també va vèncer en una cursa de carros olímpica en un intent per provar que ell no era un bàrbar, encara que si ell mateix hagués conduït el carro, l'haguessin considerat fins i tot pitjor que a un bàrbar. No obstant això, el poeta Píndar va elogiar Heròdot de Tebes per conduir el seu propi carro.Píndar, "Odes ístmiques", 1.1 Les dones també podien guanyar les curses, tot i que no podien participar ni ser espectadores dels jocs.Polidoro, Simri 1996, p. 41–46 Això ocorria rarament, però un exemple notable és el de l'espartana Cinisca, filla d'Arquidam II, qui va guanyar dues vegades en una competició. Les curses de carros eren una manera de demostrar en els jocs la prosperitat dels grecs.Kyle 2007, p. 172
miniatura|L'auriga de Delfos és una de les estàtues més famoses de les conegudes de l'antiga Grècia. Igual que els genets moderns, els participants de les curses eren triats per la seva lleugeresa.
Les curses de carros eren un dels esdeveniments més destacats de les festes de l'àtica, a la Panatenea celebrada a Atenes. En aquests jocs, els vencedors de les curses amb quadrigues guanyaven 140 àmfores d'oli d'oliva, un premi extremadament costós i més oli del que l'atleta necessitaria en tota la seva vida. Probablement, la major part era venuda a altres atletes. Hi havia una altra forma de curses en els Panatenees coneguda com lapobotai i lanabotai. Lanabotai consistia a saltar per un lateral del carro mentre aquest estava corrent, i lapobotai implicava saltar novament dins del carro després de córrer darrere seu. En aquestes curses hi havia un segon auriga que sostenia les regnes mentre l'altre conductor saltava, però per descomptat cap d'ells era considerat el guanyador. Guanyava l'amo del primer carro a travessar la línia de meta, però no importava si el conductor estava dins o fora del carro. Si el conductor s'estavellava, i encara podia córrer, guanyava si creuava la meta a peu. En aquesta especialitat el premi del guanyador consistia en una armadura.Camp 1998, p. 40 Alguns autors creuen que la cursa amb saltadors era una reminiscència de les habilitats requerides per ser guerrer en els temps Homèrics.Kyle 1993, p. 189
La pràctica de curses amb carros es va estendre per tota l'Àsia Menor i la Magna Grècia. A banda del jocs olímpics i els Panatenea d'Atenes, altres competicions importants eren: els Jocs ístmics celebrats a Corint, els Jocs Nemeus celebrats a Nemea, Jocs Pítics disputats al santuari de Delfos. Altres no tant importants eren els de: Eleusis on el premi consistia en sacs de cereal, Argos on el guanyador obtenia un escut de bronze i els de Marató on es donaven gerres de plata.Els guanyadors de les competicions també obtenien premis en tornar a les respectives ciutats d'origen què consistien en excepció en el pagament de taxes, ser convidats a àpats, rebre roba o fins i tot diners. (Referència: Bennett 1997, p. 41–48).
Curses de carros a Roma Aquests espectacles es van introduir a Roma a través dels etruscs, els quals els van importar dels grecs.Golden 2004, p. 35; Harris 1972, p. 185A Roma, les curses de carros constituïen un dels dos tipus de jocs públics, els anomenats ludi circenses, mentre que l'altre tipus, els ludi scaenici, consistien bàsicament en representacions teatrals. (Referència: Balsdon 1974, p. 248; Mus 2001–2011) Tanmateix, els romans també van estar influenciats directament pels grecs, sobretot després de la conquesta del territori grec el 146 dC
Segons una llegenda romana, Ròmul va celebrar una cursa de cavalls just després de fundar Roma, el 753 aC, com a estratègia per distreure els sabins. Així, mentre els sabins es delectaven amb l'espectacle, Ròmul i els seus homes van agafar i van raptar les seves dones. Aquest fet es coneix comunament com el "Rapte de les sabines".Boatwright, Gargola, Talbert; 2004, p. 383; Scullard 1981, p. 177–178