Les Bruixes de Salem (en anglès: The Crucible) és una obra de teatre d'Arthur Miller, escrita el 1953. Està basada en els fets del judici a les Bruixes de Salem a Massachusetts el 1692. Miller va escriure sobre l'esdeveniment com una al·legoria del maccarthisme que succeí als Estats Units els anys 1950, quan el govern perseguia a les persones que eren acusades de ser comunistes.
L'obra es va representar per primera vegada al Martin Beck Theatre, a Broadway, el 22 de gener de 1953. Aquell mateix any, l'obra va guanyar el Premi Tony a la millor obra i, passat el temps, se l'ha acabat considerant obra central del cànon del teatre americà.
Judicis de Salem (context històric) Els judicis de Salem per bruixeria fan al·lusió a un famós episodi del període de colonització dels Estats Units el 1692 a l'aldea de Salem (Massachusetts), en què, com a efecte col·lateral de lluites internes de les famílies colonials i fanatismes puritans, foren condemnades a mort 25 persones acusades de bruixeria, sobretot dones, i s'empresonà un nombre molt més alt. El nombre d'acusats per bruixeria en aquests judicis pogué fluctuar entre els 150 i 200 i àdhuc un nombre molt més gran si es consideren els casos d'empresonament.
Moltes teories han intentat explicar per què la comunitat de Salem esclatà en aquest deliri de bruixes i pertorbacions demoníaques. La més difosa insisteix a afirmar que els puritans, que governaven la Colònia de la Badia de Massachusetts pràcticament sense control reial des del 1630 fins a la promulgació de la Carta Magna el 1692, passaven per un període d'al·lucinacions massives i histèria provocades per la religió. La majoria dels historiadors moderns troben aquesta explicació una mica simplista. D'altres teories es basen a analitzar fets de maltracte de nens, adivinacions invocant el dimoni, ergotisme (intoxicació amb pa fermentat que conté elements químics semblants al LSD), el complot de la família Putnam per destruir la família rival, els Porter, i d'altres fan al·lusió al tema de l'estrangulament social de la dona.
Resum de l'obra 1r acte La narració inicial explica el context de Salem i dels colonialistes puritans de Massachusetts, els quals són descrits pel narrador com una societat teocràtica aïllada i en conflicte constant amb els nadius americans. El narrador especula que la manca de llibertats civils, l'aïllament de la civilització i la falta d'estabilitat a la colònia van provocar tensions internes latents que contribuirien als esdeveniments representats a l'obra.
La resta del primer acte succeeix a un dormitori de la casa del sacerdot del poble, el mossèn Samuel Parris. La seva filla de deu anys, la Betty Parris, es troba inconscient al llit. El mossèn està convençut d'haver enxampat a la Betty, a algunes altres noies i a la seva esclava barbadiana, la Tituba, ballant despullades al bosc mentre feien una mena de ritual pagà durant el vespre anterior. Va ser just en el moment que les va enxampar que la seva filla es va desmaiar de l'ensurt. La nena encara no s'ha despertat, raó per la qual jeu al llit.
Al poble hi circulen molts rumors de bruixeria i una gentada s'ha reunit davant la casa del mossèn. Aquest està preocupat ja que, a causa d'aquest esdeveniment, ell podria ser retirat de la seva posició de sacerdot del poble. Així doncs, interroga a la que sembla la líder del grup de noies; la seva neboda Abigail Williams, a la que Parris s'havia vist obligat a adoptar després que els pares d'aquesta fossin assassinats brutalment durant la guerra del rei Felip. L'Abigail nega que estiguessin fent bruixeria, al·legant que només estaven ballant. Al acabar-se la conversa, entren a l'habitació el ric i influent Thomas Putnam i la seva dona, Ann. Parris els revela de mala gana que ha convidat el mossèn John Hale, expert en bruixeria i demonologia, per investigar el cas. Els adults marxen per dirigir-se a la multitud.
Les altres noies implicades en l'incident s'uneixen a l'Abigail i a la Betty, que s'ha despertat breument i ha intentat saltar per la finestra. L'Abigail coacciona i amenaça a les altres perquè mantinguin la versió de la història d'estar simplement ballant al bosc. Les altres noies tenen por que es reveli la veritat (en realitat, estaven intentant conjurar un malefici contra Elizabeth Proctor) i que se les etiqueti de bruixes; així doncs, fan cas a l'Abigail. La Betty es desmaia altre cop.
Entra a l'habitació en John Proctor, granger del poble i marit d'Elisabeth. Envia a les altres noies fora (incloent la Mary Warren, la criada de la seva família) i planta cara a l'Abigail, que li assegura que ella i les noies no feien bruixeria. Es revela que l'Abigail havia treballat com a criada dels Proctor, i que ella i en John van tenir una aventura, raó per la qual va ser acomiadada. L'Abigail encara té sentiments per en John i creu que són recíprocs, però en John ho nega. Enfadada, l'Abigail es burla d'en John per negar els seus veritables sentiments cap a ella. Mentre discuteixen, se sent com es canta un psalm al pis inferior. La Betty s'incorpora de cop i volta i es posa a cridar.
El mossèn Parris entra de nou al dormitori i, amb ell, arriben diversos vilatans: el ric i influent Thomas i la seva dona, Ann Putnam, la respectada Rebecca Nurse i el veí dels Putnam, el granger Giles Corey. Els vilatans, que no havien escoltat la discussió, suposen que el psalm que estaven cantant al pis inferior ha provocat els crits de la Betty. Aviat sorgeixen tensions entre ells. La senyora Putnam ha patit set avortaments naturals; ella assegura que les seves pèrdues i l'estat de la Betty són causats per bruixeria. La Rebecca, més racional, suggereix que cridin a un metge. En Putnam i en Corey es discuteixen per la propietat d'unes terres. En Parris no està satisfet amb el sou i condicions de vida que té com a sacerdot i acusa a en Proctor de dirigir una conspiració per expulsar-lo de l'església. L'Abigail es mira l'escena des d'un racó de l'habitació.
Arriba el mossèn Hale i comença la seva investigació. Abans de marxar, en Giles comenta que ha vist com la seva dona llegia llibres estranys i li demana a en Hale que ho investigui. En Hale interroga al mossèn Parris, a l'Abigail i a la Tituba per saber més sobre les activitats de les noies al bosc. A mesura que van explicant els fets, l'Abigail assegura que la Tituba va obligar-la a veure sang i la Tituba afegeix que l'Abigail li havia suplicat que llancés un malefici mortal. En Parris amenaça amb assotar la Tituba a mort si no confessa que ha fet bruixeria. La Tituba es posa a plorar i confessa que el dimoni l'ha embruixat a ella i a altres noies del poble. Llavors, acusa a la Sarah Osborne i a la Sarah Good de bruixeria. La senyora Putnam identifica a Osborne com la seva antiga llevadora i afirma que deu haver assassinat els seus fills. L'Abigail decideix seguir el corrent a la Tituba per evitar que altres persones descobreixin la seva aventura amb en Proctor, la dona del qual havia intentat maleir per gelosia. Ella salta, comença a contorsionar-se i diu que Osborne, Good i la Bridget Bishop han estat “ballant amb el diable”. De sobte, Betty s'aixeca i imita els moviments i les paraules d'Abigail, i també acusa en George Jacobs. Quan es tanca el teló, les tres continuen amb les seves acusacions mentre en Hale ordena l'arrest de les persones nomenades i envia a buscar els jutges per fer un judici.
2n acte En una segona narració, el narrador compara la colònia amb la societat de postguerra de després de la Segona Guerra Mundial, dient que el fanatisme purità és similar a les normes culturals tant dels Estats Units com de la Unió Soviètica. A més a més, compara la por al satanisme que es vivia a Europa i a les colònies americanes durant el amb la por al comunisme que es va viure durant la Guerra Freda quan aquest va ser implementat a la Xina i a l'Europa de l'Est. (Aquesta narració no es troba en totes les versions de l'obra).
La resta del segon acte se situa a casa dels Proctor. En John i l'Abigail no es poden creure que quasi quaranta persones hagin estat arrestades per bruixeria a causa de les declaracions de l'Abigail i les altres noies. En John sap que la possessió malèfica d'aquestes i les seves acusacions de bruixeria no són certes, ja que l'Abigail així li ho va dir quan estaven sols durant el primer acte, però no està segur de com confessar-ho sense que es descobreixi l'aventura que van tenir. L'Elizabeth es desconcerta al saber que el seu marit va estar a soles amb l'Abigail. Ella creu que en John encara se sent atret per l'Abigail i li diu que mentre sigui així ell mai no es redimirà.
Entra la Mary Warren i li dona a l'Elizabeth una nina de drap que ha fet al tribunal mentre compareixia com a testimoni. La Mary explica que s'ha arrestat a trenta-nou persones acusades de bruixeria, i que segurament seran penjades a la forca. També diu que l'Osborne serà penjada però que la Sarah Good sobreviurà ja que ha confessat que va fer un pacte amb Llucifer (el diable) per turmentar els cristians. Enfadat que la Mary hagi descuidat les seves tasques de criada, en John l'amenaça amb pegar-la, però ella li respon que ara és una oficial del tribunal, que hi ha d'assistir diàriament i que li ha salvat la vida a l'Elizabeth ja que aquell mateix dia havia sigut acusada de bruixeria i se l'havia d'arrestar però la Mary havia parlat en defensa seva. La Mary es nega a identificar a la persona que a acusat a l'Elizabeth, però l'Elizabeth està segura de que ha sigut l'Abigail. Ella li implora a en John que es presenti davant del tribunal i els digui als jutges que l'Abigail i les noies estan mentint. En John es mostra reticent ja que si ho fa haurà de revelar públicament el seu adulteri.
Arriba el mossèn Hale i declara que ha d'entrevistar a totes les persones de les quals s'ha parlat en els processos judicials, cosa que inclou a la Elizabeth. Comenta que també s'ha parlat de la Rebecca Nurse però admet que no creu que sigui una bruixa ja que es molt devota, tot i així emfasitza que tot és possible. Hale dubta de la devoció cristiana dels Proctor observant que no van a l'església amb regularitat i que un dels seus tres fills encara no ha sigut batejat; en John assegura que això és a causa de la seva falta de respecte cap al mossèn Parris. Desafiat a recitar els Deu Manaments, en John desafortunadament s'oblida de “No cometis adulteri”. Quan se la interroga, l'Elizabeth s'enfada de que no s'interrogui abans a l'Abigail. Al no saber com procedir, en Hale es prepara per marxar i en John, sota la pressió de l'Elizabeth, li diu que sap que les declaracions de les noies són falses. Quan en Hale li respon que molts dels acusats han confessat els seus crims en John remarca que se'ls hagués penjat si no ho haguessin fet; en Hale li dona la raó a contracor.
De sobte, en Giles Corey i en Francis Nurse entren a la casa i informen a en John i a en Hale que les seves dones han sigut arrestades per bruixeria: la Martha Corey per llegir llibres sospitosos i la Rebecca Nurse per haver sacrificat a nens. Una patrulla dirigida pel secretari de la cort Ezekiel Cheever i el xèrif George Herrick arriben al cap de poc amb una ordre d'arrest per l'Elizabeth, cosa que sorprèn a en Hale. En Cheever agafa la nina de drap que estava a la taula i hi troba una agulla clavada. Informa a en John que l'Abigail havia tingut un episodi de dolor estomacal aquell mateix vespre i que li han trobat una agulla clavada al ventre; l'Abigail havia dit que l'Elizabeth li havia clavat l'agulla amb bruixeria, utilitzant una nina. En John fa entrar a la Mary perquè expliqui la veritat; ella afirma que ella ha fet la nina i hi ha clavat l'agulla, i que l'Abigail havia vist com ho feia. En Cheever no n'està convençut i es prepara per arrestar a l'Elizabeth.