Antonio Bartolomeo Bruni (Cuneo, Piemont (Itàlia) 28 de gener de 1757 - París (França), 6 d'agost de 1821) fou un compositor i violinista italià del Classicisme.
Estudià la composició amb Spezziani i el violí amb Gaetano Pugnani; després es traslladà a París (1781), entrant com a violí en l'orquestra de la Comèdia Italiana.
Ocupà la direcció del teatre de "Monsieur" (1789) i després de l'Òpera Còmica, lloc que no va poder conservar degut al seu caràcter irascible i despòtic. Després es retirà a Passy, on va viure fins al 1817, en què retornà a Itàlia, dedicat a compondre per al teatre, adquirint nom per l'elegància de la seva música, que li’n valgué justos èxits.
Escriví nombroses obres, duets, quartets, sonates i concerts per a violí: un Méthode de violon; Méthode pour l'alto viola.
Òperes Coradin (1786) Celestine (1787) Azelie (1790) Spinette et Marini (1791) Le Mort imaginaire (1791) L'Isola incantata (1792) Claudine (1794) Le mariage de Jean Jacques Rousseau (1795) Taberne ou le Pècheur suédois (1796) Le major Palmer (1797) Les sabotiers (1798) L'auteur dans son ménage (1798) La rencontre en voyage (1798) Augustine et Benjamin (1801) La bonne soeur (1802) Le règne de douze heures (1814) Le mariage par commission (1816)
Discografia 6 Sonates per a viola op.27 (Dynamic 1997 - S2005) 6 Duo Concertants, Libro 4 (Naxos 2011) 25 Estudios per a viola (World Premiere Recording) - Marco Misciagna, viola (MM12, 2024)
Bibliografia
Enciclopèdia Espasa, Volum núm. 9, pàg. 1097 ()
Referències
Categoria:Compositors italians del Classicisme Categoria:Violinistes italians Categoria:Persones de Cuneo Categoria:Morts al Piemont Categoria:Compositors piemontesos Categoria:Compositors italians morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII